| Guerres otomanes | |||
|---|---|---|---|
  Jornada de Tunis Jornada de Tunis | |||
 Jornada de Tunis. Atac a La Goletta | |||
| Tipus | setge | ||
| Data | juny de1535 | ||
| Coordenades | 36° 48′ N, 10° 10′ E / 36.8°N,10.17°E /36.8; 10.17 | ||
| Lloc | Tunis | ||
| Estat | Ifríqiya | ||
| Resultat | Victòria deCarles V, que conquereix Tunis | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
Conquesta de l'Europa oriental | |
Campanyes del Mediterrani | |
Rodes (1480) -Òtranto (1480) -Òtranto (1481) -Rodes (1522) -Alger (1529) -Tunis (1534) -Tunis (1535) -Preveza -Castelnuovo -Gibraltar -Alboran -Alger (1541) -Niça -Cadaqués i Palamós -Mahdía -Orà (1556) -Sorrento -Menorca -Gozo -Gerba (1560) -Malta -Tunis (1569) -Xipre -Lepant -Tunis (1573) -Tunis (1574) -Kara Djahannam -Żejtun | |
LaJornada de Tunis va ser una expedició efectuada per l'emperador Carles V per tal d'arrabassarTunis aKhair ed-Din Barba-rossa i que va tenir com a resultat la breu annexió d'aquesta ciutat a laMonarquia Hispànica.
Khair ed-Din Barba-rossa, almirallotomà, s'apoderà de Tunis el18 d'agost de1534 deposant aMulei Hassan, vassall de l'emperador Carles V. Això va provocar la convocatòria de les corts a Madrid, per a sol·licitar subsidis per a recuperar Tunis, i, al mateix temps, demanar ajuda a altres prínceps. Es convoca per a l'operació a les esquadres delCantàbric i deFlandes.
Durant un any, les esquadres es van concentrant a Barcelona des d'on el monarca prepara l'expedició. Concretament des del monestir deSant Jeroni de la Murtra, on solia anar a demanar consell al prior.
Participen:
Salpen deBarcelona el 30 de maig de 1535, arriben aMaó el3 de juny iarriben a Alcúdia el4 de juny,[2] i passen aCàller el10 de juny, Carles V passa revista el12 de juny, amb 54.000 homes i 500 naus i salpen cap aTunis el 14 de juny.[3]
La flota recala entre Bizerta i les ruïnes deCartago, havent capturat abans dues naus franceses que havien avisat a Barba-rossa de l'atac. L'exèrcit desembarca i posa setge a la fortalesa dela Goleta, la més forta del regne, que cau als 28 dies de combats. Una vegada presa La Goleta, l'exèrcit es dirigeix a Tunis, sent atacat per les tropes deKhair ed-Din Barba-rossa, que són desbaratades. El 21 de juny de 1535, cauTunis, havent-se revoltat abans de la seva caiguda els captius de l'Alcassaba. Entre el material defensiu, Barba-rossa comptava amb 400 canons, molts d'ells francesos.[4]
Carles V desitjava continuar l'operació i dirigir-se aAlger, però donat l'avançat de l'estació i el perill de mals temps, no troba unanimitat entre els seus aliats, i el 17 d'agost, les diferents armades es dispersen.
L'atac a Tunis fou immediatament respost perKhair ed-Din Barba-rossa, que vasaquejar Maó l'1 de setembre de1535.[5]
Mulei Hassan fou reposat per l'emperador Carles V, i va pactar la cessió de Bona, Bizerta,Mahdia i La Goleta, on va quedar una guarnició comandada per Bemardino de Mendoza, establint un protectorat, blocant Argel i tancà el pas a les incursions a Occident,[6] peròUluç Ali-Paixà varecapturar Tunis el1569, però a conseqüència de la victòria cristiana a labatalla de Lepant,[7]Joan d'Àustria va aconseguirreprendre-la l'octubre de1573, però finalmentcaigué de nou en mans otomanes en1574, de manera que tot elMagreb central i oriental estava en mans otomanes.[8]
.svg)
