Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

John Collier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohn Collier
Imatge
John Collier pintat per la seva primera dona, Marian.Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 gener 1850Modifica el valor a Wikidata
LondresModifica el valor a Wikidata
Mort11 abril 1934Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
LondresModifica el valor a Wikidata
SepulturaCrematori de Golders GreenModifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia de Belles Arts de Múnic
Eton College
Slade School of Fine ArtModifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, guionista, escriptorModifica el valor a Wikidata
GènereRetrat ipintura d'històriaModifica el valor a Wikidata
MovimentPrerafaelitismeModifica el valor a Wikidata
ProfessorsEdward PoynterModifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeEthel Huxley(1889–valor desconegut)
Marion Collier(1879–valor desconegut)Modifica el valor a Wikidata
FillsJoyce Collier
 ()Marion Collier
Laurence Collier
 ()Ethel Huxley
Joan Collier
 ()Ethel HuxleyModifica el valor a Wikidata
ParesRobert Porrett, Lord Monkswell CollierModifica el valor a Wikidata  i Isabella Rose RoseModifica el valor a Wikidata
GermansRobert CollierModifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webjohn-collier.orgModifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8879070Modifica el valor a Wikidata


L'honorableJohn Maler Collier,OBE (27 de gener de 1850 - 11 d'abril de 1934) va ser un artista i escriptor anglès.[1] Va pintar dins el movimentprerafaelita, i va ser un dels més prominentsretratistes de la seva generació. Els seus dos matrimonis varen ser amb filles deThomas Henry Huxley. Va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Múnic on es va matricular el 14 d'abril de 1875 (Registre: 3145) a l'edat de 25.

Família

[modifica]

Collier era d'una família culta i d'èxit. El seu avi, John Collier, va ser un comerciantQuaker que es va convertir en membre del Parlament. El seu pare (que també era un membre del Parlament, el fiscal general i, durant molts anys, jutge a temps complet del Consell Privat) va ser el primerLord Monkswell. També va ser membre de laRoyal Society of British Artists. El germà gran de John Collier, el segon Lord Monkswell, va ser subsecretari d'Estat de la Guerra i President delConsell del Comtat de Londres.

La seva primera esposa, Marian Huxley, 1883

En el seu temps, Collier va esdevenir una part integral de la família deThomas Henry Huxley, president de laRoyal Society de 1883 a 1885. Collier es va casar amb dues de les filles de Huxley i tenia "en termes d'amistat íntima" amb el seu fill, l'escriptorLeonard Huxley. La primera esposa de Collier, el 1879, va ser Marian (Mady) Huxley. Era un pintora que, igual que el seu marit, va estudiar a laSlade i va exposar a la Royal Academy i en altres llocs. Després del naixement de la seva única filla, Marian va patir unadepressió severa postpart i va ser traslladada a París per rebre tractament on, però, va contreurepneumònia i va morir el 1887.

El 1889 Collier es va casar amb Ethel Huxley, la germana més jove de Mady.[2] Fins al 1907 aquesta mena de matrimoni amb un familiar de la difunta estava prohibit per llei a Anglaterra, i per aquest motiu la cerimònia va tenir lloc a Noruega. Joyce, la filla del seu primer matrimoni, va ser una retratista miniaturista, i membre de la Reial Societat de Pintors Miniaturista. Amb la seva segona esposa va tenir una filla i un fill, sir Laurence Collier, qui va ser l'ambaixador britànic a Noruega entre 1941–1951.

Temes

[modifica]

La gamma dels subjectes dels retrats de Collier era àmplia. El 1893, per exemple, els seus temes inclouen elbisbe de Shrewsbury (sir Lovelace Stamer); SirJohn Lubbock; A N Hornby (Capità dels Once de Lancashire); sirEdward Augustus Inglefield (Almirall i explorador de l'Àrtida).

Lady Godiva ~1898,Herbert Art Gallery & Museum

El seu retrat encarregat pelDuc de York (més tardJordi V) com a Mestre deTrinity House el 1901, i el delPríncep de Gal·les (més tardEduard VIII) varen ser els seus retrats reials importants. La seva darrera obra està penjada a laDurbar Hall deJodhpur,Rajputana.

Angela McInnes per Collier, 1914

Altres subjectes inclosos són dosLord canceller (elcomte de Selborne el 1882 i elcomte de Halsbury el 1897); el president de laCambra dels Comuns del Regne Unit,William Gully, (1897); personatges del món jurídic d'alt nivell, com el President del Tribunal Suprem,Lord Alverstone (1912) i elMaster of the Rolls, sirGeorge Jessel (1881);[3]Rudyard Kipling (1891); el pintorLawrence Alma-Tadema (1884); els actors J.L. Toole (1887) Madge Kendal, Ellen Terry iHerbert Beerbohm Tree (enLes alegres comares de Windsor) (1904); caps d'institucions educatives com el Mestre de BalliolEdward Caird (1904), l'Alcaid de Wadham G.E. Thorley (1889) i el Provost d'Eton (1897). Soldats com elMariscal de CampKitchener de Khartum (1911) i el Mariscal del CampFrederick Haines (1891); dos indimaharajahs, inclòs el Maharajah deNepal (1910); i científics que inclouenCharles Darwin (1882), el sogre de l'artistaprofessor Huxley (1891),William Kingdom Clifford,James Prescott Joule i sirMichael Foster (1907).

