ElsJocs Olímpics d'Estiu de 1976, oficialment anomenatsJocs de la XXI Olimpíada, es van celebrar a la ciutat deMont-real (Canadà) entre el17 de juliol i l'1 d'agost de1976. En aquests Jocs hi van participar 6.028 atletes (4.781 homes i 1.247 dones) de 92comitès nacionals diferents, competint en 23esports i 198 especialitats.
El Jocs de Mont-real es recorden com un dels més problemàtics de tota la història, en mig de la crisi del moviment olímpic al llarg delsanys 70 i80. Aquesta va ser la primera edició amb un boicot massiu per part d'alguns dels membres delCOI. El motiu va ser una gira delsAll Blacks perSud-àfrica. L'estat africà era sancionat pel COI a no participar en els Jocs Olímpics per la política de l'apartheid. Llavors alguns estats africans demanaren l'exclusió de Nova Zelanda de la cita olímpica, tot i que el rugbi no era esport olímpic. En negar-se el COI, vint-i-cinc comitès olímpics africans mésIraq,Líban iGuyana van retirar-se dels Jocs quan ja eren a la Vila Olímpica.
D'altra banda, des de la mateixa elecció de Mont-real van començar els problemes econòmics. El govern canadenc no va donar suport al finançament del Jocs de la segona ciutat francòfona del món. Això, juntament amb l'ambiciós projecte i altres problemes com les vagues dels obres de l'Estadi Olímpic, provocaren un important dèficit que col·loquen els Jocs de 1976 com els menys rendibles de la història.
Curiosament, les tres ciudats candidates als Jocs de la XXI Olimpiada Moderna foren les amfitriones de les tres edicions següents:Mont-real,Moscou iLos Angeles. La seu es va triar a la 69a Sessió delCOI, celebrada el12 de maig de1970 aAmsterdam (Països Baixos). Aquests varen ser els resultats de les votacions:[1]
28 Comitès nacionals refusaren participar en els Jocs Olímpics mostrant el seu desgrat amb la invitació a participar en aquests del Comitè deNova Zelanda, laselecció derugbi de la qual havia trencat el bloqueig esportiu imposat aSud-àfrica amb motiu de l'aplicació del règim de l'apartheid.
El Canadà, el país amfitrió, va finalitzar la seva participació en els Jocs amb cinc medalles de plata i sis de bronze. Aquesta és l'única vegada, fins al moment, en què el país amfitrió dels Jocs Olímpics d'estiu no va guanyar cap medalla d'or. Anteriorment, però, ja s'havia produït en els Jocs Olímpics d'hivern l'any1924,1928,1984 i1988, aquests últims disputats aCalgary (Canadà). Així doncs, després d'haver organitzat dos Jocs Olímpics Canadà és l'únic país en no haver guanyat una medalla d'or en la seva terra d'origen.
Les competició debàsquet,rem ihandbol s'obriren a la competició femenina.
La gimnastaromanesa de 14 anysNadia Comăneci va causar sensació per ser la primera a la qual es va concedir una puntuació perfecta de 10.0 punts enbarres asimètriques. Va obtenir en total set puntuacions de 10.0, aconseguint tres medalles d'or, una de plata i una altra de bronze.
EljaponèsShun Fujimoto es va trencar una cama mentre realitzava els seus exercicis de rutina. L'equip nipó mantenia una estreta competència amb laUnió Soviètica, de manera que Fujimoto va mantenir la seva lesió en secret. En finalitzar la seva competició d'anelles, però, es va desllorigar el genoll i va ser forçat a retirar-se.
Les estrelles individuals van incloure a l'italiàKlaus Dibiasi, que va guanyar la seva tercera medalla d'or consecutiva ensalt de trampolí; elsovièticVíktor Sanéiev que va guanyar la seva tercer medalla d'or entriple salt; i lapolonesaIrena Szewinska, guanyadora dels 400 metres llisos, va aconseguir sumar al llarg de la seva carrera un total de set medalles en cinc categories diferents.
L'hongarèsMiklos Németh va guanyar l'or en elllançament de javelina i es va convertir en el primer fill d'un altre medallista d'or de l'atletisme. El seu pare, Imre, havia guanyat el llançament de martell el1948.
LaUnió Soviètica tornà a imposar-se al medaller amb un marge important respecte als seus perseguidors. Sorprenentment, l'RDA va superar en medalles d'or elsEstats Units. Aquest tercer lloc suposa la pitjor classificació dels americans en un medaller olímpic al llarg de totes les edicions. Els seus veïnscanadencs van tindre una actuació igual de calamitosa, convertint-se en els únics amfitrions que no han aconseguit cap medallada d'or als seus Jocs.
Deu comitès amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1976. País amfitrió ressaltat.
Segell commemoratiusoviètic dels Jocs Olímpics d'estiu de 1976.