ElsJocs Olímpics d'Estiu de 1916 que s'havien de celebrar a la ciutat deBerlín, capital de l'imperi Alemany, es van haver de cancel·lar a causa de l'esclat de laPrimera Guerra Mundial. Les seqüeles de la guerra i laConferència de Pau de París, realitzada el1919, afectaren elsJocs Olímpics no només a causa dels nous estats que es crearen en acabar la guerra, sinó també per l'aplicació de les sancions adoptades contra les nacions que van perdre la guerra i que foren acusades d'iniciar-la.
Budapest havia estat la ciutat seleccionada per a acollir els Jocs Olímpics d'estiu de 1920 per sobre de les candidatures d'Amsterdam iLió, però com que l'Imperi Austrohongarès havia estat unaliat de l'Imperi Alemany durant la Primera Guerra Mundial els Jocs van ser traslladats aAnvers l'abril de1919, per retre tribut a les víctimes de la Primera Guerra Mundial.
L'Argentina (anteriorment hi havien participat els seus atletes de forma individual),Iugoslàvia, elBrasil iMònaco van participar per primera vegada en uns Jocs Olímpics.Nova Zelanda, que en les edicions de1908 i1912 havia competit en l'equip d'Australàsia juntament ambAustràlia, va competir amb el seu propi equip per primera vegada.[1]
En aquests jocs debutà l'atletaPaavo Nurmi, un dels millors esportistes de la història de la competició. L'esgrimista italiàNedo Nadi aconseguí guanyar 5 medalles d'or, liderant així les victòries del seu equip. El nedadorDuke Kahanamoku aconseguí retenir el seu títol en els 100 m lliures després de la guerra i, novament,Oscar Swahn es convertí en el medallista de més edat en uns Jocs Olímpics en aconseguir la medalla de plata en una de les proves detir als 72 anys.
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.jpg)
