Movatterモバイル変換

[0]ホーム
URL:

Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Joxe Azurmendi Otaegi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoxe Azurmendi Otaegi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 març 1941Modifica el valor a Wikidata
Zegama (Guipúscoa)Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juliol 2025Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Sant Sebastià (Guipúscoa)Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia CatòlicaModifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat del País Basc-filosofia,teologia
Universitat de MünsterModifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia,relativisme,modernitat,Il·lustració,racionalisme arquitectònic,Romanticisme,filosofia social,filosofia política,antropologia filosòfica,filosofia del llenguatge,ètica,nacionalisme iliteratura bascaModifica el valor a Wikidata
Lloc de treballSant Sebastià
Colònia
País BascModifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, poeta, escriptor, professor universitariModifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat del País BascModifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentFilosofia continentalModifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralPako SudupeModifica el valor a Wikidata
Família
GermansJoxemari AzurmendiModifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm1872046Modifica el valor a Wikidata

Joxe Azurmendi Otaegi (Zegama, 19 de març de1941 -Sant Sebastià, 1 de juliol de2025)[1] va ser unescriptor enèuscar ifilòsofbasc. Va publicar nombrosos articles i llibres d'assaig ipoesia sobreètica,política, filosofia del llenguatge,tecnologia,literatura basca ifilosofia.[2]

Biografia

[modifica]

Va swr membre deJakin i director deJakin irakurgaiak, editorial que sota la seva direcció va publicar més de 40 llibres. Així mateix, va col·laborar en la traducció a l'èuscar d'obres filosòfiques a l'editorial Klasikoak.[3] Va ser un dels fundadors de Udako Euskal Unibertsitatea. Va ser catedràtic defilosofia moderna i professor a laUniversitat del País Basc. En 2010 va ser nomenat acadèmic d'honor per l'Euskaltzaindia.[4][5]

La seva obra més coneguda ésEspainolak eta euskaldunak (Els espanyols i els bascos) on tracta de rebatre les idees dominants en certs ambients intel·lectuals espanyols referents al fet que els bascos no van passar per un procés de romanització i que la llengua basca pràcticament no s'escriu. Va escriure el llibre com a reacció a un text deClaudio Sánchez-Albornoz que resa així: «Els bascos són els últims que s'han civilitzat a Espanya; tenen mil anys menys de civilització que qualsevol altre poble. Són persones rudes, senzilles, que a més es creuen fills de Déu i hereus de la seva glòria. I no són més que uns espanyols sense romanitzar».[6] En aquesta obra Joxe Azurmendi desmunta els tòpics sobre els bascos de certs intel·lectuals espanyols.

Pensament

[modifica]

La seva obra sorgeix i es desenvolupa en una època de crisi, sigui aquesta cultural, política o de valors. Crisi que entén com a possibilitat per a noves oportunitats i no com una cosa negativa. És per això que tot el seu pensament gira al voltant de la defensa de la llibertat en tots els àmbits, però sobretot en la consciència i en el pensament. Conseqüentment, lluny de voler fugir d'aquesta crisi, tracta de meditar en la seva obra la manera de viure en aquesta situació. Per a això adopta una perspectiva relativista i lluita contra els últims vestigis del dogmatisme al que tendeix una societat en crisi. Es mostra crític amb l'estat modern al qual acusa de ser la nova església que controla les consciències.[7][8]

És important la seva aportació en el qüestionament de les lectures canòniques que s'han construït sobre diferents temes. Especialment destacable és la interpretació que fa sobre lail·lustració alemanya. En aquest context desmunta l'aparent oposició entre lail·lustració francesa i elromanticisme alemany, i crea una nova perspectiva per pensar els diferents aspectes que es deriven d'aquesta oposició.[9] D'aquesta manera, en contra d'alguns intel·lectuals espanyols i francesos com Alain Finkielkraut,[10] defensa que elnacionalisme sorgeix a França (Montesquieu,Voltaire,Rousseau,Ernest Renan) i que posteriorment serà reinterpretat pels il·lustrats i romàntics alemanys. Qüestiona la manera en què se'ls atribueix un nacionalisme metafísic a autors comGoethe,Schiller,Herder oHumboldt. En aquest camp, l'oposició entre nacionalisme cívic i nacionalisme ètnic és desconstruïda.[11] Per tant, Azurmendi critica la baseessencialista del nacionalisme espanyol[12] i el nacionalisme francès[13] que opera sota aquestsestats nacionals.

Es considera influenciat pels autors bascos de la postguerra.[14] De la mateixa manera ha dedicat una part important de la seva obra en la recuperació i reinterpretació de pensadors bascos, comUnamuno,[15][16] despullant-los de diferents tòpics.

Obres

[modifica]

A la base de dadesInguma[17] de la comunitat científica basca apareixen més de 180 escrits seus.

Assaig

[modifica]
  • Hizkuntza, etnia eta marxismoa (Llenguatge, ètnia i marxisme) (1971,Euskal Elkargoa)
  • Kolakowski (Kołakowski) (1972,EFA): Joseba Arregirekin elkarlanean burututako lana
  • Kultura proletarioaz (Sobre la cultura proletària) (1973,Jakin EFA)
  • Iraultza sobietarra eta literatura (La revolució soviètica i la literatura) (1975,Gero Mensajero)
  • Gizona Abere hutsa da (L'home és pur animal) (1975,EFA)
  • Zer dugu Orixeren kontra? (Què tenim contra Orixe?) (1976,EFA Jakin)
  • Zer dugu Orixeren alde? (Què tenim a favor de Orixe?) (1977,EFA Jakin)
  • Artea eta gizartea (L'art i la societat) (1978,Haranburu)
  • Errealismo sozialistaz (Sobre el realisme socialista) (1978,Haranburu)
  • Mirande eta kristautasuna (Mirande i el cristianisme) (1978,GAK)
  • Arana Goiriren pentsamendu politikoa (El pensament polític d'Arana Goiri)(1979,Hordago Lur)
  • Nazionalismo Internazionalismo Euskadin (Nacionalisme internacionalisme al País Basc) (1979,Hordago Lur)
  • PSOE eta euskal abertzaletasuna (1894-1934) (El PSOE i el nacionalisme basc (1894-1934)) (1979,Hordago Lur)
  • El hombre cooperativo. Pensamiento de Arizmendiarrieta (L'home cooperatiu. Pensament de Arizmendiarrieta) (1984,Lan Kide Aurrezkia)
  • Filosofía personalista y cooperación. Filosofía de Arizmendiarrieta (Filosofia personalista i cooperació. Filosofia de Arizmendiarrieta) (1984,EHU)
  • Schopenhauer, Nietzsche, Spengler, Miranderen pentsamenduan (Schopenhauer,Nietzsche,Spengler, en el pensament deMirande)(1989,Susa)
  • Miranderen pentsamendua (El pensament deMirande) (1989,Susa)
  • Gizaberearen bakeak eta gerrak (Les paus i les guerres de l'animal humà) (1991,Elkar)
  • Espainolak eta euskaldunak (Els espanyols i els bascos) (1992,Elkar)
  • Karlos Santamaria. Ideiak eta ekintzak (Karlos Santamaria. Idees i accions) (1994, Gipuzkoako diputazioa (sense publicar))
  • La idea cooperativa: del servicio a la comunidad a su nueva creación (La idea cooperativa: del servei a la comunitat a la seva nova creació) (1996,Gizabidea Fundazioa)
  • Demokratak eta biolentoak (Els demòcrates i els violents) (1997,Elkar)
  • Teknikaren meditazioa (Meditació sobre la tècnica) (1998,Kutxa Fundazioa)
  • Oraingo gazte eroak (Els joves bojos d'ara) (1998,Enbolike)
  • El hecho catalán. El hecho portugués (El fet català. El fet portuguès) (1999,Hiru)
  • Euskal Herria krisian (El País Basc en crisi) (1999,Elkar)
  • La violencia y la búsqueda de nuevos valores (La violència i la recerca de nous valors) (2001,Hiru)
  • La presencia de Nietzsche en los pensadores vascos Ramiro de Maeztu y Jon Mirande (La presència de Nietzsche en els pensadors bascosRamiro de Maeztu iJon Mirande) (2002,Euskalerriaren Adiskideen Elkartea)
  • Etienne Salaberry. Bere pentsamenduaz (1903-2003) (Etienne Salaberry. Sobre el seu pensament (1903-2003)) (2003,Egan)
  • Espainiaren arimaz (Sobre l'ànima d'Espanya) (2006,Elkar)
  • Volksgeist. Herri gogoa (Volksgeist. Caràcter nacional) (2007,Elkar)
  • Humboldt. Hizkuntza eta pentsamendua (Humboldt. Llenguatge i pensament) (2007,UEU)
  • Azken egunak Gandiagarekin (Els últims dies ambGandiaga) (2009,Elkar)
  • Bakea gudan (Pau en la guerra) (2012,Txalaparta)
  • Barkamena, kondena, tortura (Perdó, condemna, tortura) (2012,Elkar)
  • Karlos Santamariaren pentsamendua (El pensament de Karlos Santamaria) (2013,Jakin/EHU)[18]
  • Historia, arraza, nazioa (Història, raça, nació)(2014,Elkar)[19]
  • Gizabere kooperatiboaz (Sobre l'animal humà cooperatiu) (2016,Jakin)
  • Hizkuntza, Nazioa, Estatua (Llenguatge, Nació, Estat) (2017,Elkar)
  • Beltzak, juduak eta beste euskaldun batzuk (Negres, jueus i altres bascos) (2018,Elkar)
  • Pentsamenduaren historia Euskal Herrian (Història del pensament al País Basc) (2020,Jakin)
  • Europa bezain zaharra (Tan antic com Europa) (2023,Jakin)

