José Millán-Astray y Terreros (La Corunya,5 de juliol de1879 -Madrid,1 de gener de1954) va ser unmilitarespanyol, fundador de laLegió Espanyola.
Neixé ala Corunya el5 de juliol de1879, fill de José Millán Astray (de qui va prendre els dos cognoms) i de Pilar Terreros Segade. Germà de l'escriptoraPilar Millán Astray.
Tan bon punt va sortir de l'Acadèmia d'Infanteria, formà part de la campanya de lesFilipines, i en retornar-ne ingressà en l'Escuela deGuerra, però interrompé els estudis en ser destinat al batalló de Cazadores de Madrid. En ascendir a capità tornà a l'Escuela de Guerra, on tingué per mestres enGarcía Benitez,García Alonso i Mariani, en sortir-ne diplomat, fou nomenat professor d'Arts militars en l'Acadèmia d'Infanteria. En acabar el curs marxà com a voluntari alMarroc, i allà ingressà en la policia indígena, a les ordres del general Jordana.
Més tard, cridat pel generalManuel Fernández Silvestre, va combatre al seu costat i ascendí, per mèrits de guerra, a comandant, en la zona deRegaya, deLarraix. Va ser dos anys comandant deregulars de Larraix, i en retornar a laPenínsula fou destinat a la Comissió de tàctica, essent llavors quan germinà en ell la idea de crear un cos voluntari, anàleg al d'altres exèrcits, per la qual cosa anà aAlgèria amb l'objecte d'estudiar la Legió francesa.
En crear-se després laLegió Espanyola, anomenada oficialmentEl Tercio, fou posat al capdavant seu amb el grau de tinent coronel, que acabava d'assolir. El1922 deixà el comandament de la Legión i va ser destinat al regiment dePavia. Guanyà una de les places tretes a concurs d'oficials diplomats a l'Estat Major per anar a l'estranger a perfeccionar-se en idiomes i ciència militar i passà a França, on fou agregat al professorat de les Escoles militars deSaint-Cyr i deSaint-Maixent, i més tard, al 10è batalló de Caçadors aSaterne (Alsàcia). D'allà marxà al Marroc, agregat a l'Estat Major del mariscalLyautey, i en tot aquest temps estudià sistemes educatius i d'instrucció militar, i en el camp, en les línies de contacte franceses, l'organització dels exèrcits colonials. En agreujar-se el problema del Marroc sol·licità i assolí ser destinat a les ordres de l'alt comissari. Al cap de tres dies li fou concedit el grau de coronel, i quan anava a prendre el comandament de la seva columna caigué ferit, una de les quatre vegades que ho va ser; en la tercera va perdre un braç i en la quarta un ull. Entre els fets d'armes memorables que es recorden de la seva gestió, hi figura quan el1921 acudí amb les 1a i 2a banderes, en ajut deMelilla, prestant en aquella ocasió un excel·lent servei militar.
El1929, convidat per les col·lectivitats espanyoles, visità les RepúbliquesArgentina, deXile iUruguai, i el1930 la delsEstats Units,Cuba iMèxic, invitat en aquesta última pel govern de la nació. El primer d'aquests viatges constituí una sèrie no interrompuda de triomfs, de simpatia i d'adhesió aEspanya. Fou festejat i condecorat en algunes d'aquestes nacions. El1922 publicà un interessant manifest en defensa de la disciplina militar i en contra de la intervenció de l'exèrcit en la política nacional, fet que ell mateix no compliria, en adherir-se el1936 a l'exèrcit rebel del general Franco. El 18 de juliol, trobant-se a l'Argentina, retornà immediatament i s'incorporà a l'exèrcit rebel de Franco. Va ser nomenat ràpidament director de Propaganda, Premsa i Ràdio.
En acabar laGuerra Civil i per mèrits propis, Franco l'anomenà cap delCuerpo de Mutilados de Guerra por la Patria, càrrec en el qual es va mantenir fins a la seva mort.
Va ascendir a general de brigada, diplomat d'Estat Major i coronel honorari de la Legió. Posseí la medalla militar i altres creus de guerra espanyoles, la Legió d'Honor i Creu de Guerra franceses i d'altres condecoracions estrangeres. Era fill adoptiu deCeuta i fill predilecte de la Corunya. Escriví un llibre titulatLa Legión i alguns fullets professionals.
Es diu que era un soldat valent i va acumular moltes cicatrius de les quals presumia. Va ser un feixista molt ajustat al concepte tradicional de feixista.Francisco Franco li tenia molt de respecte, potser per ser un militar amb una vasta cultura, que parlava diversos idiomes i que era molt ben vist per governs estrangers, sobretot pel govern francès.[cal citació]
És recordat per les seves declaracions de crítica exaltada i violenta contra les autonomies basca i catalanes que va pronunciar aSalamanca el12 d'octubre de1936 allà es van pronunciar els crits típics de la Legió de "Viva la muerte" "Muera la inteligencia". Va provocar la contesta raonada deMiguel de Unamuno qui va ser cruel amb ell i el va comparar ambCervantes (per les mutilacions de guerra) i a més va pronunciar la cèlebre fraseVenceréis pero no convenceréis. També li va dir públicament que era una mena d'inútil que li agradaria que els altres fossin inútils com ell.
Segons recullHugh Thomas delLuis Gabriel Portillo, va ser en aquesta discussió quan també va qualificar elPaís Basc iCatalunya com "càncers en el cos de la naciò", i Anti-espanya, atenent la resposta de l'Unamuno:[1]
Esteu esperant les meves paraules. Em coneixeu bé, i sabeu que sóc incapaç de romandre en silenci. De vegades, quedar-se callat equival a mentir, perquè el silenci pot ser interpretat com a aquiescència. Vull fer alguns comentaris al discurs –per dir-ho d'alguna manera– del professor Maldonado, que es troba entre nosaltres. Aquí s'ha parlat de guerra internacional en defensa de la religió cristiana; jo mateix ho vaig fer altres vegades. Però no, la nostra és només una guerra incivil. Vèncer no és convèncer, i cal convèncer, sobretot, i no pot convèncer l'odi que no deixa lloc a la compassió. Deixaré de banda l'ofensa personal que suposa la seva sobtada explosió contra bascos i catalans anomenant-los Anti-Espanya; doncs bé, amb la mateixa raó poden ells dir el mateix. El senyor bisbe ho vulgui o no ho vulgui, és català, nascut a Barcelona, i aquí és per ensenyar la doctrina cristiana que no voleu conèixer. Jo mateix, com sabeu, vaig néixer a Bilbao i porto tota la vida ensenyant la llengua espanyola, que no sabeu…[2]
El seu primer matrimoni sembla que no es va consumar mai, posteriorment es va casar i va tenir un fill amb una neboda del filòsofJosé Ortega y Gasset.
 | Aquest article té bibliografia, però no se sapquina referència verifica cada part. Podeumillorar aquest articleassignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
