Eljudeocastellà (ג'ודיאו-איספאנייול,djudeo-espanyol), autoanomenatladino, a l'igual que en llengües com l'anglès, és una llengua romànica, derivada delcastellà antic i amb influència d'altres llengües peninsulars, com elcatalà, i, posteriorment a la diàspora, de l'hebreu i elgrec, entre d'altres. Els parlants són gairebé exclusivament jueussefardites,[1] encara que històricament hi havia parlantsasquenazites a l'Imperi Otomà. Alsdominis del català la comunitat jueva parlava predominantment elcatalà medieval.[cal citació] S’ha descrit unjudeocatalà (oqatalanit en hebreu), una variant amb mots hebreus i estructures pròpies, especialment en litúrgia i textos rabínics, però alguns estudiosos qüestionen si era un dialecte diferenciat o simplement català amb préstecs jueus.[2]
La llengua, en judeocastellà, té diversos noms. El principal ésladino, però també se'n diudjudeo-espanyol,sefaradi,djudezmo,djidio,djudio,espanyolit iespanyol; el termehaquitía (de l'àrabحكى,ḥakà,/ħakaː/, ‘dir’), es refereix al dialecte del judeocastellà parlat al Nord de l'Àfrica, especialment alMarroc. El dialecte de l'àrea d'Oran aAlgèria és anomenattetuani otetauni, de la ciutat marroquina deTetuan. Enhebreu, la llengua és anomenadaspanyolit.
Com el castellà antic, el judeocastellà conserva els fonemes palatals [ʃ] i [ʒ], que han evolucionat al so [x] en el castellà contemporani. Tanmateix, a diferència del castellà antic, té el fonema [x], però, com a préstec de l'hebreu. Té característiques úniques, com l'ús demuestro (nostre), en comptes del castellànuestro. L'estructura està relacionada lingüísticament amb el castellà, amb molts termes afegits de l'hebreu,català,portuguès,francès,turc,grec i de les llengües eslaves balcàniques (serbi,búlgar,macedònic), depenent del país on habitaven els parlants exiliats.[3]
Avui dia, el judeocastellà fa ús de l'alfabet llatí, especialment aTurquia. Històricament, s'utilitzava l'alfabet hebreu (anomenataljamiado en judeocastellà, "aljamiat" en català), i encara se'n fa ús a Turquia i aIsrael. A causa del decrement de la població judeocastellana que habitava alsPaïsos Baixos i als Balcans, després de laSegona Guerra Mundial, la major part dels parlants són jueus turcs, i a Turquia es fa servir la variant turca de l'alfabet llatí en les publicacions en judeocastellà. LaAutoridad Nasionala del Ladino d'Israel en promou una nova ortografia, però d'altres filòlegs promouen l'adopció de l'ortografia delcastellà contemporani.[cal citació]
Durant l'edat mitjana els jueus van tenir un paper molt important en el desenvolupament del castellà. A l'escola de traducció deToledo els jueus traduïen les obres de l'hebreu i de l'àrab (sovint traduïdes delgrec) alcastellà de l'època, i els cristians les traduïen després alllatí per a la resta d'Europa. Després de l'edicte d'expulsió del jueus, el1492, milers de jueus es van establir al nord de l'Àfrica, als Balcans, a Turquia i a l'Orient Mitjà. La separació d'Espanya i el contacte amb jueus d'altres regions van fer que la llengua s'unifiqués en un dialecte únic, i amb un desenvolupament diferent del castellà que es parlava a laPenínsula Ibèrica.
La literatura judeocastellana estava originalment limitada a les traduccions de l'hebreu. Però, al tombant del segle xvii, l'hebreu començava a decaure com a llengua d'instrucció rabínica. Aquest fet va propiciar una onada d'obres literàries en la llengua popular (judeocastellà). Elsegle xix els sefardites de l'Imperi Otomà estudiaven a les escoles de l'Alliance Israelite Universelle, ja que el francès s'havia convertit en la llengua dels afers estrangers, i el judeocastellà va adoptar neologismes francesos.
Atès que les comunitats sefardites vivien en aïllament, es van començar a formar diferents dialectes del judeocastellà, per la influència de les llengües amb les quals estaven en contacte, com el grec,turc,àrab o les llengües eslaves.
Al començament del segle xx, el nombre de parlants va decréixer ràpidament: comunitats senceres van ser erradicades en l'Holocaust, i la resta dels parlants, que van emigrar aIsrael, van adoptar l'hebreu, ja que el govern del nou país va promoure l'educació exclusiva en la llengua oficial com a mètode d'unificació dels immigrants que provenien de diverses nacions. Avui dia es parla aIsrael,Espanya,Mèxic, l'Argentina i elBrasil. 'Qol Yerushalayim, aIsrael, iRadio Nacional de España, aEspanya, fan transmissions en judeocastellà.
↑ M. Avrum Ehrlich (ed.).[1]Encyclopedia of the Jewish DiasporaOrigins, Experiences, and Culture] (enanglès). vol. 1. ABC-CLIO, 2009, p. 169-171[2].ISBN 9781851098736 [Consulta: 15 abril 2015].[Enllaç no actiu]
