Juli Nepot (enllatí:Julius Nepos) fou el penúltimemperador romà d'Occidentde facto (del474 al475) i l'últimde iure (fins al 480). Escollit per l'emperador romà d'Orient a la mort d'Olibri, va haver de fer fora aGliceri que s'havia proclamat emperador. El seu regnat va ser breu, ja que estava mancat del suport de les tropes, que preferien altres generals romans, i va fugir cap a Dalmàcia, la seva regió d'origen, on va acabar els seus dies, mentre el general Orestes nomenava emperador romà d'Occident al seu fillRòmul Augústul.
El seuagnomen,Nepos, li venia de la relació de parentiu que tenia amb l'emperador d'OrientLleó I.[a] Era fill de Nepocià i d'una germana deMarcel·lí d'Il·líria, que s'havia creat un imperi independent aIl·líria. Nepocià se sap que fou un general de l'exèrcit a Dalmàcia el471, però alguns pensen que aquesta dada esmentada perJordanes es refereix al mateix Nepot, ja que la lectura tant pot serNepotianus comNepos.[2] El cronistaTeòfanes Isàuric dona a l'emperador el nom de Nepocià i diu que era nadiu de Dalmàcia. Modernament es considera que Nepot havia succeït al seu oncle Marcel·lí a la mort d'aquest el468 i per això fou escollit perFlavi Valeri Lleó l'emperador oriental, com a espòs de laneboda de la seva dona Verina, i li va donar el títol d'august d'Occident per mans del seu oficial Domicià aRavenna.
A la mort de l'emperadorOlibri,Gliceri amb el suport del gotGundebald, es va proclamar successor. L'emperador d'Orient,Lleó I el Traci, no el va reconèixer i a finals del473 o començaments del474 va fer proclamar emperador Juli Nepot, però feia mal temps per navegar i el seu viatge cap a Ravenna es va ajornar. Mentrestant Lleó I va morir (gener del474) i fou succeït pel seu net,Lleó II, un noiet que va tenir com a regent al seu pareZenó. Zenó tampoc va reconèixer el nomenament de Gliceri i finalment va enviar Juli Nepot amb un exèrcit contra Gliceri, que era a Roma.[3]A la ciutat de Roma, el va derrotar sense gaire lluita[4] i el va fer presoner alport fluvial de Roma,[b] i el va obligar a esdevenir monjo vers començaments de l'estiu del474, tot i queTeòfanes el Confessor situa els fets el473; elcronicó anònim situa l'entronització de Nepot el24 de juny del474,[6] que correspondria a la victòria sobre Gliceri, mentre la proclamació a Ravenna podia haver estat l'agost del473),[7] o el 19 de juny.[8]
En aquest tempsEuric el rei dels visigots va expulsar els romans de l'Alvèrnia, darrera província que conservaven els romans a laGàl·lia i que fou defensada perEcdici.[c] Els visigots van assetjar Clermont, capital regional, l'estiu del474; Nepot va enviar a negociar al bisbeEpifani de Pavia per arranjar la pau,[9] que Euric no va tardar a trencar. Nepot no se'n fiava dels visigots i va enviar el qüestor Licinià un temps després per veure si respectaven el que s'havia acordat i no travessaven elRoine[10], llavors veient que havien trencat la paraula va enviar una delegació formada per quatre bisbes per fer-lo entrar en raó: Lleonci d'Arles, Faust de Riez, Graec de Marsella i Basili d'Aix.[11] Mentrestant, l'emperador disgustat amb el fracàs va rellevar del càrrec demagister militum a Ecdici i va nomenar en el seu lloc aFlavi Orestes.[12]
Juli Nepot procedia de Dalmàtia (en blau) on va tornar després de la sublevació de Flavi Orestes. Aquesta regió s'havia fet gairebé independent ambMarcel·lí d'Il·líria.
Orestes no va tardar a revoltar-se contra Juli Nepot. Va assolir el comandament de les tropes reunides a Roma i va avançar cap aRavenna per anar a la Gàl·lia, però en arribar a aquesta ciutat, aprofitant que les tropes d'Itàlia, formades principalment per mercenaris germànics, li eren més lleials a ell que no pas a l'emperador, va organitzar un cop d'estat, i Juli Nepot fugí cap a laDalmàcia. Orestes va proclamar el seu fillRòmul Augústul.[13] La fugida està datada al cronicó anònim el28 d'agost del475.[14]
Després de la seva expulsió va conservar Il·líria i Dalmàcia i mantenia el reconeixement també com a emperador per part de l'emperador d'Orient. Orestes i Ròmul foren deposats i executats perOdoacre, el generalhèrul, que va buscar el reconeixement de l'emperador orientalZenó, el qual no va obtenir.
El477,Ròmul Augústul fou expulsat i, des de la Gàl·lia, es va enviar una carta a l'emperador romà d'Orient Zenó, demanant-li que restaurés Juli Nepot.[15] Juli Nepot també va escriure demanant-li diners i un exèrcit per fer fora Odoacre, però Zenó tenia els seus propis problemes a la cort romana d'Orient i no tan sols no va enviar diners sinó que va confiar el govern d'Itàlia al gotOdoacre. Odoacre va reconèixer a Zenó com a únic emperador al mateix temps que s'apropiava el títol derex per a ell.[16]
El480 Nepot fou assassinat a prop deSalona, per dos dels seus oficials, Viator i Ovida (o Odiva) segurament per instigació de l'antic emperadorGliceri, que era bisbe de Salona.[17] Ovida sembla que va assolir el poder a Dalmàcia però fou derrotat el481 per Odoacre que va envair i ocupar el país.[18]
↑Van començar a dir-liNepos a partir del seu matrimoni amb una parent de l'esposa de emperador Lleó I. Tot el que se sap de la seva esposa és que eraneptis de Lleó I i de la seva esposa Verina. La paraula llatinanepos tant es pot traduir per «nét» o per «nebot» o per «parent proper», però generalment s'ha donat per fet que l'esposa de Juli era neboda per part de la seva dona Verina. L'historiadorMalc de Filadelfia suggeria que Verina va propiciar aquest matrimoni.[1]
↑"Glycerius Caesar Romae imperium tenens a Nepote Marcellini quondam patricii sororis filio imperio expulsus in Portu urbis Romae ex Caesare episcopus ordinatus est et obiit... Nepos, qui Glycerium regno populerat, Romae elevatus est imperator"[5]
