Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Jules Barbier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJules Barbier
Imatge
Fotografia de Jules Barbier
Biografia
NaixementPaul Jules Barbier
8 març 1825Modifica el valor a Wikidata
ParísModifica el valor a Wikidata
Mort16 gener 1901Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
ParísModifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança
Activitat
OcupacióAutor dramàtic
GènereComèdia,drama icomédie en vaudevilles(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Família
FillsJeanne Barbier, Pierre BarbierModifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0053623TMDB (persona): 590583IBDB (repartiment): 393326Spotify: 3LQgBMQziKAgeLNJ0qNMczMusicbrainz: 9ebc11ff-4caa-41ac-83c0-2a911eb2aa19Discogs: 1293509IMSLP: Category:Barbier,_JulesProject Gutenberg (autor): 43465Modifica el valor a Wikidata

Jules Barbier (París,Illa de França,8 de març de1825 -16 de gener de1901) fou un autor dramàtic francès.

Fou un dels més fecunds autors dramàtics del segle xix, avarcant en totes les seves obres tots els gèneres teatrals amb tal encert que August Vacquerieva dir d'ell que posseïa l'entremaliadura i enginy d'Aristòfanes.

També publicà diversos volums de poesia com:

  • La Gerbe, (1943).
  • Le Franc Tireur, cants patriòtics de guerra (1871)
  • Fleurs blessées, (1890).
  • Théatre en vers, dos volums (1879).

Debutà en el teatre amb el dramaLe poète, (1847), que acollí bona acollida en laComedie francesa, al que li seguiren.

  • L'Ombre de Molière, (1847).
  • Amour et bergerie, drama (1848).
  • André Chenier, drama (1848).
  • Bon gré mal gré, comèdia (1849).

Des de llavors data la seva col·laboració ambDecourcelle iBarrière, de la que resultaren els dramesUn drame de famille, (1849),Jenny l'ouvrière,(1850) en col·laboració Decourcelle, que fou un dels melodrames que més durareder èxit tinguere en el seu temps:

  • Laurence, (1850).
  • Les Contes fantastiques d'Hoffmann, (1851).
  • Derniers adieux, (1851).
  • Le Memorial de Sainte-Heléne, (1852).
  • Les Marionnettes du Docteur, (1852).
  • Princesse et Favorite, (1865).
  • Cora ou l'esclavage, (1865).
  • Maxwell, (1867).
  • Jeanne d'Arc, amb cors deGounod (1873).
  • Un retour de jeunesse, (1877).
  • Neró, (1885).

amb els mateixos col·laboradors estrenà les comedies:

  • Graziella, (1849), posada en música perAntony Choudens el 1875.[1]
  • Le feu de paille, (1849).
  • Les amoreux san le savoir, (1850).
  • L'amour mouillé, (1850).
  • Un roi de la mode, (1851).
  • Voyage au tour d'une jolie femme, (1852).
  • Le maitre de la maison, (1866).
  • La loterie du mariage, (1868).
  • Un homme à plaindre, (1879), etc.

Com a llibretista, en col·laboració generalment ambCavré, figurà en primera línia durant llargs anys, devent-se-li infinitat de llibres tant d'òpera com d'opereta, entre ells:

  • Galatée, (1852), òpera còmica molt popular aFrança.
  • Le roman de Rose, (1853).
  • Les noces de Jeannette, (1853).
  • Les sabots de la marquise, (1854).
  • Dencalion et Pyrrha, (1855).
  • Valentine d'Aubigny, (1856).
  • Les noces de Figaro, (1858).
  • Faust, (1859), música de Gounod,
  • Le Pardon de Ploërmel, (1859) música deMeyerbeer, que traduí a l'italià amb el títol deDinorah, va recórrer triomfalment tots els teatres d'Europa iAmèrica,
  • La nuit aux Gondoles, (1861),
  • La Statue, (1861) música deReyer,
  • La fille d'Egypte, (1862),
  • La Reine de Saba, (1862),
  • Peines d'amour perdues, (1863),
  • Le mariage de don Lope, (1865),
  • La Colombe, (1866),
  • Roméo et Juliette, (1867),
  • Don Quichotte, (1869),
  • Jeanne d'Arc, (1873),
  • Paul et Virginie, (1876),
  • Les amoreux de Cathérine, (1876),
  • Le timbre d'argent, (1876), amb música deSaint-Saëns,
  • Sylvia, ballet amb música deDelibes (1876),
  • Grasielle, (1877),
  • Polyencte, (1878), amb música de Gounod,
  • La reine Berthe, (1882),
  • Les Contes d'Hoffmann, (1882),
  • Francoise di Rimini, (1882), amb música deThomas,
  • Nerón, (1885), amb música deRubinstein,
  • Une nuit de Cleopâtre, (1885),
  • Bianca Cappello, (1886),
  • La tempéte, (1889), ballet.

A més traduí l'òpera deNicolai,Les joyeuses Commères de Windsor, que fracassà en el teatre Líric de París.

Bibliografia

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Jules Barbier

Referències

[modifica]
  1. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 658, pàg. 165ISBN 84-239-4517-0
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jules_Barbier&oldid=34742367»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp