| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 juny 1901 Alcalá la Real (Província de Jaén) | ||
| Mort | 12 juliol 1936 (35 anys) Madrid | ||
| Causa de mort | homicidi,ferida per arma de foc | ||
| Sepultura | Cementiri Civil de Madrid | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | agent de policia, polític, militar, instructor militar | ||
| Activitat | 1919 - 1936 | ||
| Partit | Partit Socialista Obrer Espanyol | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Segona República Espanyola iPartit Socialista Obrer Espanyol | ||
| Branca militar | Guàrdia d'Assalt | ||
| Grau militar | tinent | ||
| Conflicte | Guerra del Rif | ||
| Participà en | |||
| 16 abril 1936 | tiroteig a la plaza Manuel Becerra | ||
| Família | |||
| Germans | Francisco del Castillo Sáenz de Tejada | ||
 | |||
José del Castillo Sáenz de Tejada (Alcalá la Real, 29 de juny de1901 -Madrid, 12 de juliol de1936) fou unmilitarespanyol.[1][2][3]
El seu pare, Valeriano del Castillo, era unadvocat d'idees liberals i la seva mare Cariño Sáez de Tejada era d'ascendènciaaristocràtica, parent llunyana deJosé Antonio Primo de Rivera. Estudia el batxillerat aGranada, en el mateix col·legi en el qual ho va ferFederico García Lorca. Va ingressar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo en1919, de la qual es gradua en1922 comalferes. Destinat al Grup deRegulars Indígenes de Tetuán núm. 1, va prendre part a laGuerra del Rif on per mèrits de guerra aconsegueix el rang detinent. En1925 té lloc eldesembarcament d'Alhucemas, que precipita el final de la guerra i Castillo és destinat a la península, al Regiment d'Infanteria d'Alcalá de Henares.[1][2][3]
Després de laproclamació de la Segona República Espanyola, Castillo entra en una fase de conscienciació política, possiblement influït pel també tinentFernando Condés amb qui havia travat gran amistat durant laguerra al Marroc i que al final de la mateixa havia ingressat en laGuàrdia Civil. Simpatitzants declarats del socialisme, ambdós sofrixen condemnes per la seva actuació durant laRevolució de 1934. En concret, Castillo que havia estat destinat al capdavant d'una secció demorters a la localitatasturiana de Cuatro Caminos, pertanyent al municipi deVillaviciosa, es nega a reprimir als obrers revoltats al·legant queell no disparava sobre el poble. Sotmès per aquest acte de desobediència aconsell de guerra, el condemnaren a un any de presó militar. Una vegada conclosa la condemna, al novembre de1935, i davant el caire dels esdeveniments polítics, pren una actitud encara més decidida en defensa de les seves ideals d'esquerra. Després del triomf delFront Popular en 1936, sol·licita el seu traspàs a laGuàrdia d'Assalt. El seu ingrés en aquest cos es produïx el12 de març d'aquest any, sent destinat a la 2a Companyia d'Especialitats, amb base a Madrid, a la caserna de Pontejos.[3]
En aquest temps s'estan produint continus i violents enfrontaments entre militants d'esquerra i de dreta, especialmentfalangistes icarlins, així com una onada d'atemptats contra els militars pertanyents a laUnió Militar Republicana Antifeixista (UMRA) a la qual Castillo s'havia afiliat després de sortir de presó i des de la qual li va ser encarregada la instrucció de les milícies de lesJoventuts Socialistes. Un d'aquests incidents té lloc el14 d'abril, durant els actes commemoratius del V aniversari de la República, en el qual resulta mort l'alferes De los Reyes, de la Guàrdia Civil. Aquest fet serveix de motiu per a una gran manifestació, acompanyada de disturbis, contra el govern frontpopulista per part de les forces de dreta durant l'enterrament celebrat l'endemà. En la repressió subsegüent mor, per tirs d'un dels homes de la secció de Castillo, Andrés Sáez de Heredia, cosí del fundador de la FalangeJosé Antonio Primo de Rivera, i resulta ferit de gravetat, per tirs del mateix tinent, un jove militant carlí. Castillo està a punt de ser linxat pels manifestants i ha de ser tret del lloc pels agents al seu comandament, que el traslladen a la Direcció General de Seguretat, on presta declaració i és posat en llibertat.
Des d'aquest dia Castillo esdevingué objectiu de les milícies dretanes, les amenaces sovintejaren i els seus superiors li proposaren traslladar-lo fora de Madrid, cosa que ell no accepta. Patí dos intents d'assassinat fallits i les milícies de lesJoventuts Socialistes l'escorten sense que ell ho sàpiga. Així les coses, el12 de juliol, després d'assistir als toros, és advertit per una militant socialista que corren rumors que aquella nit s'atemptaria contra la seva vida, però Castillo, després d'un passeig amb la seva esposa, amb la qual s'havia casat el20 de maig, decidí incorporar-se al seu lloc com cada dia. No obstant això, a les deu de la nit, quan gira a la cantonada del carrer Augusto Figueroa amb Fuencarral, per a encaminar-se a la caserna, quatre pistolers d'extrema dreta, carlins pertanyents al Terç deRequetés de Madrid, segons l'historiadorIan Gibson, o falangistes segons altres autors comPaul Preston, li disparen sense donar-li temps a treure la sevaarma reglamentària. Auxiliat pel periodistaJuan de Dios Fernández Cruz, que casualment passava pel lloc, és traslladat a una casa de socors propera on ingressa cadàver. El tinent Castillo, possiblement, hauria estat un més dels militars de la UMRA assassinats i el seu nom no hauria entrat en la Història de no ser pels esdeveniments que van seguir al coneixement pels seus companys de la seva mort.[4][5]
Existí la teoria que aquests companys, especialmentFernando Condés, juraren venjar-se i organitzen un grup amb el propòsit, pel que sembla, de matar el líder de laCEDAJosé María Gil-Robles y Quiñones, però al no trobar-lo en el seu domicili s'encaminen al deJosé Calvo Sotelo, líder deRenovación Española, al que s'emportaren del seu domicili, burlant als seus escortes amb una ordre de detenció falsa, i després de disparar-li dos trets dintre del cotxe en el que anaven, deixaren el seu cadàver en el dipòsit del cementiri de l'Est. Aquest últim assassinat acceleraria els preparatius delcop d'estat que es venia gestant des del triomf electoral de Front Popular, pel que quatre dies després, el17 de juliol, s'inicia la revolta aMelilla de l'exèrcit d'Àfrica amb la qual comença laGuerra Civil espanyola. Però aquesta teoria va quedar desacreditada quan un dels conspiradors, Urbano Orat de la Torrese, va confessar a El País el 26-9-1978, que l'assassinat havia estat decidit el 9 de maig anterior, per la seva decisió de denunciar el paper de la maçoneria al govern del Front Popular.[4][5]
