| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de)Johanna Henriette Trosiener 9 juliol 1766 Gdańsk | ||
| Mort | 16 abril 1838 (71 anys) Jena | ||
| Sepultura | Johannisfriedhof(en) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escriptora, salonnière, historiadora de l'art | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Heinrich Floris Schopenhauer | ||
| Fills | Arthur Schopenhauer, Adele Schopenhauer | ||
| Pares | Christian Heinrich Trosiener i Elizabeth Trosiener | ||
    | |||
.jpg)
Johanna Henriette Schopenhauer (Gdańsk,9 de juliol de1766 -Jena,17 d'abril de1838) va ser unanovel·lista i salonnière alemanya, la primera autora alemanya a adoptar l'escriptura com a professió –i aconseguir viure dels rèdits de la seva obra– i la primera a signar les obres amb el seu nom veritable, sense recórrer a cap pseudònim. Fou la mare del filòsofArthur Schopenhauer i de l'artistaAdele Schopenhauer.[1][2][3][4][5]
Filla de Christian Heinrich Trosenier, comerciant i senador de Gdańsk, i Elisabeth Lehmann, va rebre una educació acurada i aprengué anglès, geografia, astronomia, llengües clàssiques i història. I va conèixer ben aviat la literatura deShakespeare,Voltaire o els clàssics.[3]
Va contreure matrimoni esssent molt jove amb el poderós comercianthanseàtic Heinrich Floris Schopenhauer, amb qui va viatjar per tot Europa.[2][1]
Després de la mort del seu marit, al 1805, es va establir amb la seva filla Adele aWeimar, ciutat on va fundar unsaló literari que tingué un cert renom. Hi assistien destacats intel·lectuals de l'època, com araGoethe iWieland, amics personals, que van atreure altres artistes a les vetllades.
Entre 1806 i 1813 aquest saló tingué el seu moment àlgid i atragué, entre d'altres, els germansKarl Wilhelm Friedrich iAugust Wilhelm von Schlegel,Tieck i Hermann von Pückler. El seu saló oferia conversa i lectures públiques, però també s'hi interpretava música i s'hi feia broma, en un ambient de sociabilitat relaxada i distesa, específicament burgesa, que presagiava el Romanticisme.[2][1][5]
.jpg)
Encara que de jove Johanna Schopenhauer va tenir afició per la pintura, al 1810 inicià la seva carrera com a escriptora amb la biografia de l'erudit Carl Ludwig Fernow, amic seu, a la qual seguiren novel·les, assaigs, cròniques de viatges, relats, miscel·lànies i obres diverses, entre les quals la seva obra més famosa,Gabriele, que constitueix un intent de novel·la de formació femenina, unbildungsroman, o novel·la d'aprenentatge.[3][2]
Durant al període que va des de 1832 a 1837 va residir aBonn, però en els seus últims anys va decidir traslladar-se a Jena, on va morir el 17 d'abril de1838.[2]
Les seves obres completes van ser compilades sota el títol deJugend Leben und Wanderbilder i publicades en 24 volums el1830.
No va ser fins a l'any 1980 que es va revelar la importància literària i històrica de Johanna Schopenhauer, que després ha passat a ser considerada una de les escriptores alemanyes més importants de la primera meitat del segle xix.[2]
