Judes oJudas Tadeu oJudes/Judas el Zelota (Paneas (Galilea),segle i aC -Suanis (Pèrsia)? oBeirut (Líban),62?) va ser un dels dotzeapòstols deJesús de Natzaret. Generalment s'identifica ambTadeu i també és anomenatJudes/Judas de Jaume oLebeu. De vegades s'ha identificat ambJudes, germà de Jesús.
No s'ha de confondre ambJudes Iscariot, un altre dels apòstols, el que va trair Crist.
El nom, Judes, deriva del grecΙούδας, que és com apareix al text grec original delNou Testament, i que és una variant del nom hebreuJudà, comú entre els jueus en aquell temps.
Judes de Jaume és esmentat dos cops al Nou Testament: en les llistes d'apòstols donades a l'Evangeli segons Lluc, 6:16, i alsFets dels Apòstols 1:13. El nom que fa servirLluc, Judes de Jaume, és ambigu pel que fa a la relació entre Judes i Jaume. Habitualment, aquest tipus de construcció denota una relació paternofilial, però en aquest cas, la interpretació habitual és la de "Judes, germà de Jaume," (Lluc, 6:16). Elsprotestants, però, normalment ho interpreten com a "Judes, fill de Jaume".
L'Evangeli segons Joan esmenta un deixeble anomenatJudes, no l'Iscariot (Joan 14:22). S'accepta que deu ser la mateixa persona que l'apòstol Judes, encara que alguns exegetes pensen que es tracta d'alguna altra persona.
Finalment, en alguns manuscrits bíblics llatins de l'Evangeli segons Mateu (Mateu 10:3), és anomenatJudes el Zelota.
En la llista donada aMateu 10:3 iMarc 3:18, Judes no apareix, però hi constaTadeu (o, com en alguns manuscrits de Mateu "Lebeu que era anomenat Tadeu") al seu lloc. Això ha fet que des d'antic s'hagin considerat la mateixa persona i se l'hagi designat com aJudes Tadeu.
Alguns biblistes, però, refusen aquesta teoria i mantenen que Tadeu i Judes eren persones diferents.[1] Han proposat alternatives com algun tipus de substitució d'un per l'altre, potser degut a la mort o l'abandonament d'un d'ells, o la possibilitat que no fossin dotze apòstols, sinó més,[2] o que es tractés d'alguna errada de transcripció.
També s'ha dit que, com que a causa de la traïció deJudes Iscariot el nom de Judes tenia una connotació negativa, va ser modificat per Marc i Mateu, que en van fer servir un altre.
En tot cas, Tadeu apòstol no s'identifica ambTadeu d'Edessa, un delsSetanta deixebles.
Identificació amb Judes, germà de Jesús
[modifica]- Article principal:Judes, germà de Jesús
L'opinió també es divideix pel que fa a identificar-lo ambJudes, germà de Jesús, que s'esmenta a Marc 6:3 i Mateu 13:55-57, i que és l'autor a qui s'atribueix l'Epístola de Judes. Generalment, els catòlics consideren que es tracta de la mateixa persona, mentre que els protestants pensen que són dues persones diferents.[3]
Martiri a laChronica editada a Nuremberg en 1493
Pintura de Georges de La Tour, ca. 1630 (Albi, Musée Toulouse-Lautrec)
Talla de Joseph Anton Koch, 1740 (Salzkammergut, Sankt Wolfgang)
La tradició diu que el sant va predicar a les regions deGalilea,Judea,Samària,Síria,Idumea,Mesopotàmia iLíbia. També es diu que havia estat aBeirut iEdessa, encara que l'enviat a aquesta missió s'identifica amb Tadeu d'Edessa. Es diu que va patir martiri juntament ambSimó el Zelot aPèrsia. Habitualment, es diu que va ser mort a cops de porra.
La llegenda diu que Judes havia nascut en una família jueva dePaneas, aGalilea, després anomenada Cesarea de Filip, on probablement era granger. Era fill d'Alfeu (oCleofàs, en grec; Yəhûdāh bar-Alpheus) i deMaria de Cleofàs, germana deMaria, mare de Jesús. Per tant, era germà de Josep iJaume (Marc 15, 40) i cosí germà de Jesús, ja que els pares d'ambdós serien germans.
Una tradicióarmènia diu que Judes iBartomeu van ser els primers a portar elcristianisme aArmènia: tots dos són venerats com a patrons de la nació.
L'autor del segle xiv Nicèfor Callistus diu que Judes va ser el nuvi de lesnoces de Canà.
Una antiga llegenda, tramesa per un escrit apòcrif que pretenia ésser la correspondència entre Jesús i el reiAbgar V d'Edessa, deia que Abgar envià una carta a Jesús perquè el guarís d'una malaltia que tenia. Va enviar-la amb un missatger, l'arxiver Hannan, oferint-li la seva ciutat perquè hi restés i visqués amb seguretat. Jesús, impressionat per la fe d'Abgar, va eixugar-se la cara en una peça de roba i la va donar a Hannan perquè la portés al rei: a la roba havia quedat "imprès" el rostre de Crist.
En veure-la, el rei va col·locar la roba en un lloc d'honor de la ciutat. Quan ja Crist havia mort, Judes va ser enviat a Edessa; allí va guarir el rei en nom de Crist i el rei es va convertir al cristianisme, juntament amb els seus súbdits. Altres tradicions identifiquen aquest Judes ambTadeu d'Edessa.
Segons la tradició armènia, Judes va ser martiritzat cap al65 aBeirut (Líban), juntament ambSimó apòstol. Altres tradicions diuen que van ser morts a Pèrsia. Habitualment són venerats tots dos plegats i la celebració de la seva festivitat és, a l'Església catòlica, conjunta el dia28 d'octubre
Van ser enterrats (a Beirut o Babilònia, segons les tradicions) i, cap al segle vii, quan els musulmans van envair el territori, van ser traslladats aRoma, a la cripta de la basílica deSant Pere del Vaticà. La capella de Sant Andreu, sota l'Altar de la Crucifixió de Sant Pere, en conserva relíquies. Al cap d'un segle, elPapa Lleó III va donar les relíquies de Judes aCarlemany (800), que les va dipositar a labasílica deSant Sadurní deTolosa (França), on són venerades actualment.
Una altra tradició diu que les restes de Sant Judes eren al monestir armeni del llacIssyk-Kul, alKirguizstan, almenys fins al segle xv. Després, les fonts varien i diuen que continuaren al monestir o que van ser portades a les muntanyes delPamir. En 2008 van trobar-se les ruïnes del monestir.
Mosaic amb el símbol del martiri del sant
Reliquiari dels sants apòstols Judes Tadeu i Simó, a Tolosa de Llenguadoc.
Sant Judes és invocat en situacions desesperades o de solució impossible, ja que a l'Epístola de Judes es remarca que el fidel ha de perseverar quan les circumstàncies són difícils i dures. És conegut com elpatró de les causes perdudes. Una altra versió diu que aquest patronatge ve de la confusió ambJudes Iscariot: com que la veneració a l'apòstol traïdor no era permesa, només l'invocaven aquells que es trobaven en una situació desesperada.
La seva festa és el28 d'octubre.
- ↑John P. Meier,A Marginal Jew volume 3, p 130-133; Rudolf Pesch, "Simon-Petrus: Geschichte und geschichtliche Bedeutung der ersten Juengers Jesu Christ",Paepste und Papsttum, 15, Hiersmann, 1980. p. 36.
- ↑Dotze es donaria com a nombre simbòlic o aproximat d'una quantitat.
- ↑És un cas similar al deJaume el Menor iJaume, germà de Jesús.
_Saint_Jude_Thadd%25C3%25A9e_1620_-_Georges_de_La_Tour_Inv.166.jpg)