Clark informa d'un total detrenta-dos retrats de la família Huxley durant el mig-segle posterior al seu primer matrimoni.[4]

Reputació pòstuma

[modifica]
Clitemnestra per John Collier, 1882
Un got de vi ambCèsar Borja 1893

Collier va morir el 1934. La seva entrada alDiccionari Nacional de Biografies(volum per 1931–1940, publicat el 1949) compara la seva obra amb la de Franc Holl per la seva solemnitat. Això només és cert, però, en molts dels seus retrats de distingits ancians; els retrats dels homes més joves, les dones i els nens, i les seves anomenades "imatges problema", que representen escenes de la vida quotidiana, sovint són molt més brillants i fresques.

La seva entrada alDiccionari d'Art (1996 vol 7, p569), de Geoffrey Ashton, destaca la invisibilitat dels seus cops de pinzell com a "més emocionant i l'ús pla de la pintura" però contrasta amb "el seu fort i sorprenent sentit del color" que "va crear una desconcertant versemblança d'estat i aspecte".

ElDiccionari de Pintors de Retrat de la Gran Bretanya fins a 1920 (1997) descriu els seus retrats com "obra pictòrica amb un ús fresc de la llum i el color".

Col·leccions públiques

[modifica]

Setze de les pintures de John Collier es troben en les col·leccions de laNational Portrait Gallery deLondres, dos a laTate Gallery i un, un autoretrat de 1907, en laGaleria dels Uffizi deFlorència, encarregat probablement com a part de la seva reconeguda col·lecció de autoretrats d'artistes.

Quatre de les pintures de la National Portrait Gallery estan (a desembre de 1997) exposades al públic: les de John Burns William Huggins, Thomas Huxley (el sogre de l'artista) iCharles Darwin (les còpies dels dos últime també s'exhibeixen de forma destacada a la part alta de l'escala al club d'Athenaeum de Londres).

Altres quadres es poden veure en cases i institucions obertes al públic: el seu retrat d'Earl d'Onslow (1903), per exemple, en el Clandon Park, Surrey (National Trust for Places of Historic Interest or Natural Beauty). Les reproduccions de moltes altres obres, de diverses col·leccions, es poden consultar a la Heinz Archive and Library de la National Portrait Gallery, i una selecció molt bona està publicada en Pollock (1914). Obres de John Collier van ser també incloses en la gran exposició de quadres de l'època victoriana muntada per l'Arts Council el 1978 (catàleg, pàg 27).

Visions d'ètica i religió

[modifica]
Tannhäuseren el Venusberg 1901

La visió de Collier sobre lareligió il'ètica és interessant per la seva comparació amb les visions deThomas iJulian Huxley, els quals havien donatConferències Romanes sobre el tema. ALa religió d'un artista (1926) Collier explica "[el llibre] es refereix principalment a l'ètica a banda de la religió ... Estic esperant un moment en què l'ètica prengui el lloc a la religió ... La meva religió és realment negativa. [Els beneficis de la religió] es poden aconseguir per altres mitjans que són menys propicis per a la lluita i que posen menys pressió sobre les facultats de raonament". A lamoralitat secular: "La meva norma és francamentutilitària. Com que la moralitat és intuïtiva, crec que es pot reduir a un impuls inherent de bondat envers els nostres conciutadans.". Els seus punts de vista sobre l'ètica, per tant, estaven molt a prop de l'agnosticisme deT. H. Huxley i l'humanisme deJulian Huxley.

Sobre la idea de Déu, apuntava: "La gent pot afirmar sense gaire exageració que la creença en Déu és universal. Ometen afegir que la superstició, sovint de la classe més degradada, és universal.". I "una deïtat omnipotent que sentència, fins i tot el més vil de les seves criatures a la tortura eterna és infinitament més cruel que l'home més cruel." I respecte a l'Església: "Per a mi, com a la majoria dels anglesos, el triomf delcatolicisme romà significaria un desastre fora mida a la causa de lacivilització." I respecte alsinconformistes: "Tenen una creença supersticiosa en les pròpies paraules de laBíblia, que és molt perillós".[5]

Publicacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Browne, Janet 2002.
  2. "Collier, Hon.
  3. Here and elsewhere, the source is Collier's notebook, in the archives of the National Portrait Gallery, London.
  4. Clark R.W. 1968.
  5. Quotations from Collier, J. 1926.

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:John Collier
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=John_Collier&oldid=34517274»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp