| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 setembre 1813 Hall of Clestrain (Escòcia)(en)  | ||
| Mort | 22 juliol 1893 (79 anys) Kensington (Anglaterra) | ||
| Sepultura | catedral deKirkwall,Escòcia | ||
| Nacionalitat |  Escòcia | ||
| Formació | Universitat d'Edimburg | ||
| Es coneix per | explorador de l'Àrtida i comentarista de l'expedició perduda de Franklin | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | metge i explorador | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Catherine Jane Alicia Thompson | ||
| Pares | John Rae i Margaret Glen Campbell | ||
| Premis | |||
 | |||
John Rae —eninuktitutAglooka ᐊᒡᓘᑲ, encatalà «El que pren grans passos»— (Hall of Clestrain,Illes Òrcades,30 de setembre de1813 -Londres,22 de juliol de1893) va ser unmetge inavegantescocès conegut per la seva expedició a l'Àrtidacanadenca.
John Rae va néixer a lesIlles Òrcades, a la parròquia d'Orphir, el 30 de setembre de 1813. Després d'estudiarmedicina aEdimburg va ser contractat com a metge a laCompanyia de la Badia de Hudson, acceptant un lloc com a cirurgià en laMoose Factory (Ontario), romanent allí durant deu anys. En aquest temps era conegut per la seva resistència i l'ús adequat deraquetes de neu. Va aprendre a viure de la terra, com elsinuit i treballà amb els artesans locals, cosa que li va permetre dissenyar les seves pròpies raquetes de neu. Aquest coneixement li va permetre viatjar a grans distàncies amb poc equip, a diferència de molts altres exploradors de l'època victoriana.[1]
Entre 1844 i 1845 Rae va caminar més de 1.200 milles durant els mesos d'hivern per entre els boscos, cosa que li va valer el sobrenom Inuit d'Aglooka, "el que pren grans passos." El 1846 Rae va fer la seva primera expedició i el 1848 es va unir a l'expedició de SirJohn Richardson a la recerca delPas del Nord-oest.
Pel 1849 va estar a càrrec de la zona del districte delriu Mackenzie, aFort Simpson. Ben aviat se li encarregà que es dirigís cal el nord, a la recerca de dos vaixells desapareguts de l'expedició de Franklin.[2] Mentre explorà laPenínsula de Boothia, el 1854, es va posar en contacte amb els inuits, dels quals va obtenir molta informació sobre la destinació de l'expedició perduda de Franklin.[3][4] En el seu informe a l'Almirallat revelà l'existència de proves d'un possible cascanibalisme entre els membres de l'expedició de Franklin. Això no agradà gens a l'opinióvictoriana i va dur a l'ostracisme a Rae, fins al punt que mai va ser nomenatcavaller, com es podria esperar d'un navegant del seu renom. LadyJane Franklin no acceptà aquesta teoria i junt aCharles Dickens va escriure diversos pamflets condemnant Rae per atrevir-se a suggerir tal possibilitat.
Des de 1860 va treballar en la realització de la línia detelègraf entreEuropa iAmèrica, visitantIslàndia iGroenlàndia. El 1864 va treballar en una altra línia telegràfica al nord del Canadà, de St Paul fins a l'Illa de Vancouver.Va morir el 22 de juliol de 1893 aLondres i està enterrat a la catedral deKirkwall.
Malgrat l'oblit de les autoritats de l'Almirallat, Rae va rebre molts honors. Va ser guardonat amb la Medalla d'Or de laRoyal Geographical Society el 1852 pels seus descobriments de 1846-47 i 1851. El 1853 se li va donar el títol honorari de «md» del McGill College, Montreal, i el 1856 la Universitat d'Edimburg, va fer d'ell un «ILD». Va ser elegit membre de laRoyal Society de Londres el 1880. Va morir gairebé en la indiferència en 1893.
La seva obraNarrative of an expedition to the shores of the Arctic Sea, in 1846 and 1847(«Narracción d'una expedició a les costes del Mar Àrtic», el 1846 i 1847) va aparèixer el 1850. A més Rae publicar nombrosos obres en què va descriure els seus viatges, els indis i inuit amb què es va trobar i la història natural de l'Àrtic. La seva autobiografia inacabada no s'ha publicat.
Al Canadà hi ha un grapat d'indrets que duen el nom en record seu: l'Estret de Rae, que separa lapenínsula de Boothia de l'Illa del Rei Guillem, l'Istme de Rae, que connecta lapenínsula de Melville amb el continent; elriu Rae, que desemboca algolf de la Coronació i elmont Rae (3.218 m), a lesRocoses canadenques.[5] Els nuclis de Fort Rae i Rae-Edzo (ara Behchoko), alsTerritoris del Nord-oest, també va ser anomenats en el seu honor.[6]
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba endomini públic:Chisholm, Hugh.Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
.jpg)