Es disputaven en honor del déu Apol·lo, déu de la música i de la llum, dos anys abans i dos anys després delsjocs Olímpics, intercalats entre elsjocs Nemeus i elsjocs Ístmics. Es van fundar al voltant delsegle vi aC, i, a diferència dels Olímpics, també comprenien competicions de música i poesia. En un principi van ser un seguit de competicions culturals (música i poesia) celebrades cada 8 anys, però se li van anar afegint les competicions esportives i es van acabar celebrant cada 4 anys. L'any582 aC va ser la primera edició en el format definitiu. Segons la mitologia, els va iniciar Apol·lo, després de matar el drac serpPitó i establir l'oracle a Delfos. Eren unsJocs Fúnebres, perquè Apol·lo els va celebrar quan va enterrar els ossos de Pitó en unamarmita a dins del seu temple.[1][2]
Una variant diu que Apol·lo va anar a la vall delTempe, aTessàlia, enviat perZeus per a purificar-se per la mort de Pitó, i quan va tornar a Delfos es va apoderar de l'oracle portant una corona de llorer de Tempe i una branca del mateix arbre a la mà dreta. Pee això als vencedors dels Jocs Pítics se'ls premiava amb una corona de llorer.[3]Pausànias relaciona el premi del llorer amb el relat mític d'Apol·lo iDafne.[4] Pausànias també dona una altra alternativa per a la fundació dels Jocs Pítics: diu que els va instaurarDiomedes quan tornava de laGuerra de Troia.[5]
Segons laCrònica de Paros, l'any590 aC elsamficcíons van donar premis en metàl·lic als vencedors amb el botí que havien aconseguit amb la conquesta deCrissa, però a partir del582 aC el premi era la corona de llorer.[6]
Abans de l'inici dels Jocs els heralds i elsteors recorrien Grècia per a proclamar la treva sagrada i així permetre que tothom pogués assistir als Jocs amb immunitat, fins i tot en temps de guerra. Si una ciutat no volia sotmetre's a aquesta norma no podia participar als Jocs i, si violava la treva, se li imposaven fortes multes i s'expulsava els seus participants.[7]
Els Jocs duraven diversos dies. Es començava oferint sacrificis i celebrant processons, amb els teors, els sacerdots i els participants, que anaven fins a l'altar d'Apol·lo per oferir unahecatombe i després se celebrava un banquet. També tenia lloc una representació, un drama sagrat, que escenificava la lluita entre Apol·lo i el monstre Pitó.[8]
Més tard se celebraven els concursos musicals al teatre. Els poemes es recitaven acompanyant-los amb lacítara i sonava una música de flauta que commemorava les cinc fases de la llluita contra el dragó.[9] A continuació se celebraven els concursos de poesia i es realitzaven representacions de tragèdies i espectacles de dansa. També es van instaurar competicions musicals d'interpretació de cítara, sense cant.[10] SegonsPlini el Vell, també es van celebrar concursos de pintors.[11]
Després de les competicions gimnàstiques es celebraven els concursos hípics:[20] les curses de cavalls, de carros amb quatre cavalls (quadrigues) i amb dos cavalls (bigues). Es disputaven a l'hipòdrom de la plana, no gaire lluny del mar, al lloc on hi havia l'estadi original. El primer vencedor d'aquestes competicions va serClístenes de Sició.[21]
Línia de sortida de l'estadi de Delfos, usat per als jocs PíticsEls jocs Pítics incloïen una cursa de carrosses
↑Buono-Core, Raúl «La neutralidad y la tregua sagrada en Grecia: ¿actos diplomáticos?». Limes, 19, 2007, pàg. 155-158.
↑Comesaña López, Ana Maria.Estudio sobre la fiesta y el culto griegos en las Vidas paralelas de Plutarco: tesis doctoral. Murcia: Universitat de Múrcia, 2016, p. 231-232.