 | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 juny 1909 La Vega (República Dominicana) | ||
| Mort | 1r novembre 2001 (92 anys) Salcedo (Itàlia) | ||
| Causa de mort | dificultat respiratòria | ||
| Sepultura | La Vega | ||
| 43èPresident de la República Dominicana | |||
| 27 febrer 1963 – 25 setembre 1963 ← Rafael Filiberto Bonnelly(en)  –Dominican Provisional Government Junta(en) → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, historiador, escriptor | ||
| Partit | Partit Revolucionari Dominicà | ||
| Família | |||
| Parents | Catalina Bosch Carcuro,neta | ||
| Premis | |||
 | |||
Juan Emilio Bosch Gaviño, conegut simplement com aJuan Bosch (La Vega, 30 de juny de1909 -Salcedo, 1 de novembre de2001), va ser un contista, assagista, novel·lista, narrador, historiador, educador i políticdominicà. Bosch va ser el primerpresident de la República Dominicana elegit democràticament per un breu període el 1963. Prèviament, havia estat el líder de l'oposició dominicana a l'exili contra el règim dictatorial deRafael Leónidas Trujillo durant més de 25 anys. Avui dia se'l recorda com un polític honest i com un dels escriptors més prominents de laliteratura dominicana.[1][2][3][4] Bosch és el fundador tant delPartit Revolucionari Dominicà (PRD) el 1939, com delPartit de la Lliberació Dominicana (PLD) el 1973.
Juan Bosch va néixer a la ciutat dela Vega el 30 de juny de 1909. Fill de José Bosch Subirats,català deTortosa, i de laporto-riquenya d'ascendènciagallega Ángela Gaviño Costales. Va viure els primers anys de la seva infància en una petita comunitat rural anomenadaRio Verde. El 1924 es va traslladar a Santo Domingo, on va treballar en diverses botigues comercials. Més tard el 1929 va viatjar aEspanya,Veneçuela i algunesilles del Carib.
El 1931 va tornar a la República Dominicana. Cap al 1933 va publicar el seu primer llibre de contes,"Camino Real", i més endavant"La mujer". Bosch creava i editava la secció literària del diariListín Diario, convertint-se en crític i assagista.
El 1933 Bosch al costat de diversos escriptors destacats de l'època formen el grup conegut comLa Cueva.
Bosch va ser empresonat per les seves idees polítiques, i és alliberat després de diversos mesos. El 1938, sabent que el tirà el volia comprar amb un lloc alCongrés, Bosch va aconseguir sortir del país, establint-se aPuerto Rico.
El 1939, Bosch es va traslladar aCuba, on va dirigir una edició de les obres completes deEugenio María de Hostos, cosa que defineix els seus ideals patriòtics i humanistes. Al juliol, amb altres exiliats polítics, va fundar elPartit Revolucionari Dominicà, el qual es va destacar per ser l'organisme més actiu contra Trujillo fora de la República Dominicana.
Bosch simpatitzava fortament amb les idees d'esquerra, però sempre va negar qualsevol afiliaciócomunista. Va col·laborar amb elPartit Revolucionari Cubà i va tenir un paper important en l'elaboració de la Constitució que va ser promulgada el 1940.
En els anys transcorreguts entre 1940 i 1945 es va destacar com un dels més notables escriptors de contes de la regió i va treballar activament en la formació d'un front antitrujillista encapçalat pel Partit Revolucionari Dominicà.
QuanFulgencio Batista va dirigir uncop d'estat contra Prío Socarrás i va assumir la presidència el 1952, Bosch va ser empresonat per les forces de Batista. Després de ser alliberat, se'n va anar de Cuba i es va dirigir aCosta Rica, on va dedicar el seu temps a tasques pedagògiques i a les seves activitats com a líder del PRD.
El 1959, es va dur a terme laRevolució Cubana, dirigida perFidel Castro que va motoritzar un reordenament polític, econòmic, i social en els països del Carib. Bosch, amb instint precís, va percebre el procés històric que s'havia iniciat, i va escriure una carta a Trujillo, el 27 de febrer 1961. Li va dir a Trujillo que el seu paper polític, en termes històrics, havia conclòs a la República Dominicana.
El 1947 estant Bosch a l'exili, específicament en una visita aMèxic, va ser víctima d'un atemptat ordenat perTrujillo. L'atemptat va ser evitat gràcies a la intervenció del seu rival políticJoaquín Balaguer, que exercia com ambaixador a Mèxic i va advertir a les autoritats d'aquest país donant detalls del pla.
Després de 23 anys a l'exili, Joan Bosch va tornar al seu país quan Trujillo va ser assassinat el 30 de maig de 1961. La seva presència en la vida política nacional, com a candidat presidencial del Partit Revolucionari Dominicà, va ser un nou canvi per als dominicans. La seva manera de parlar, directa i senzilla, sobretot en dirigir-se a les capes més baixes de la població, tant rurals com urbanes, li va permetre desenvolupar una profunda influència i simpaties populars. Immediatament va ser acusat per l'Església i els conservadors de ser comunista, però en les eleccions del 20 de desembre de 1962, Bosch va obtenir un triomf total sobre el seu principal opositor Viriato Fiallo de laUnió Cívica Nacional, el que es coneix com les primeres eleccions lliures en la història del país.
El 27 de febrer de 1963, Bosch i Segundo Armando González Tamayo van prendre possessió com a nou President i Vicepresident de la República Dominicana, en una cerimònia que va comptar amb la participació d'importants líders democràtics i personalitats, comLuis Muñoz Marín iJosé Figueres. Bosch va fer immediatament una profunda reestructuració del país. El 29 d'abril, es va promulgar una nova constitució liberal. El nou document concedia la llibertat que els dominicans mai havien conegut. Entre altres coses, va declarar els drets laborals, i va esmentar els sindicats, les dones embarassades, les persones sense llar, la família, els drets dels infants i els joves, els agricultors, i els fills il·legítims.
No obstant això, Bosch es va enfrontar a poderosos opositors. Va intentar acabar amb els latifundis, provocant la ira dels terratinents. L'Església Catòlica Romana va creure que Bosch estava intentantsecularitzar el país. Als industrials no els agradava els beneficis que la nova Constitució atorgava a laclasse obrera. Els militars, que abans gaudien de la llibertat de fer el que volguessin, van sentir que Bosch els sotmetia. A més, elgovern dels Estats Units es va mostrar escèptic davant el menor indici de la política d'esquerra al Carib després que Fidel Castro es declarés obertament comunista.
Bosch va ordenar la militarització de la frontera ambHaití després del setge de l'Ambaixada Dominicana aPuerto Príncipe per part de policies haitians que exigien el lliurament d'asilats polítics.
El 25 de setembre de 1963, després de només set mesos en el càrrec, Bosch va ser enderrocat en un cop d'estat encapçalat pel coronelElías Wessin i substituït per una junta militar. Bosch es va tornar a exiliar a Puerto Rico.
Amb menys de dos anys, un descontent creixent va generar una revolta militar el 24 abril 1965, que exigia la restauració de Bosch. Els insurgents, al comandament del coronelFrancisco Caamaño, van eliminar a la junta de militar, però el 28 d'abril, els Estats Units van enviar 42.000 tropes a l'illa per defensar el règim militar.
Es va formar un govern interí, i es van fixar noves eleccions van per l'1 de juliol 1966. Bosch va tornar al país i es va llançar com a candidat presidencial del seu partit. No obstant això, va fer una campanya una mica menys intensa, tement per la seva seguretat i creient que seria expulsat del seu càrrec per l'exèrcit una altra vegada si guanyés. Va ser derrotat perJoaquín Balaguer, qui va obtenir el 57% dels vots.
Durant l'última meitat de la dècada de 1960, Bosch es va traslladar a Espanya, on va continuar escrivint assajos polítics i històrics.
El 1970, Bosch va tenir la intenció de reorganitzar el Partit Revolucionari Dominicà, tornant als seus membres militants actius, estudiosos de la realitat històrica i social del país. El seu projecte no va ser acceptat pel fet que la majoria dels membres s'inclinaven cap a una direcció més de correntsocialdemòcrata. A més, donada la repressió militar, i la manca d'igualtat política entre el PRD i el Partit Reformista Social Cristià, Bosch es va abstenir de les eleccions de 1970.
Les diferències i contradiccions entre Bosch i un sector important del PRD, així com la corrupció que havia començat a créixer dins del partit, li va fer abandonar l'organització el 1973, i així es va fundar el Partit de l'Alliberament Dominicà (PLD) el 15 de desembre d'aquest mateix any.
Més tard es va presentar sense èxit a la presidència com a candidat del PLD el 1978, 1982, 1986, 1990 i 1994, estant més a prop de guanyar el 1990, però hi va haver greus acusacions de frau en contra de Balaguer.
Després de ser tercer en les eleccions de 1994, Bosch es va retirar de la política. Ja amb 85 anys i amb símptomes evidents de lamalaltia d'Alzheimer. El 1996 va ser portat pràcticament a la consolidació del "Front Patriòtic", una aliança entre el PLD i la seva permanent oposició de Balaguer, com a part del pla d'aquest últim a la derrota del PRD en les pròximes eleccions presidencials d'aquest any.
Don Juan, com és afectuosament recordat per molts, va morir l'1 de novembre de2001, aSanto Domingo. Com expresident, va rebre els honors corresponents alPalau Nacional, i va ser enterrat a la seva ciutat natal deLa Vega.
Fins ara, se'l recorda com un home de principis. Ell mateix es va descriure com una persona "no-comunista" i amic de Fidel Castro, i li va dir a un entrevistador el 1988 que mai havia estatmarxista.
El seu llegat en la política és més que rellevant: els seus ideals, mentre han estat oblidats o traïts pels seus seguidors, encara són valorats a l'hora de referir-se a la bonaAdministració pública. Molts creuen que la República Dominicana hauria prosperat tant econòmicament com políticament, sense l'ajuda exterior (és a dir, EUA). El govern de Bosch havia estat capaç de defensar-se de les manifestacions i pressions encobertes de l'administració deJohnson, de dur a terme totes les reformes que va proposar.
Les contribucions del professor Bosch a la literatura a través dels seus relats, novel·les, contes i assaigs el van convertir en un model a seguir per a diverses generacions d'escriptors, periodistes i historiadors. En un moment donat, el Premi NobelGabriel García Márquez va dir que Bosch havia estat una de les seves majors influències.
 | Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
Contes
Novel·la
Assaigsiarticles
Conferències
.jpg)