Poesia

[modifica]
  • Hitz berdeak (paraules verdes) (1971,EFA)
  • XX. mendeko poesia kaierak: Joxe Azurmendi (quaderns de poesia del segle XX: Joxe Azurmendi) (2000,Susa). Edició deKoldo Izagirre.

Articles en revistes

[modifica]
  • Articles en la revistaJakin[20]
  • Articles en la revistaAnaitasuna[21]
  • Articles en la revistaRIEV[22]

Premis i reconeixement

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑“Mor Joxe Azurmendi, un dels grans pensadors d'Euskal Herria” El Punt Avui (3/7/2025)
  2. ↑«Joxe Azurmendi Otaegi, un pensador vasco original y libertario» (en castellà), 08-07-2025. [Consulta: 1r agost 2025].
  3. ↑Clàssics traduïts a l'euskara (Universitat del País Basc)
  4. ↑Altzibar, Xabier. "The Essay in Basque" in Mari Jose Olaziregi (ed.),Basque Literary History, Reno:Center for Basque Studies/University of Nevada, 2012
  5. ↑Iturriotz, Ander (2010). "Zergatik Azurmendi?",Hegats, 45: 9-15.
  6. ↑Azurmendi, J.:Espainolak eta euskaldunak, Donostia, Elkar, 1992. p. 17
  7. ↑Olariaga, A.: "Joxe Azurmendi. Askatasunaren pentsalaria" in Alaitz Aizpuru (koor.),Euskal Herriko pentsamenduaren gida, Bilbo, UEU, 2012
  8. ↑Azurmendi,J.:Barkamena, kondena, tortura, Donostia, Elkar, 2012
  9. ↑Azurmendi,J.:Volksgeist. Herri gogoa, Donostia, Elkar, 2008. p.129
  10. ↑Azurmendi,J.:Euskal Herria krisian, Donostia, Elkar, 1999. p.119
  11. ↑Azurmendi,J.:Historia, arraza, nazioa, Donostia, Elkar, 2014. p.27
  12. ↑Azurmendi,J.:Espainiaren arimaz, Donostia, Elkar, 2006
  13. ↑Azurmendi,J.:Historia, arraza, nazioa, Donostia, Elkar, 2014
  14. ↑Azurmendi,J.: "Kierkegaard-en 'egunkari ezkutua'", in J.L. Ormaetxea,Txillardegi lagun giroan, Bilbo, UEU, 2000
  15. ↑Azurmendi,J.: "Unamunoren atarian" in Alaitz Aizpuru,Euskal Herriko pentsamenduaren gida, Bilbo, UEU, 2012. p.29
  16. ↑Azurmendi,J.:Bakea Gudan. Unamuno, historia eta karlismoa, Tafalla, Txalaparta, 2012
  17. ↑«Joxe Azurmendi». Arxivat de l'original el 2013-10-31. [Consulta: 1r novembre 2013].
  18. ↑El pensament de Karlos Santamaria.
  19. ↑Ressenya del llibre a la pàgina web deespai fàbrica
  20. ↑Jakingunea.
