| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 març 1848 Mantes-la-Jolie (França) | ||
| Mort | 11 desembre 1910 (62 anys) París | ||
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse 48° 50′ 13″ N, 2° 19′ 34″ E / 48.836928°N,2.326226°E /48.836928; 2.326226 | ||
| Residència | França | ||
| Formació | École Normale Supérieure | ||
| Tesi acadèmica | Propriétés des intégrales des équations différentielles linéaires à coefficients variables (1874) | ||
| Director de tesi | Charles Hermite | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques | ||
| Ocupació | Matemàtiques | ||
| Organització | École Normale Supérieure Universitat de la Sorbona | ||
| Membre de | |||
| Professors | Charles Hermite | ||
| Alumnes | Émile Borel Pierre Duhem | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Albert Châtelet Jules Drach Jacques Hadamard Xavier Stouff | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Zoé Baillaud | ||
| Fills | Jean Tannery | ||
| Pares | Samson-Delphin Tannery i Opportune Perrier-Rohault | ||
| Germans | Paul Tannery | ||
| Premis | |||
Legió d'Honor (1886) | |||
Jules Tannery (Mantes-la-Jolie, 24 de març de1848 -París, 11 de desembre de1910) va ser unmatemàtic francès, germà del també matemàticPaul Tannery.
Jules Tannery, com el seu germàPaul quatre anys més gran, van passar la seva infantesa i primera joventut a diferents llocs de França, ja que el seu pare, enginyer dels ferrocarrils de França,[1] s'anava desplaçant als llocs on s'estaven construint línies fèrries. Ell va acabar va acabar els seus estudis secundaris alLycée deCaen el 1865. El mateix any va aconseguir les màximes notes tan per entrar a l'École Polytechnique com a l'École Normale Supérieure, escollint aquesta última, en la qual es va graduar el 1869.[2]
Els anys següents va treballar de professor de matemàtiques laslycées deRennes i de Caen.[3] El 1872 va retornar a París en ser nomenat professor agregat de l'École Normale Supérieure.Charles Hermite el va convèncer per obtenir el seu doctorat, sota la seva direcció, a la Facultat de Ciències deLa Sorbona. Obté el doctorat el 1874 amb un treball sobre la obra deLazarus Fuchs enequacions diferencials lineals.[4]
El 1875 va ser nomenat suplent deBouquet en la càtedra demecànica de La Sorbona.[5] El 1881 va ser nomenat professor titular de l'École Normale Supérieure, institució a la que va estar lligat la resta de la seva vida, essent-ne sots-director d'estudis científics (1884-1904) i sots-director general (1904-1909).[2]
Tannery va dedicar bona part del seu treball a la pedagogia de les ciències,[6] essent membre del Consell Consultiu de l'Ensenyament Superior des de 1885, del Consell de Perfeccionament de les Escoles de la Marina des de 1900 i del Consell de la Universitat de París des de 1904.[7] També va publicar llibres de text per l'ensenyament de les matemàtiques.[8]
