Jules Verne (Nantes,8 de febrer de1828-Amiens,24 de març de1905), de nom completJules Gabriels Verne, va ser unescriptorfrancès conegut especialment pernovel·les en què apareixen molts temes deciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la física futura»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics.
És el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie.
Juntament ambH. G. Wells, és considerat un dels pares de laciència-ficció.[cal citació] Durant molts anys, va viure a la ciutat d'Amiens, a la casa que, avui dia, és un museu en honor seu.
La volta al món en vuitanta dies, de Jules Verne, traducció catalana publicada l'any 1927 a Barcelona.
Va néixer el 8 de febrer del 1828. Un cop acabats els estudis deDret, que va fer aParís, Jules Verne entrà a treballar a laBorsa; però, fos perquè aquesta ocupació no era del seu gust, com perquè se sentia atret per la literatura, intentà abordar el teatre, ja que aquest gènere li semblava més fàcil i de major rendiment. El seu pare, advocat de força reputació, li brindava una vida agradable i un esdevenidor assegurat si es decidia a exercir la professió, però el jove Verne només volia ser literat, sense importar-li les penalitats que per aquest motiu hagués de passar.[cal citació]
Vers l'any1848, escriu la comèdiaLes pailles rompues, representada al Gimnàs[a quin Gimnàs?] i, més tard,Onze jours de siège. També, sota el guiatge deJaume Aragó[1] col·laborava enLe Musée des Familles publicant els viatges fantàstics, que eren ja com una iniciació al gènere que tanta fama hauria de donar-li. Per aquell temps, ja tenia escrita la novel·laCinc setmanes en globus, que cap editor es decidia a acceptar-li. L'editorPierre-Jules Hetzel, també distingit escriptor, veié al moment l'atractiu d'aquella obra i la seva novetat, i va signar un contracte amb l'autor, que ja havia fet els trenta-quatre anys. Hetzel no tan sols no s'havia equivocat, sinó que l'èxit de les obres de Verne superà els càlculs més optimistes.[cal citació]
La publicació deCinq semaines en ballon, en elMagazin d'Education, fou un autèntic esdeveniment i el seu autor assolí de cop la celebritat, fet que l'animà a continuar pel mateix camí, publicant successivamentLes aventures du capitain Hatteras,Le voyage au centre de la terre,De la terre à la lune, etc., que feren de Jules Verne l'escriptor més popular d'Europa, ja que les seves obres no tardaren a ser traduïdes a molts idiomes. I això malgrat l'oposició de savis i de literats, perquè per als primers les seves obres eren només fantasies i vulgaritzacions a l'abast de qualsevulla persona mitjanament il·lustrada, i els segons li negaven fins a les més elementals qualitats.[cal citació]
La generació següent ja jutjà Verne d'una altra manera, i a principi del segle xx, malgrat l'evolució dels costums i dels gustos literaris, Verne era un dels escriptors més llegits i encara, avui en dia, es fa difícil no trobar algun jove que no hagi llegit alguna obra de Verne.[cal citació]
Jules Verne fou quelcom més que l'entretenidor de la joventut que alguns s'obstinen a veure únicament en ell. Les seves prodigioses anticipacions són les que engendraren en mi l'ambició de posar al servei de la generalitat alguns dels recursos innombrables que ens ofereix lanatura i de què som únicament humilsmeteurs en scène. SiVint mil llegües de viatge submarí no ha estat per aPaul Boucherot i per a mi l'inspirador directe, en el problema de l'energia del mar, que és actualment l'objecte dels nostres treballs, ¿podré dir de la mateixa manera que l'entusiasme del capità Nemo per l'immens i misteriós mar no ha guiat les nostres passes inconscientment vers ell?. Si, com m'autoritzen a pensar nombroses converses, puc jutjar per mi mateix altres inventors i investigadors, no hi ha dubte que cal incloure l'autor delsViatges extraordinaris entre els més potents obrers de l'evolució cientificoindustrial, que constituirà una de les característiques de la nostra època.
