| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r maig 1827 Courrières (França) | ||
| Mort | 5 juliol 1906 (79 anys) París | ||
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse | ||
| Formació | lycée Albert-Châtelet | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura | ||
| Ocupació | pintor, escriptor, poeta | ||
| Activitat | 1841 - 1906 | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Realisme | ||
| Professors | Félix De Vigne,Gustaf Wappers,Jean Auguste Dominique Ingres iHorace Vernet | ||
| Alumnes | Virginie Demont-Breton,Emile Adélard Breton iFrançois Brillaud | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Élodie de Vigne(1858–) | ||
| Fills | Virginie Demont-Breton | ||
| Germans | Emile Adélard Breton | ||
| Parents | Félix De Vigne,sogre Adrien Demont,gendre Jules-Louis Breton,nebot | ||
| Premis | |||
 | |||
Jules Breton (Courrières, 1 de maig de1827 -París, 5 de juliol de1906) va ser unpintor francèsrealista. Les seves pintures estan fortament influïdes per una visió idíl·lica del món rural.
La seva mare va morir quan ell tenia 4 anys, per la qual cosa va ser criat pel seu pare, Marie-Louis Breton, que treballava les terres d'un ricterratinent. A casa seva vivien també la seva àvia materna i el seu cosí Boniface Breton. El respecte per la tradició i la religió, i l'amor per la terra es van mantenir com la part central de la seva obra durant la resta de la seva vida.
La seva primera formació la va rebre al College St. Bertin, prop deSaint-Omer, ciutat propera a Courrières. El 1842 va conèixer el pintor Félix de Vigne que, impressionat pel talent del jove Breton, va convèncer la seva família perquè el deixessin estudiar art. Va anar aGant el 1843 on va continuar amb els seus estudis a l'Academy of Fine Arts, juntament amb De Vigne i el pintor Henri van der Haert. El 1846 Breton es va traslladar aAnvers on va fer classes amb el baró Gustaf Wappers i va emprar part del seu temps a copiar els treballs delsmestres flamencs.
El 1847 es va traslladar a París per a perfeccionar la seva formació a l'École des Beaux-Arts. Allí va conèixer i va fer amistat amb diversos artistesrealistes com François Bonvin i Gustave Brion, Els seus primers quadres exposats alSaló de París reflecteixen la seva influència. Els seus primers treballs tracten sobre personatges històrics,Sant Piat predicant a la Gàl·lia, o amb motiu de laRevolució francesa de 1848 comMisèria i desesperació (1849).[1]
.jpg)
El 1854 Breton es va traslladar de nou al seu poble natal. Allà va començarLes espigadores, una obra inspirada en el treball del camp i la dura situació dels seus treballadors que recollien el que hi quedava després de la collita. Va començar a rebre encàrrecs estatals i moltes de les seves obres van ser adquirides per l'administració que les va exposar als museus provincials.
Durant tota la dècada del 1870 Breton va continuar amb les seves exposicions i en les de 1880 i 1890 la seva fama va créixer. La seva representació poètica en un paisatge amb el sol de ponent es van fer molt populars, especialment als Estats Units d'Amèrica.[2] El 1880Vincent van Gogh va viatjar 137 km fins a Courrières per visitar Breton, de qui era gran admirador.[3]
En 1886 Breton va ser triat membre de l'Institut de França En 1889 va ser nomenatcomanador de la Legió d'Honor i el 1899 va ser elegit membre de laRoyal Academy of Arts. També va escriure un llibre de poemes,Jeanne, i diversos en prosa sobre la seva vida i l'obra d'altres artistes que va conèixer personalment, entre ellsLes Champs et la mer (1876),Ens peintres du siècle (1900),Delphine Bernard (1902) iLa Peinture (1904).
.jpg)
