Movatterモバイル変換

[0]ホーム
URL:

Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Johann Lukas von Hildebrandt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohann Lukas von Hildebrandt
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 novembre 1668Modifica el valor a Wikidata
Gènova (Itàlia)Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 1745Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
VienaModifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treballViena
Linz
Salzburg
ZnojmoModifica el valor a Wikidata
OcupacióarquitecteModifica el valor a Wikidata
Activitat1683Modifica el valor a Wikidata - 1745Modifica el valor a Wikidata
MovimentBarrocModifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Johann Lukas von Hildebrandt (Gènova,Itàlia,14 de novembre de1668 -Viena,Àustria,16 de novembre de1745) va ser unarquitecteaustríac.

Biografia

[modifica]

Hildebrandt va néixer a Gènova (Itàlia) el 1668. La seva mare era italiana i el seu pare,alemany. Va estudiar sota la tutela de Carlo Fontana aRoma i posteriorment va estudiar enginyeria militar i civil sota la tutela del PríncepEugeni de Savoia. També va estudiar enginyeria militar aPiemont. Hildebrandt arribaria a ser un dels arquitectes favorits del Príncep Eugeni.[1]

El1696, Hildebrandt es va establir permanentment a Viena, on va treballar per a famílies nobles com els Daun, els Harrach, els Schönborn, els Starhemberg i per al Príncep Eugeni.

El1700, Hildebrandt va ser nomenat enginyer de la cort del Palau Imperial de Hofburg i el1723 va obtenir el lloc d'arquitecte de la cort. No obstant això, a Hofburg havia de competir amb Johann Bernhard i Joseph Emanuel Fischer von Erlach, per la qual cosa va treballar principalment per a aristòcrates. A diferència dels treballs monumentals de Fischer von Erlach, les obres de Hildebrandt van ser de menor escala i van incloure més elements decoratius.[1] Així mateix, combinava els estils italià ifrancès i va contribuir a desenvolupar l'estilbarroc al sud d'Alemanya i Àustria.[1]

El Belvedere Alt, un dels palaus més coneguts d'Àustria.

Hildebrandt també va participar en projectes que eren desenvolupats per altres arquitectes, com ara l'Abadia de Göttweig, el Palau de Weissenstein i el Palau Schwarzenberg.

Entre1713 i1716, va treballar per a la poderosa família Kinsky, construint la seva residència a Viena, el Palais Kinsky. A partir de1723, es va convertir en l'inspector general dels edificis imperials. Les seves obres més conegudes són els Palaus Belvedere: El Belvedere Alt (1721-1722) i el Belvedere Baix (1714-1716), tots dos encarregats pel Príncep Eugeni.

Hildebrandt va construir nombrosos palaus a Viena. Així mateix, va dissenyar edificis religiosos de gran importància, com ara la Peterskirche i la Maria Treu Piaristenkirche, ambdues a Viena.