»
A més, i això explica també l'èxit de les obres de Verne, tots els seus personatges són nobles, intrèpids i simpàtics, sense caure en les exageracions de les pel·lícules. Fins i tot, el savi distret i feréstegament egoista que apareix en no poques de les seves produccions té el do d'interessar en les seves extravagàncies i de no fer-se antipàtic. El fons d'humanitat que transcendeix en tots ells; l'amor als altres i el menyspreu de la pròpia vida; la trama sempre interessant i moltes vegades dramàtica de la narració conduïda amb gran habilitat, estil lleuger i amè, diàleg viu i enginyós, la part principal del qual corre sempre a càrrec d'un francès decidit i graciós, normalment pertanyent a les classes populars, són els principals elements que es poden dir «literaris», emprats per Jules Verne.[cal citació]
Per altra banda, molts dels invents de la primera meitat del seglexx foren previstos per ell i alguns fins i tot descrits amb exactitud, sense comptar que va saber inculcar a la joventut l'amor al bé i a la ciència. El 9 de maig del1909, s'inaugurà a Amiens un monument a la memòria del novel·lista amb fons recollits per subscripció pública, bona part de la qual fou aportada pels escolars francesos.[cal citació] El1928, se celebrà el centenari del seu naixement i com a homenatge a l'autor de tants viatges fantàstics, el diariPolitiken deCopenhaguen organitzà un concurs entre elsboy-scouts danesos per elegir-ne un que realitzés un viatge amb un itinerari semblant al deLa volta al món en vuitanta dies. Hi resultà afavoritPaul Huld, un noi de quinze anys, que portà a terme en quaranta-tres dies la gesta que costà vuitanta dies aPhileas Fogg.[cal citació]
Dos anys abans de morir, Verne va acceptar la presidència del grup d'esperanto d'Amiens i es va comprometre a escriure un llibre en què aquest idioma jugués un paper important.[2] El llibre en qüestió,La impressionant aventura de la missió Barsac, no va poder ser acabat per ell i quan es va publicar, s'hi havia eliminat tota referència a l'esperanto.[3]
Jules Verne va morir el 24 de març del 1905, als 77 anys.[4]
Les obres de Verne s'han caracteritzat per ser anticipacions sorprenentment semblants dels temps moderns.París al seglexx n'és un exemple: en l'obra, s'hi descriuen l'aire condicionat, elsautomòbils,Internet, latelevisió i altres invents molt similars als que existeixen en l'actualitat.[cal citació]
Un altre exemple n'és elDe la Terra a la Lluna, que és increïblement semblant alPrograma Apollo, ja que tres astronautes són llançats a l'espai des de la península de Florida i recuperats mitjançant l'aterratge. En el llibre, la nau espacial és llançada des deTampa,Florida, que es troba a uns 200 km decap Canaveral, des d'on es van enlairar elscoets del Programa Apollo.[cal citació]
També va descriure amb exactitud invents que encara no existien, com ara l'helicòpter, i territoris i regions de la Terra que encara no havien estat explorats, com els pols.[5]
Verne va escriure una obra molt extensa. Les seves obres més difoses són les narracions publicades sota el títolVoyages extraordinaires a partir del 1862.[cal citació] També va escriure contes, assaigs, teatre i poesia. Algunes de les seves obres han estat adaptades al cinema.
Jules Verne amb criatures de les seves novel·lesEl far de la fi del món és considerada una de les millors novel·les de l'etapa literària de Jules Verne.[cal citació]
L'any 1859, Jules Verne viatja aAnglaterra iEscòcia.[6] Durant el viatge, pren notes i quan torna, escriu les seves impressions sobre paper.[7] Aquest escrit, titulatVoyage en Angleterre et en Écosse, és el primer que proposa a l'editorPierre-Jules Hetzel, que era l'editor deBalzac,George Sand,Victor Hugo i altres autors coneguts,[8] però Hetzel refusa l'obra.[9] L'any 1861, Jules Verne li sotmet el manuscritUn voyage en l'air.[10] Hetzel, que des de feia molt de temps havia intentat fundar una revista familiar de qualitat en la qual es combinés ficció d'entreteniment i educació científica,[8] es va adonar que Verne encaixava amb el perfil d'aquesta revista, ja que demostrava una inclinació escrupolosa per a les històries d'aventura amb base científica.[11] Per això va acceptar el manuscrit i li va suggerir algunes propostes de millora que consistien a afegir més detalls científics i així aconseguir una literatura que digulgués la ciència.