| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 abril 1643 Salamanca |
| Mort | 1r novembre 1713 (70 anys) |
.svg) President del Consell de Castella | |
| 16 novembre 1703 – 7 novembre 1705 ← Manuel Arias y Porres –Francisco Ronquillo Briceño → | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Altres | |
| Títol | Ducat de Montellano |
| Fills | Alonso de Solís y Osorio |
José de Solís y Valderrábano (Salamanca, 15 d'abril de1643 -1 de novembre de1713), anomenat tambéJosé de Solís y Solís,[1] va ser un noble i home d'estat espanyol durant els regnats deCarles II iFelip V. Va serpresident del Consell de Castella de 1703 a 1705.
Va néixer a Salamanca el 15 d'abril de 1643, fill d'Alonso de Solís y Valderrábano, comte de Villanueva de Cañedo i cavaller de l'orde de Sant Jaume, i d'Antonia de Solís y Luzón, senyora de la vila de Peralejos.[2] Els seus orígens de la seva família es remunten a l'època d'inicis de lareconquestahispànica.[3] Es va casar amb Clara Osorio de Fonseca, filla del senyor de Villacís, amb qui va tenir un fill, l'hereu i successor als títols i estats,Alonso de Solís y Osorio.[3][4]
Va ser senyor de l'estat de Solís i de les viles de Retortillo, Villar del Proferta, La Granja, Naharros, La Puebla, Berja-Muñoz i Peralejos, a més d'ostentar el títol perpetu deadelantado deYucatán,[3] vinculat a la seva família.[5] Perreial cèdula de 23 d'octubre de 1681, el reiCarles II va concedir-li el comtat de Montellano.[3]
Va iniciar el seu ascens exercint diversos càrrecs a Sevilla, d'on era originària la seva família. Va ser Assistent de Sevilla, president de laCasa de la Contractació i governador delConsell d'Índies, el 25 d'octubre de 1695, i delsOrdes.[6][2] De 1696 a 1699 va servirrei de Sardenya, en darrer en convocar un parlament, previs poders de Carles II donats el 1696, abans de la pèrdua de l'illa per part de la monarquia,[2] celebrat el 1698-1699, les actes del qual es van redactar en català i castellà.[5] Malgrat que el 30 de setembre de 1699 es va nomenar nou virrei al duc de San Juan, el rei Carles II va permetre a Solís romandre en el càrrec fins a acabar les corts.[2]
El 1699 va tornar a la península i arriba a la cort deMadrid. Amb l'adveniment deFelip V, Solís es va alinear amb el nou monarca i va estar molt vinculat amb certs membres del cercle cortesà de laprincesa d'Orsini i va intentar situar-se en el nou escenari dinàstic.[6] El 1701 va ser nomenat governador interí de la Casa de la ReinaMaria Lluïsa de Savoia a instància delcardenal Portocarrero, i el 1703 hi és designat majordom major honorari.[6][3] Aquest càrrec li van permetre mantenir relació assídua amb la reina i amb la princesa d'Orsini, que en van valorar la seva discreció, prudència i bon criteri.[6] No obstant això, hom afirma que tot i que sempre va ser respectuós i reverent amb el monarca i la seva idea era fer sortir d'Espanya de la situació desastrosa en què es trobava i que, en realitat s'oposava a la influència francesa a la cort i, en particular, a la princesa d'Orsini.[2] El 1702 va ser nomenat cavaller de l'orde de Sant Jaume.[1] Un càrrec destacat que va ocupar va ser el depresident delConsell de Castella des de 16 de novembre de 1703 a 7 de novembre de 1705,[7] i sent-ne membre de capa i espasa, atès que no tenia coneixements jurídics i es va abstenir de participar en assumptes judicials, tanmateix continuava sent un càrrec destacat dintre del panorama polític i com a conseller del rei, hi tenia contacte permanent. El 1704 va ser nomenat Gran Mestre de la Casa de la Reina i el 1705 va ser designat membre del Despatx del rei com a conseller d'Estat, on va romandre fins a la seva mort el 1713.[2]
Felip V va elevar el títol de comte aduc de Montellano, ambGrandesa d'Espanya de primera classe, per reial decret de 19 de desembre de 1704 i expedit el títol en reial cèdula de 4 de febrer de 1705,[3] alhora va transferir la dignitat de comte al fill de Solís, Alonso, sobre la vila de Saldueña.[8]
Va morir l'1 de novembre de 1713.[3]