Obres destacades

[modifica]
  • 1695–1698: Stadtpalais des Prinzen Eugen (avui seu del ministeri de Finances), Viena, Àustria;
  • 1699: Sankt Laurentius, Gabel, República Txeca;
  • 1701–1702: Schloss Ráckeve, Hongria
  • 1705: Schloss Nebilau, nur Pläne;
  • 1705–1706: Palau Starhemberg-Schönburg, Viena;
  • 1708: Herrschaftlicher Gutshof für Graf von Mercy, Bruck an der Leitha;
  • 1704-1709: Capella de Loreto, Rumburk, República Txeca;
  • 1706–1710: Palau Auersperg, Viena, mit Hilfe von Johann Bernhard Fischer von Erlach erbaut;
  • 1710: Schloss Laxenburg (Blauer Hof), Niederösterreich;
  • 1708–1711: Schloss Prugg, Bruck an der Leitha;
  • 1714–1716:Palau Belvedere Baix, Viena;
  • 1716: Piarist Church of Maria Treu, Viena;
  • 1714–1717: Pfarrkirche Pottendorf
  • 1712–1717: Palacio Schönborn, Göllersdorf, Àustria;
  • 1717–1719: Geheime Hofkanzlei (Bundeskanzleramt), Viena;
  • 1719: Entwurf donis Zwiebelhelms der Pfarrkirche Furth bei Göttweig;
  • 1719: Gesamtplan für Stift Göttweig, Bau 1738 eingestellt
  • 1710–1720:Cripta Imperial de Viena;
  • 1702–1722: Savoy Castle, Ráckeve, Hongria;
  • 1697–1723: Palau Schwarzenberg, Viena;
  • 1720: Schloss Porrau (1720), Jagdschloss, heute Forsthaus
  • 1721–1723:Palau Belvedere Alt, Viena;
  • 1718–1725: Deutschordenskirche Heilig Kreuz (Priesterseminarkirche), Linz, Àustria;
  • 1713–1726: Palau Kinsky, Viena;
  • 1729: Schloss Hof, Schloßhof, Àustria;
  • 1723–1730: Palau Hofburg, Reichskanzleitrakt, Viena;
  • 1730: Pfarrkirche Aspersdorf
  • 1702–1733: Església de Sant Pere, Viena;
  • 1727–1735: Palau Harrach, Pavelló i Januariuskapelle, Viena;
  • 1739–1741: Kapelle am Nikolaus-Dom in Tyrnau (Trnava, Slowakei);
  • 1740–1741: Església parroquial, Göllersdorf, Àustria;
  • 1743: Festungskirche St. Anna,Slavonski Brod;
  • 1720–1744: Residència Würzburg, Würzburg, Alemanya;
  • 1750: Haus zoom Goldenen Adler, Breslau, Polònia;[2]

Galeria d'imatges

[modifica]
  • Obres a Viena
  • Palau Schönburg-Rainergasse (1706)
    Palau Schönburg-Rainergasse (1706)
  • Palau Auersperg (1706–1710)
    Palau Auersperg (1706–1710)
  • Palau Belvedere Baix (1714–1716)
    Palau Belvedere Baix (1714–1716)
  • Església Piarista (1716)
    Església Piarista (1716)
  • Bundeskanzleramt (seu actual de la Cancelleria Federal (1717–1719)
    Bundeskanzleramt (seu actual de la Cancelleria Federal (1717–1719)
  • Cripta Imperial de Viena (1710–1720)
  • Palau Schwarzenberg (1697–1723)
    Palau Schwarzenberg (1697–1723)
  • Façana del Palau Belvedere Alt (1721–1723)
    Façana del Palau Belvedere Alt (1721–1723)
  • Palau Kinsky (1713–1726)
    Palau Kinsky (1713–1726)
  • Palau Hofburg, Reichskanzleitrakt (1723–1730)
    Palau Hofburg, Reichskanzleitrakt (1723–1730)
  • Església de Sant Pere (1702–1733)
    Església de Sant Pere (1702–1733)
  • Palau Harrach (1727–1735)
    Palau Harrach (1727–1735)
  • Palau Bartolotti-Partenfeld
    Palau Bartolotti-Partenfeld
  • Altres obres
  • Priesterseminarkirch amb Priesterseminar, Linz
    Priesterseminarkirch amb Priesterseminar, Linz
  • Castell Savoy, Ráckeve, Hongria (1702–1722)
    Castell Savoy, Ráckeve, Hongria (1702–1722)
  • Schloss Hof, Schloßhoff (1729)
    Schloss Hof, Schloßhoff (1729)
  • Pfarrkirche Lichtental
    Pfarrkirche Lichtental

Referències

[modifica]
  1. ↑1,01,11,2«Hildebrandt, Johann Lukas von». [Consulta: 21 desembre 2018].
  2. ↑«Johann Lukas von Hildebrandt». archINFORM. [Consulta: 6 octubre 2013].
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Johann Lukas von Hildebrandt
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Johann_Lukas_von_Hildebrandt&oldid=36425235»
Categories:
Categories ocultes:
[8]ページ先頭
©2009-2026 Movatter.jp