| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 novembre 1787 Dumfries (Escòcia) | ||
| Mort | 5 juny 1865 (77 anys) Grasmere (Anglaterra) | ||
| Sepultura | Grasmere | ||
| Residència | Lake District | ||
| Nacionalitat |  Escòcia | ||
| Formació | Universitat d'Edimburg | ||
| Es coneix per | cirurgià, naturalista, explorador de l'Àrtida | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Botànica,ictiologia imedicina | ||
| Ocupació | explorador, ornitòleg, botànic, ictiòleg, zoòleg, cirurgià, biòleg, naturalista | ||
| Membre de | Royal Society(1825–) | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Royal Navy | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Abrev. botànica | Richardson | ||
| Abrev. zoologia | Richardson | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Mary Stiven (primeres núpcies el 1818) Mary Booth (segones núpcies, el 1833) Mary Fletcher (terceres núpcies, el 1847) | ||
| Fills | 7, amb Mary Booth | ||
| Pares | Gabriel Richardson i Anne Mundell | ||
| Premis | |||
   | |||
SirJohn Richardson (Dumfries,Escòcia,5 de novembre de1787 —Grasmere,Westmorland,5 de juny de1865), fou unnaturalista,explorador icirurgià escocès.[2][3]
Richardson va estudiar medicina a laUniversitat d'Edimburg. El 1807 ingressa a laRoyal Navy com acirurgià. En aquests primers anys a la Marina va viatjar perEspanya, elQuebec,Madeira i elmar Bàltic.
Entre 1819 i 1822 va participar en la primera de les expedicions deJohn Franklin a la recerca delPas del Nord-oest, l'Expedició Coppermine. Richardson va escriure el capítols sobregeologia,botànica iictiologia del diari oficial de l'expedició.[2] També va participar en la segona expedició de Franklin (1824-1827), en què exploraren més de 1.500 km de costa àrtica. Els descobriments de la història natural d'aquesta expedició foren tan grans que s'hagueren d'escriure dos volums:Flora Boreali-Americana (1833-40), escrita perWilliam Jackson Hooker, iFauna Boreali-Americana (1829-37), escrita per Richardson,William John Swainson,John Edward Gray iWilliam Kirby.[2]
El 1843, a laBritish Association for the Advancement of Science, Richardson descriu l'escafandre i el tractament fet a Roderick Cameron després d'una lesió que es va produir el 14 d'octubre de 1841 amb ocasió de les operacions de salvament alHMS Royal George.[4]
Richardson va ser nomenatcavaller el 1846. Va viatjar, sense èxit, ambJohn Rae a larecerca de Franklin entre 1848 i 1849. Aquest viatge el va descriure al llibreAn Arctic Searching Expedition (1851). Es va retirar al Districte dels Llacs el 1855. El 1856 va rebre laMedalla Royal de laRoyal Society. Està enterrat a l'església de Sant Oswald, a Grasmere.[2]
Fou autor de nombrosos estudis d'història natural, i sobretot d'ictiologia, a partir de la informació obtinguda en els seus viatges a l'Àrtic. Va escriureIcones Piscium (1843),Catalogue of Apodal Fish in the British Museum (1856), la segona edició deHistory of British Fishes (1860) deWilliam Yarrell,The Polar Regions (1861).[2] iArctic Ordeal: The Journal of John Richardson editat per C. Stuart Houston el 1984.
Lesmuntanyes Richardson, al nord delYukon, duen el nom en record seu.[5]
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba endomini públic:Chisholm, Hugh.Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
