ElsJocs Olímpics d'Estiu de 1964, oficialment anomenatsJocs Olímpics de la XVIII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat deTòquio (Japó) entre els dies10 i24 d'octubre de1964. En aquests Jocs hi van participar 5.151 esportistes (4.473 homes i 678 dones) de 93comitès nacionals competint en 19esports i 163 especialitats.
Aquests foren els primers Jocs realitzats aÀsia, i els primers en els quals s'excloguéSud-àfrica a causa de l'aplicació del règim de l'apartheid.
Líbia, si bé fou inicialment inclosa com a participant, fou expulsada dels Jocs abans d'iniciar-se la competició; així mateix fou exclosa de la competicióSud-àfrica a conseqüència de l'aplicació del règim de l'apartheid. Els atletes de laRepública Democràtica Alemanya i laRepública Federal Alemanya novament competiren sota una mateixa bandera (Equip Unificat Alemany).
Imatge del Peveter olímpic.Segell commemoratiu soviètic sobre la celebració dels Jocs Olímipcs.
El govern va aprovar un crèdit de 1.800 milions dedòlars per a l'acondicionament de la ciutat de Tòquio per al desenvolupament dels Jocs Olímpics. Aquesta ciutat es va transformar radicalment en aquella època: obrers organitzats en quatre torns ininterromputs van construir la majoria d'instal·lacions esportives i van modernitzar la ciutat. La inversió total dels jocs s'estima entorn dels 3.000 milions de dòlars.
Aquests foren els primers Jocs Olímpics televisats en color i transmesos en directe persatèl·lit a Nord Amèrica i Europa. Els nous avanços tecnològics es deixaren veure en els jocs gràcies a la utilització de la càmara lenta i del registre dels temps exactes mitjançant la utilització d'ordinadors.
Eljudo i elvoleibol, esports molts populars al Japó, foren introduïts al programa olímpic de forma permanent. Així mateix s'introduí la prova femenina depentatló en les proves atlètiques.
La gimnasta sovièticaLarissa Latínina aconseguí les seves últimes sis medalles olímpiques en la seva tercera participació en uns jocs, aconseguint ser l'esportista més premiada de la història amb un total de 18 medalles olímpiques.
L'australianaDawn Fraser aconseguí vèncer, per tercer cop consecutiu, la prova final dels 100 metres lliures ennatació, un fet que també aconseguí el sovièticVyacheslav Ivanov en la prova de scull individual derem.
L'atleta nord-americàBilly Mills, especialista de distàncies curtes, va sorprendre a l'aconseguir la victòria en la prova de10000 metres llisos. Fins al moment és l'única victòria d'un esportista nord-americà en aquesta prova.
Bob Hayes aconseguí guanyar el títol dels100 metres llisos amb un temps de 10.0 segons, igualant el rècord mundial. Durant la realització de les semifinals d'aquesta prova realitzà un temps de 9.9 segons, però no fou reconegut com a temps reals per culpa del vent.
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.svg)
.jpg)