  21. ↑Anaitasuna en la pàgina web deEuskaltzaindia.
  22. ↑RIEV 48Arxivat 2013-11-02 aWayback Machine.
  23. ↑«Anaitasuna,328.». Arxivat de l'original el 2020-06-01. [Consulta: 25 març 2014].
  24. ↑«pàgina web de UEU». Arxivat de l'original el 2014-03-26. [Consulta: 26 març 2014].
  25. ↑pàgina web de Govern basc.
  26. ↑pàgina web de Eusko Ikaskuntza.
  27. ↑pàgina web de Euskal Editoreen ElkarteaArxivat 2016-03-03 aWayback Machine.
  28. ↑«pàgina web de Gipuzkoako Foru Aldundia». Arxivat de l'original el 2014-12-19. [Consulta: 23 novembre 2014].
  29. ↑«pàgina web de Govern basc.». Arxivat de l'original el 2015-11-23. [Consulta: 9 octubre 2015].
  30. ↑Jakin. 237 (2020) ISSN O211/495X

Bibliografia

[modifica]
  • Aizpuru, A. (coord.) 2012:Euskal Herriko pentsamenduaren gida, Bilbo, UEU.ISBN 978-84-8438-435-9
  • Aizpuru, A. 2013: Suak erreko ez balu (I),hAUSnART, 3:102-121.
  • Altzibar, X. 2011: "XX. mendeko euskal literatura: saiakera" in Mari Jose Olaziregi,Euskal literaturaren historia, Donostia, EIZEI.ISBN 978-84-615-0546-3. Edició en anglès: Olaziregi, Mari Jose (2012).Basque Literary History, Reno, Center for Basque Studies/University of NevadaISBN 978-1-935709-19-0 (pbk.)
  • Arrieta, A. 2013: "Eranskina: Joxe AzurmendirenAzken egunak Gandiagarekin" inArimak eta balioak, Donostia: Jakin.ISBN 978-84-95234-48-3
  • del Olmo, K. 2013: "Joxe Azurmendi: Espainolak eta euskaldunak (1992)" inEgungo euskal saiakeraren historia, Bilbo: EHU.ISBN 978-84-9860-829-8
  • Eizagirre, X.; Zabaleta, I. (2021):Pentsamendu bat gure munduari. Joxe Azurmendi Kongresua, Andoain, Jakin.ISBN 978-84-949759-2-9
  • Olariaga, A. 2019:Erlatibismoaren egiak, Bilbo, UEU.ISBN 978-84-8438-691-9
  • Hegats. Literatur aldizkaria. nº 45 (2010). ISSN 1130-2445
  • Jakin. nº 237 (2020) ISSN O211/495X
  • Sudupe, P. 2011:50eko Hamarkadako Euskal Literatura II, Donostia, Utriusque VasconiaeISBN 978-84-938329-5-7

Enllaços externs

[modifica]
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joxe_Azurmendi_Otaegi&oldid=36344173»
Categories:
Categories ocultes:
[8]ページ先頭
©2009-2025 Movatter.jp