![]() | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 7 novembre 1923![]() Molins de Rei (Baix Llobregat) ![]() |
Mort | 1r febrer 2004![]() Molins de Rei (Baix Llobregat) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | dibuixant de còmics![]() |
Josep Maria Madorell i Muntané (Molins de Rei,Baix Llobregat,7 de novembre de1923 -1 de febrer de2004) fou undibuixantcatalà. Fill predilecte de Molins de Rei.
L'estil de Madorell és l'estil delínia clara que té com a objectiu permetre la màxima comprensió de la història. Els enquadraments, els diàlegs, els rètols, el grafisme i tots els elements del còmic contribueixen a l'objectiu de claredat. El grafisme es depura al màxim evitant efectes d'ombra o de llum, eliminant tots els detalls superflus. Aquestes característiques també fan referència al guió de la història.
El fons personal de Josep Maria Madorell es conserva a laBiblioteca de Catalunya.
Madorell rep classes deCarme Sala, deixebla deJoan Junceda, de qui aprèn dibuix i pintura.
Comença a dibuixar durant laGuerra Civil espanyola, fent dibuixos i revistes casolanes de consum propi i per a la família. Es conserva un bon nombre d'aquestes revistes casolanes. Entre 1938 i 1941 hi trobem la més desenvolupada de totes, enFredolic.
El1942, fa una edició casolana d'un text deManuel Marinel·lo,El conejo maravilloso, i hi posa el nom d'Editorial Fantasia, de Molins de Rei. També crea un dels seus personatges més característics:Pedrín Bolita. Són les aventures d'un nen afeccionat al futbol i els seus amics.
L'any1947 continua endavant amb aquestes produccions casolanes, encara que publica alguns acudits i tires il·lustrades a la premsa.
Les primeres col·laboracions professionals de Josep M. Madorell van ser a la publicació madrilenya Zas, amb les aventures de Tito Bola, que eren el plat fort d'aquesta publicació.
Des del 17 de juny de 1947 col·labora amb la revistaLlobregat, de Molins de Rei, amb un acudit d'una vinyeta. L'any següent fa una tira a cada número, amb Tito Bola com a protagonista, i des de 1957, i durant uns anys, dibuixa la "Pantalla alegre", una secció fixa on criticava de manera simpàtica els esdeveniments locals.
Col·laborà amb la revistaLlaç d'Unió des de setembre de1961 fins a l'abril de1985. Primer il·lustra textos i després fa els acudits d'en Peret Blanc. També crea un altre dels seus personatges: laPona.
A partir de 1961 col·labora aCavall Fort. Hi fa moltes aportacions, la més important de les quals ésJep i Fidel (aventures escrites i dibuixades per ell). Contribueix en gran manera a l'èxit de la revista. També il·lustra els concursos de la revista i, entre1962 i1965, apareixen els acudits dePeret Blanc.
A partir de1966, crea altres personatges comEls Galifardeus, els germansJordi i Núria, i introdueix el personatge de laPona dins les aventures deJep i Fidel,Els Bufanúvols, i més endavant incorpora també les aventures dePere Vidal i deMassagran, dues de les obres d'il·lustració del còmic més importants de Madorell.
L'any1969 deixa la seva feina a l'àmbit tèxtil per dedicar-se íntegrament a la seva tasca creativa i es vincula encara més aCavall Fort. La solidesa i l'èxit social de la revista li donaren expectativa professional.
Durant un temps va col·laborar amb laGaceta Júnior, amb lesAventuras de Bruno y Chico i entre els anys1972 i1974, col·laborà a la revistaTBO per a la qual creà el personatgeBalín.
L'any1966 es publica la novel·la juvenilLa casa sota la sorra, primera novel·la deJoaquim Carbó. Madorell va convèncer el seu autor per adaptar el text. Carbó va adaptar la novel·la al còmic i li donà la regularitat necessària al nombre de pàgines i de vinyetes; l'any1967 començà a sortir per lliuraments aCavall Fort.
La historieta va ser un èxit entre el públic juvenil i infantil, i s'arribaren a publicar vuit àlbums amb les aventures de Pere Vidal.
El darrer còmic publicat,La casa sobre les mines (1999-2000), respon a la preocupació per lesmines antipersona deJoaquim Carbó.
Il·lustra les aventures d'un vell personatge deJosep Maria Folch i Torres,Massagran, al qual havia donat formaJoan Junceda.Massagran era el protagonista de dues novel·les,Les aventures extraordinàries d'en Massagran iNoves aventures d'en Massagran, publicades ambdues el1910, dins la col·lecció "Biblioteca Patufet".
Ramon Folch i Camarasa, escriptor, fill deJosep Maria Folch i Torres, va fer l'adaptació a còmic de la primera novel·la i, posteriorment, de la segona; aquesta darrera sortiria per primera vegada a la revistaCavall Fort i aconseguí un gran èxit i ressò.
A partir d'aquest segon àlbum, Ramon Folch i Camarasa començà a escriure noves històries deMassagran, que s'editaren a partir del1981 i fins al2002 en quinze àlbums.
Les publicacions de les aventures d'enMassagran viatgen més enllà de Catalunya i les trobem reproduïdes en la premsabelga, escrites enneerlandès. També surten les aventures deMassagran a la revistaCamacuc, revistavalenciana per a xiquets i xiquetes.
El 1949, Madorell comença una altra activitat de forta tradició aCatalunya: la il·lustració d'auques. La primera auca il·lustrada per Madorell que coneixem és la corresponent a la Festa Major de Corbera. L'any següent, el 1950, en fa una dedicada a l'Aplec de la Santa Creu i el 1951, l'auca de laFira de la Candelera.
L'any 1963 torna a dibuixar un nova auca per a la Candelera; el 1976, l'Auca dels 25 anys de l'Acadèmia Sant Jordi; el 1999, l'auca d'El Molí i, darrerament, el 2003, en faria l'última per a l'espectacle ElsPastorets de Molins de Rei.
Nota: Llibres Anxaneta va publicar aquesta obra l'any 1968
Montserrat Castillo,Madorell, la col·lecció de la BC, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 2006.