| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 desembre 1850 Liverpool (Anglaterra) | ||
| Mort | 31 juliol 1913 (62 anys) Shide (Anglaterra)(en)  | ||
| Causa de mort | nefritis | ||
| Conseller de l'Emperador Meiji, Japó | |||
| |||
| Dades personals | |||
| Formació | King's College de Londres | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Geologia isismologia | ||
| Ocupació | geòleg, enginyer, sismòleg, inventor | ||
| Ocupador | Universitat de Tòquio Imperial College of Engineering(en) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Premis | |||
 | |||
John Milne (1850-1913) va ser ungeòleganglès ienginyer de mines conegut per les seves millores alsismògraf, amb pèndols horitzontals.
Milne va ser professor demineria igeologia en el Col·legi Imperial d'Enginyeria deTòquio (a partir de 1886 la Facultat d'Enginyeria de la Universitat Imperial de Tòquio) des del8 de març de1876 fins al20 de juny de1895. Dins del Col·legi Imperial d'Enginyeria va treballar sota la direcció d'Henry Dyer i al costat de William Edward Ayrton i John Perry.
El1880 Sir James Alfred Ewing, Thomas Gray i John Milne, tots científics britànics treballant alJapó, van començar a estudiar elsterratrèmols. Van fundar la Societat Sismológica del Japó, la qual va finançar l'elaboració de sismògrafs millorats per detectar i mesurar terratrèmols. Els tres homes van treballar en equip per realitzar millores als sismògrafs, un aparell que havia estat inventat el 1842 pel físicJames David Forbes.[1] A John Milne generalment se li acredita el disseny del sismògraf depèndol horitzontal, realitzat l'any 1880.[2]
Al juny de1895 John va tornar amb la seva esposa japonesa a Anglaterra i es van assentar a Shide, a l'Illa de Wight. Va ser nomenat professor emèrit de laUniversitat Imperial de Tòquio.
Va fundar un observatori sismològic. El sismògraf de pèndol horitzontal (posteriorment desenvolupat per J.J. Shaw a un instrument molt més sensible conegut com el sismògraf Milne-Shaw) es va instal·lar en un nombre important d'estacions i institucions especialment en l'Imperi Britànic; aquestes estacions enviaven els seus “registres” a Milne que al seu temps eren la base de les seves recerques.
La necessitat d'un intercanvi internacional de registres va ser ràpidament reconegut pel professor Milne en el seu “Slide Circular reports on earthquakes” publicats anualment des de 1900 fins a 1912. Aquest treball estava destinat a evolucionar cap a l'"Internacional Seismological Summary" creat immediatament després de laPrimera Guerra Mundial. En aquest revista i col·laborava regularment el simògraf catalàMiquel Saderra i Masó.[3]