[12] Jules Verne torna poques setmanes més tard amb la versió final que s'acabarà convertint en la seva novel·laCinq semaines en ballon (Cinc setmanes en globus).[13] Aquest llibre es publica el 31 de gener del 1863[14] i experimenta un èxit immens, fins i tot fora de les fronteres franceses. La primera tirada és de 2.000 exemplars i mentre l'autor serà viu, se'n vendran 76.000.[15] L'any següent signa un contracte amb Pierre-Jules Hetzel en el qual es compromet a proporcionar dos volums per any durant vint anys. L'any 1865, un nou contracte el compromet a entregar tres volums per any. Jules Verne es compromet a proporcionar novel·les especialment a la revista per a jovesMagazin d'éducation et de récréation.[16] De fet, hi treballarà durant quaranta anys gràcies als seusViatges extraordinaris, formats per seixanta-dues novel·les i divuit narracions breus i signarà sis contractes consecutius amb el seu editor.[17]
Enmig d'aquest èxit, Jules Verne proposa al seu editor una història que havia escrit pocs anys abans, cap al 1860,Paris au XXème siècle (París al segle XX). L'editor, en termes violents, va rebutjar aquella obra, que va qualificar de perjudicial per a la seva reputació, ja que contradeia la imatge que s'havia creat de Verne.[18] La novel·la va quedar abandonada i no es va publicar fins a l'any 1994 per les editorialsHachette i le Cherche midi.[19]
A partir del 27 de febrer del 1863, Jules Verne és admès com a membre de la Societat dels autors i compositors dramàtics.[20] El 4 d'octubre del 1863, el seu amicNadar el convida a l'enlairament del globus Géant, un esdeveniment que té lloc alCamp de Mart deParís.[21] El 26 de desembre del 1863, publica al diariMusée des familles un article anomenat «À propos du Géant» on relata l'experiència de Nadar en relació amb el globus. El fotògraf, en aquella època, crea juntament ambGabriel de La Landelle la Societat per al foment de la locomoció aèria amb aeronaus més pesades que l'aire, i Jules Verne en serà el censor.[22]
En aquesta època, descobreix l'univers d'Edgar Allan Poe a partir de les traduccions deCharles Baudelaire.[23] L'escriptor nord-americà el fascina[24] de tal manera que li dedica el sol estudi literari que escriurà, «Edgard Poe et ses œuvres», publicat l'abril de 1864 al diariMusée des familles.[25]
Precisament en aquest any (1864) publica la novel·laLes Aventures du capitaine Hatteras, una obra que en primer lloc va publicar a la revistaMagasin d'éducation et de récréation en dues parts:Les Anglais au Pôle Nord (publicat del 20 de març del 1864 al 20 de febrer del 1865) iLe Désert de glace (del 5 de març al 5 de desembre del 1865) abans d'editar-se en un únic volum (26 de novembre de 1866) titulatVoyages et aventures du Capitaine Hatteras.[26] Hetzel anuncia públicament les ambicions literàries i educatives que es proposa transmetre amb les novel·les de Verne i en un pròleg afirma que les obres de Verne formaran un cicle novel·lístic anomenat "Viatges Extraordinaris".[27] De fet,Les Aventures du capitaine Hatteras serà el primer títol que portarà aquesta denominació. També explica que l'objectiu de Verne era «resumir tot el coneixement geogràfic, geològic, físic i astronòmic de la ciència moderna i relatar la història de l'univers d'una manera pròpia que fos més entretinguda i pintoresca».[28]
A partir del novembre de 1864, la publicació deVoyage au centre de la Terre (Viatge al centre de la Terra), edició original en dimensió In-18 el 25 de novembre del 1864 i posteriorment en octau el 13 de maig del 1867, va seguir de ben a propHatteras.[29] Aquestes primeres tres novel·les de Jules Verne són un èxit total.[30] D'aquesta manera, es pot permetre abandonar la borsa i traslladar-se al número 39 del carrer de La Fontaine, aAuteuil, en un domicili molt més ampli on la família pot convidar els coneguts.[31]
L'octubre de 1865 decideix llogar una casa aLe Crotoy, així que s'instal·la en una dependència de la propietat Millevoye.[32] En aquells moments, es troba en plena redacció de dues obres:Géographie illustrée de la France et de ses colonies iVingt mille lieues sous les mers (Vint mil llegües de viatge submarí).[33] D'aquesta manera, Honorine, Suzanne, Valentine i Michel poden gaudir dels avantatges de banyar-se al mar.
El 16 de març del 1867, en companyia del seu germàPaul Verne, embarca a bord delGreat Eastern aLiverpool, amb destí alsEstats Units.[34] Aquesta travessia l'inspirarà i l'any 1870 publicaràUne ville flottante.[35]
El seu pare, Pierre Verne, mor el 3 de novembre del 1871 aNantes a causa d'un infart.[36] Jules Verne assisteix al funeral i després torna aAmiens per submergir-se en l'escriptura deLeTour du monde en 80 jours (La volta al món en vuitanta dies).[37] Freqüenta la biblioteca de la Societat industrial, on es pot documentar gràcies a l'important fons de revistes científiques de què disposa[38] i el 8 de març del 1872 és elegit membre titular de l'Académie des sciences, des lettres et des arts d'Amiens «per unanimitat». Contràriament al costum habitual, en lloc de fer un discurs de recepció llegeix un passatge de la seva propera novel·la,LeTour du monde en 80 jours, que publicaria l'any 1872.[39] Tant l'any 1875 com el 1881, n'és elegit director.[39] En canvi, en aquestes dues ocasions, especialment en la de l'any 1875, elabora diversos discursos de recepció per un dels seus amics, el caricaturista Gédéon Baril,[40] que l'any 1881 realitzarà les il·lustracions deDix heures en chasse per a Hetzel. Jules Verne llegeix aquesta narració curta el 18 de desembre del 1881 en una sessió pública a l'Académie d'Amiens[41] i Hetzel en publica la versió revisada just després deRayon vert.[42]
A partir del juny 1867, l'Acadèmia Francesa premia la revistaMagasin d'Éducation et de Récréation amb el Premi Montoyon.[43] Ell mateix, a títol individual, rebrà el mateix premi l'any 1872 pel conjunt deCinq semaines en ballon,Voyage au centre de la terre,Vingt-mille lieues sous les mers,De la Terre à la Lune (De la Terra a la Lluna) iAutour de la Lune (Al voltant de la Lluna)[44] i en la reunió de l'Acadèmia Francesa del 8 d'agost del 1872 es va premiar al conjunt de totes les obres de Jules Verne publicades per Hetzel fora de la revistaMagasin d'Éducation et de récréation.[45] En aquesta ocasió, M. Patin, secretari perpetu de l'Acadèmia, va fer aquest elogi a Jules Verne: «Les meravelles dels contes de fades ara han quedat reemplaçades per un nou món, un món que inclou les nocions més recents de la ciència».[46]
Del 6 de novembre al 22 de desembre del 1872 publicaLe Tour du monde en 80 jours al diariLe Temps, obra que Hetzel aquell mateix any també publica en un sol volum.[47]
A finals del novembre de 1877, Honorine Verne, que cada dimecres al vespre organitzava esdeveniments socials privats, va ser víctima d'abundantsmetrorràgies que gairebé li van provocar la mort. Es va salvar gràcies a una transfusió de sang, un cas raríssim en aquella època, però en va tornar a patir el desembre del 1879.[48] Per aquest motiu, no va poder assistir al ball de disfresses que organitzava Jules Verne sobre la temàtica «Viatge a la lluna»[49] per presentar el seu fill i les seves fillastres a la burgesia d'Amiens.[50] Entre altres personalitats i els més de set-cents convidats, hi és present Nadar, l'amic que el va inspirar a crear el personatge de Michel Ardan, el protagonista de les novel·lesDe la Terre à la Lune iAutour de la Lune, disfressat del seu mateix personatge.[51]
Del juny a l'agost de 1878, Jules Verne navega deLisboa aAlger a bord delSaint-Michel III[52] i, posteriorment, el juliol de 1879, a Escòcia iIrlanda.[53] L'any 1881, viatja en creuer juntament amb el seu germà petit, Paul Verne; el seu nebot, Gaston, i Robert Godefroy viatgen en un creuer i visiten elmar del Nord,Països Baixos iAlemanya i, finalment, elcanal de l'Eider,Kiel i elmar Bàltic fins a arribar aCopenhaguen.[54] Paul Verne, que li feia de conseller marítim en moltes de les seves novel·les,[55] escriu la narració d'aquest últim viatge i Hetzel publica la novel·la l'any 1881 tituladaDe Rotterdam à Copenhague, que és la segona part deLa Jangada, tot i que sol·licita que Jules Verne la revisi abans de la publicació.[56]
