| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1864 Saragossa (Espanya) | ||
| Mort | 1938 (73/74 anys) Madrid | ||
| Sepultura | cementiri de l'Almudena | ||
| Formació | Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa Reial Conservatori Superior de Música de Madrid | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, director d'orquestra, pianista, professor | ||
| Gènere | Òpera isarsuela | ||
| Instrument | Violí ipiano | ||
José María Alvira Almech (Saragossa,Aragó,1864 -Madrid,31 de juliol,1938) fou un compositor aragonès.[1]
Malgrat que des de petit mostrà gran afició i aptituds per la música, va haver de seguir, per decisió paterna, la carrera deDret, que acabà doctorant-se aMadrid el1885, si bé no arribà a exercir-la per dedicar-se a la d'agent de Canvi i Borsa. La creixent atracció que sentia per l'art el feu abandonar aquelles activitats per entregar-se sencerament al mateix, l'inici del qual fou un viatge que va realitzar perItàlia com a director d'orquestra al teatre Espezzia amb l'òperaLucrècia Borgia. Després de retornar aEspanya es va donar a conèixer com a compositor. Va estrenar a la seva ciutat nadiua l'obraSouvellas Vache, a la que li segui la seva bonicaSimfonia en sol.
El1898 aconseguí el càrrec de mestre concertador del teatre Reial i la direcció de la seva Acadèmia de cant, que regi amb un encert extraordinari, no tan sols en la formació de notables artistes espanyols, sinó en l'assessorament dels més afamats de l'estranger que, aprofitant les seves actuacions en el país, acudien a la competent direcció del mestre Alvira per a repassar els seus repertoris, fiançar o recuperar facultats o corregir deficiències. Entre els deixbles del mestre durant els trenta-dos anys en què aquest exercí el càrrec, hi figurenTitta Ruffo,Anselmi,Mardones,Ricard Viñes i Roda,Sanmarco,Masini-Pieralli,Tito Schipa,de Muro,Gagliardi iAmelita Galli-Curci.
Dels seus deixebles privats i a l'Acadèmia del Reial, hi ha les germanesAngeles iOfèlia Nieto,Delfin Pulido,Matilde Pretel,Aurora Boades,Julián Biel,Felicitas Ramirez, José i Antonio Picatoste,Augusto Ordóñez, Peñalver. Destacant el cas del coneguttiple anglèsAmanda Brown, que, en perdre quasi per complet elregistre agut de la seva veu va anar cap a Madrid, atreta per la fama d'Alvira Almech, que va reeixir amb poc temps, amb els exercicis adequats, fer-la recuperar el fa sobreagut i que tornés a actuar, i ella, en prova de delicada gratitud, des de llavors adoptà el nom deBianca Alvira.
Aquestes activitats del mestre aragonès, no tan sols entorpiren la seva feina de compositor, com es veurà després per la llista de les seves obres, sinó que li van permetre emprendre una dura empresa la qual realització constituïa el seu més volgut afany: el d'eixamplar els àmbits i possibilitats de l'escena lírica espanyola amb la traducció i adaptació d'obres famoses. El seu gran coneixement de les exigències i dificultats de la vocalització, la seva vasta cultura i el domini perfecte de diversos idiomes, s'uniren en Alvira per aquest intent, per portar-se a fi, i donaren per fruit les excel·lents versions que realitzà i van restar inèdites, deEl barber de Sevilla,Carmen,Tosca,La traviata,El príncep Ígor,La Africana,Els mestres cantaires de Nuremberg iRigoletto. La seva producció original la integren, a més de les dues citades al principi, nombroses sarsueles, com:Jai-Alai,La farolada,A falta de pan…,El beso de hielo,Mississipi,El Españoleto,La velada de San Juan,El veterano,Mar de fondo,La silla de enea,Los Campos Eliseos,Frasco-Luis,El triunfo del amor; diverses de les quals li proporcionaren grans èxits.[1]
_Jos%25C3%25A9_Mar%25C3%25ADa_Alvira.jpg)