ElsJocs Olímpics d'Estiu de 1988, oficialment anomenatsJocs de la XXIV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat deSeül (Corea del Sud) entre el17 de setembre i el2 d'octubre de1988. Hi participaren 8.465 atletes (6.279 homes i 2.186 dones) de 159comitès nacionals, que competiren en 29esports i 237 especialitats.
Per a la realització dels Jocs el Comitè Organitzador comptà amb l'ajuda de 27.221 voluntaris. Així mateix 11.331 periodistes cubriren la informació esportiva dels Jocs, dels quals 4.978 foren depremsa escrita i 6.353 deradiodifusió.
Quan el1981 es va decidir donar aSeül l'organització dels jocs,Corea del Sud era un país amb un règim dictatorial, però la pressió local i internacional aconseguiren que es convoquessin eleccions. Si bé hi varen haver intents per compartir l'organització ambCorea del Nord, al final aquest país va decidir no participar-hi. Amb ells s'hi afegirenAlbània,Cuba,Etiòpia,illes Seychelles,Madagascar iNicaragua. Així i tot, la participació en nombre de països va superar la suma de països participants en les dues cites olímpiques anteriors i els habitants de Corea del Sud varen poder donar a conèixer el seu país i la seva hospitalitat.
Les instal·lacions olímpiques varen incloure el Complex esportiu de Seül d'un milió de metres quadrats que integrava l'Estadi Olímpic, els pavellons debàsquet iboxa i les instal·lacions d'hípica ibeisbol. L'altre gran seu fou elParc Olímpic que va incloure la piscina olímpica, elgimnàs, elvelòdrom i els pavellons peresgrima ihalterofília.
Durant la cerimònia d'inauguració es presentaren grups de ballarines de tots els països on varen ocórrer elsJocs Olímpics. Durant la cerimònia de clausura, dones coreanes entregaren espelmes a les dones espanyoles per simbolitzar el canvi de seu de l'Olimpíada. La cançó oficial dels Jocs fou "Hand in hand" del grupKoreana.
La mascotaHodori representava un llegendaritigre de les tradicions coreanes.
Lesproves anti-dopatge van ser l'estrella en aquests jocs amb la desqualificació de set atletes, entre els quals destacaBen Johnson després de batre el rècord del món en la final de100 metres llisos.
Eltennis retornà a la competició olímpica dins del programa oficial dels jocs després de la seva absència des de l'any1924 (en les edicions de 1968 i 1984 fou considerat esport de demostració). S'introduí eltennis taula a la competició oficial per primera vegada, i elbàdminton,beisbol itaekwondo es convertiren en esports de demostració. Així mateix es realitzà una prova de demostració dejudo en categoria femenina i una competició debitlles.
Lagimnàstica femenina va viure el duel entre la sovièticaIelena Xuixunova i laromanesaDaniela Silivas, aconseguint cada una set notes amb una puntuació de 10. La soviètica va aconseguir guanyar la final individual mentre que Silivas aconseguí tres ors en les finals per aparells. Entre les dues obtindrien 10 medalles. En categoria masculina el domini fou perVladimir Artemov, que aconseguí quatre medalles d'or.
Ennatació el nord-americàMatt Biondi fou el gran vencedor, adjudicant-se set medalles: cinc d'or, una de plata i una altra de bronze. Per la seva banda l'alemanya orientalKristin Otto aconseguí sis medalles d'or, sent la primera nedadora a aconseguir aquest rècord.
Enfutbol laUnió Soviètica donà la sorpresa al vèncer a la final alBrasil. Envoleibol femení la Unió Soviètica donà la sorpresa en vèncer a la final alPerú, després que l'equip peruà guanyava 2-0 i 12 a 6 en el tercer set. Així mateix destacà l'eliminació de la selecció nord-americana debàsquet a semifinals a mans de la Unió Soviètica.
L'esgrimistasuecaKerstin Palm es convertí en la primera dona en participà en set Jocs consecutius, i per primera vegada a la història enhípica totes les proves foren guanyades per dones.