L'any 1884 decideix fer un gran creuer pelMediterrani.[57] ElSaint-Michel III salpa de Nantes el 13 de maig. A bord, hi ha Paul Verne i el seu fill, Maurice Verne (1862-1947), encarregat de la presa de notes;[58] Robert Godefroy; Edgar Raoul-Duval; Michel Verne, fill de Jules Verne, i Louis-Jules Hetzel, fill de Pierre-Jules Hetzel. La nau arriba aVigo el 18, a Lisboa el 23 i creuenGibraltar el 25 de maig. AOran, Verne es retroba amb Honorine, la seva dona, i és rebut per la Societat de geografia de la ciutat. Els diaris li dediquen nombrosos articles. Passen una tempesta a prop deMalta, visitenSicília,Siracusa,Nàpols iPompeia.[59] Des d'Anzio, el grup viatja en tren fins aRoma. El 7 de juliol, el papaLleó XIII rep Verne en una audiència privada. Després, coneixLluís Salvador d'Àustria-Toscana,[60] amb qui estableix una relació epistolar que durarà fins a la mort de l'escriptor.[61] Dos mesos després de l'inici del viatge, Verne torna a Amiens.[62] Aquest viatge l'inspira en la redacció deMathias Sandorf, que es publica al diariLe Temps del 16 de juny al 20 de setembre de 1883.[63]
(1863)Cinq semaines en ballon (Cinc setmanes en globus)
Les obres de Jules Verne han inspirat moltes pel·lícules des de pràcticament el naixement del cinema. Moltes de les seves novel·les més famoses van rebre adaptacions franceses, nord-americanes, alemanyes i soviètiques durant les dècades dels anys 20, 30 i 40 del segle passat, tot i que possiblement les pel·lícules més conegudes són adaptacions nord-americanes dels anys 50 i 60 com, per exemple, la producció de DisneyVint mil llegües de viatge submarí (1954), oLa volta el món en vuitanta dies (1956), que va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula. Més recentment, una altra adaptació deLa volta al món en vuitanta dies (1984) va guanyar cincOscars.[cal citació]
↑Olivier Dumas,Voyage en Angleterre et en Écosse, la première grande œuvre de Jules Verne et le premier Voyage à reculons, inBulletin de la Société Jules Verneno 89, 1989.
↑Olivier Dumas,À propos de Voyage en Angleterre et en Écosse(suite), inBulletin de la Société Jules Verneno 95, 1990.
↑8,08,1Evans, Arthur B. (1988),Jules Verne rediscovered: didacticism and the scientific novel, New York: Greenwood Press pp. 23-24
↑Volker Dehs,La bi(bli)ographie de Cinq semaines en ballon, Bulletin de la Société Jules-Verneno 183, août 2013 et Volker Dehs, Jules Verne, Nadar, Hetzel et quelques autres. Questions de rapports, de chronologie et d'argumentation, Bulletin de la Société Jules-Verneno 163, 2007.
↑Éric Weissenberg,Jules Verne: Un univers fabuleux, Favre, 2004,p. 300
↑Evans, Arthur B. (1988),Jules Verne rediscovered: didacticism and the scientific novel, New York: Greenwood Press pp. 29-30
↑Le texte de 1867 contient deux chapitres de plus (45 au lieu de 43). Cf. Piero Gondolo della Riva,Bibliographie analytique de toutes les œuvres de Jules Verne, Tome I, Société Jules-Verne, 1977,p. 13-14.
↑Charles-Noël Martin,La vie et l'œuvre de Jules Verne, 1978,p. 144
↑Le couple loue l'appartement dès 1863. Philippe Mellot, Jean-Marie Embs,Le guide Jules Verne, Éditions de l'Amateur, 2005,p. 20
↑Discours de M. Gédéon Baril.Réponse de M. Jules Verne,Mémoires de l'Académie des lettres, sciences... d'Amiens, T. Jeunet, 1875
↑Piero Gondolo della Riva,Bibliographie analytique de toutes les œuvres de Jules Verne, Tome I, Société Jules-Verne, 1977.
↑Le texte original est paru dans leJournal d'Amiens. Cf. Olivier Dumas,Les deux versions de "Dix heures en chasse",Bulletin de la Société Jules Verneno 63, 1982.
↑Marie Cordroc'h,De Balzac à Jules Verne, Bibliothèque nationale, 1966,p. XIX
↑Jean-Michel Margot,A propos des voyages des Saint-Michel II et III,Verniana, Vol. 9, 2016-2017,p. 87–92
↑Brigitta Mader,L'Étranger du quai des esclavons. À propos de la première rencontre entre Jules Verne et Louis Salvator et la question : qui était le comte Sandorf ?,Bulletin de la Société Jules Verneno 190, décembre 2015,p. 48
↑Jean Chesneaux,Une lecture politique de Jules Verne, Maspero, 1971,p. 12
