Aquest article tracta sobre els Jocs Olimpics de 1936 a Berlin. Si cerqueu l'esdeveniment esportiu alternatiu de caràcter antifeixista, previst per al 19 de juliol d'aquell any a Barcelona, vegeu «Olimpíada Popular».
ElsJocs Olímpics d'Estiu de 1936, oficialment anomenatsJocs Olímpics de la XI Olimpíada, es van celebrar a la ciutat deBerlín (Alemanya) entre l'1 i el16 d'agost de1936. Van participar 4.066 esportistes (3.738 homes i 328 dones) de 49comitès nacionals competint en 19 esports i 129 especialitats.
Hitler va aprofitar la instància esportiva per a demostrar al món la magnificència delnazisme i va encarregar un elaborat programa propagandístic al ministre de propagandaJoseph Goebbels, que al seu torn va encarregar la posada en escena aAlbert Speer i la supervisió i filmació a la fotògrafaLeni Riefenstahl. L'1 d'agost, durant la inauguració dels Jocs Olímpics de Berlín, com una mostra de la grandesa del poder alemany, elDirigible Hindenburg va sobrevolar l'estadi olímpic moments abans de l'aparició d'Adolf Hitler.
L'aspecte més important dels jocs va ser l'intent fallit de Hitler d'utilitzar els jocs per a demostrar les seves teories sobre la superioritat racial ària. Al final, l'atleta més popular dels jocs va ser l'afroamericàJesse Owens, guanyador de les proves de 100m, 200m, 4x100m i salt llarg. Si bé Hitler va refusar donar la mà a Owens, el presidentFranklin Delano Roosevelt tampoc va convidar a l'atleta a les celebracions a laCasa Blanca.
Espanya va boicotejar aquests Jocs amb la seva no participació. Havia organitzat com a alternativa l'Olimpíada Popular aBarcelona, però aquesta va ser suspesa perquè laGuerra Civil va començar el dia abans de la inauguració d'aquests jocs.
Països participants en elsJocs Olímpics de 1936. Les nacions sombrejades de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs.Imatge de l'Estadi Olímpic
ElGovern espanyol encapçalat per l'esquerràFront Popular va decidir boicotejar els Jocs organitzats i creà l'Olimpíada Popular com un esdeveniment paral·lel aBarcelona amb la participació de 6.000 atletes de 22 països diferents. No obstant això, l'Olimpíada Popular va ser cancel·lada a causa de l'esclat de laGuerra Civil espanyola un dia abans d'iniciar-se l'esdeveniment.
Laflama olímpica va ser encesa per segona vegada en la història, esdevenint però la primera ocasió en la qual fou duta fins a la ciutat organitzadora dels Jocs mitjançant una cursa de relleus des d'Olímpia. Per la seva banda, aquests Jocs van ser els primers a tenir cobertura televisiva en directe. L'Oficina de Correus alemanya, utilitzant un equip deTelefunken, va emetre més de setanta hores de cobertura especial. L'himne del Jocs fou compost perRichard Strauss sobre un text deRobert Lubahn.
Jesse Owens va guanyar quatre medalles d'or enatletisme, convertint-se en un dels grans triomfadors dels Jocs. L'alemanyLuz Long fou el gran derrotat en la prova desalt de llargada, però el seu comportament exemplar en assessorar al mateix Owens per poder-se classificar en aquesta prova feu que fos guardonat, a títol pòstum, amb la primeraMedalla Pierre de Coubertin.
La gran vencedora, en categoria femenina, fou la neerlandesaRie Mastenbroek, guanyadora de tres ors i una plata ennatació.
En aquesta edició dels Jocs, el remerJack Beresford aconseguí la seva cinquena medalla olímpica, esdevenint la tercera d'or del seu palmarès.
En aquests Jocs dues atletes coreanes aconseguiren guanyar medalles en la prova deMarató, Sohn Kee-Chung aconseguí l'or i Nam Sung-Yong el bronze, si bé aquestes medalles correspongueren alcomitè nacional delJapó, el qual tenia ocupada laPenínsula de Corea des de1910.
En el partit de quarts de final del torneig defutbol el Perú va batre Àustria per 4 a 2 en el temps extra. Perú va aconseguir aquest resultat després de la invasió del camp per part dels seus aficionats i aprofitant el caos del moment aconseguí marcar dos gols. Àustria protestà pels esdeveniments succeïts i elComitè Olímpic Internacional ordenà una repetició del partit sense espectadors. La negativa del Perú a realitzar aquest partit comportà la seva eliminació del campionat. L'equip de Colòmbia, en solidaritat amb el peruà, abandonà posteriorment la competició. La victòria d'Itàlia en el campionat serví aBenito Mussolini d'exaltació de la seuperioritat delrègim feixista imperant a Itàlia.
Per primera vegada en unsJocs Olímpics d'Estiu es realitzà una competició debàsquet, si bé aquesta es jugà a l'aire lliure. També debutà en aquests Jocs l'handbol, disputat així mateix a l'aire lliure.
La victòria de l'estoniàKristjan Palusalu, que va guanyar dues medalles d'or enlluita lliure, fou l'última participació i medalla de l'equip d'Estònia com a estat independent (en els següents Jocs Olímpics Estònia participà com a integrant de l'equip olímpic de laUnió Soviètica). Retornà a la competició olímpica com a estat independent en elsJocs Olímpics d'Estiu de 1992.
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
