Unajoia ojoiell és unornament artístic fet habitualment amb metalls opedres precioses[1] però també pot incloure qualsevol altre element, i que normalment és portada com a element decoratiu de les persones, sigui directament sobre la pell o sobre laroba.[2] En el cas de l'or, laplata i elplatí s'empren els materials amb una determinada puresa que s'anomenallei i que s'expressa en la untat anomenadaquirat, anterior alsistema mètric decimal. Les tècniques per a ferjoies formen part de l'art i l'ofici de lajoieria i/o de l'orfebreria i l'argenteria, i comprenen l'ús d'unes eines específiques com elburí,cisell,encuny i d'unes operacions concretes comesmaltar,filigranar, incrustar, etc.Argenters iorfebres es dediquen de fet a les mateixes coses i en temps antics es trobaven dins del mateixgremi. Lesjoies poden tenir un ús litúrgic, del qual són exemple elspectorals. Elscalzes i les custòdies de la litúrgia cristiana formen part del grup de peces de l'orfebreria i l'argenteria,del qual també en formen part les joies, essent molt famosa lacustòdia deXàtiva donada pel papa valenciàAlexandre VI i feta amb la primeraplata arribat d'Amèrica. Com a objectes d'ús personal, serveixen per ornamentar qualsevol part del cos. Sovint prenen la forma debraçalets o polseres, anells, arracades, collars, penjolls,fermalls, agulles de pit, agulles de barret, diademes, corones, etc.
Les primeres joies es van fer de coure i no va ser fins a l'any 3000 aC que els egipcis introduïren l'or amb aquesta finalitat.
APèrsia hi va haver la tendència a fer de les vaixelles veritables joies
Creta iMicenes excel·liren en la fabricació de vasos gravats i cisellats (vasos deVafiò).
Els grecs imposaren el seu gust en l'imperi Romà que en principi estaven influïts per l'artetrusc.
L'Art primitiu cristià tendia a formes senzilles i planes, el dels pobles germànics a temes geomètrics i estilitzats com el cas deltresor de Guarrazar a Toledo.
Els romans d'Orient introduïren les filigranes i elsesmalts.
Elromànic va fer joies d'ús litúrgic:arques de relíquies, frontals d'altars,bàculs, etc.
Elgòtic va estar impulsat pel gust francès i occità on l'argenteria estava supeditada a l'arquitectura i els artesans feien les seves pròpies marques en els seus treballs igual que els picapedrers. El gòtic va ser el gran moment de l'argenteria en els Països Catalans amb grans obres d'art sacre que es conserven a les catedrals de València, Barcelona, Girona, etc.
El pas alRenaixement va comportar deixar d'utilitzar els esmalts però continuaren lligades l'argenteria i l'arquitectura amb noms que dominaven les dues arts comBenvenuto Cellini.
Els països germànics com Alemanya, Anglaterra i Dinamarca, produïren les millors peces de l'argenteria europea.
Elbarroc introduí nous temes ornamentals i peces noves i també la industrialització de l'argenteria.
En elRomanticisme i elModernisme es desenvolupà una generació d'artesans molt capacitats que donaren una edat d'or a l'elaboració de joies i que recuperaren la prevalença de l'ús personal de la joia.
Els nous corrents artístic també valoraren l'art de lajoieria i per exemple el surrealistaSalvador Dalí va dissenyar nombroses joies en un estil molt personal i valorat.
Les joies per cendres crematòries s'han posat de moda des que, al segle xvii, la Reina Victòria d'Anglaterra va començar a portar-la en honor de la mort del seu espòs el Príncep Albert[3]
↑Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.7. DL M-50.522-2002.ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 2 desembre 2014].
