Elsjocs de tauler sónjocs de taula que es juguen sobre untauler de joc i en els quals s'utilitza algun tipus defitxa. Amb el desenvolupament de la tecnologia, molts jocs de cartes tenen versions online, i n'hi ha jocs que únicament estan presents en l'entorn digital. Segons l'estudiós Alex de Voogt cal que les possibles posicions de les peces al tauler siguin finites i discretes, o sigui, numerables. Així, elcarrom no és un joc de tauler i sí que ho és elparxís, per exemple.
Hi ha diferents maneres de resoldre un joc de tauler, amb la victòria absoluta d'un dels jugadors o un equip de jugadors, amb la derrota absoluta d'algun jugador o equip, o per classificació mitjançant la puntuació en un nombre de jugades o temps determinat.[1]
Els jocs de tauler tenen una història llarga i s'han jugat en la majoria de les cultures i societats. Els jocs de taula clàssics es divideixen en quatre categories de jocs: jocs de carreres com elPachisi, jocs espacials com eltres en ratlla, jocs de persecució com eltablut i jocs de desplaçament com elsescacs.[2]
Una versió del joc reial d'Ur gravada en pedra alMuseu Britànic
Els artefactes més antics considerats taulers de joc provenen de l'Orient Mitjà durant elNeolític, fa entre 6.000 i 10.000 anys, quan la gent de la regió va començar a conrear i residir en assentaments permanents. Durant l'edat del bronze apareixen més proves dels jocs de taula al Pròxim Orient, com eljoc reial d'Ur que va excavarSir Leonard Woolley a lesTombes Reials d'Ur,[3] però els seus escrits documenten poc els jocs. Gran part dels jocs que va excavar es troben ara en elMuseu Britànic deLondres, i un dels conservadors d'aquest museu,Irving Finkel n'ha traduït les regles a partir de tauletescuneïformes. Elbackgammon es va originar a l'antiga Mesopotàmia fa més de 5.000 anys.[4] L'Ashtapada, elsescacs,pachisi ichaupar es van originar a l'Índia, i elGo i elLiubo es van originar a la Xina. Patolli es va originar a Mesoamèrica interpretada pels antics asteques. A latomba reial de Merknera es troba la primera mostra de l'antic joc egipcisenet, trobat als enterraments predinàstics[5] i de la Primera Dinastia d'Egipte, c. 3500 aC i 3100 aC respectivament. Mehen també prové de l'Egipte predinàstic.gossos i xacals, un altre joc de taula egipci antic, va aparèixer cap al 2000 aC.[6]
Elsjocs d'estil europeu, que tenen unes regles relativament simples, durada de joc no excessivament llarga, i requereixen una estratègia acurada, tenen una llarga tradició.[7] Els registres més antics sobre jocs de taula d'Europa es remunten a laIlíada d'Homer del segle viii aC en la que s'esmenta el jocPetteia, que evolucionaria posteriorment al romàLudus Latrunculorum.[8] L'antic joc nòrdic d'Hnefatafl es va desenvolupar abans del 400 dC, i a Irlanda, el joc deFidchell es remunta a almenys al 144 dC. El manuscrit d'Alfons X de CastellaLibro de axedrez, dados e tablas, també conegut simplement com aLibro de los juegos, és un text encomanat per Alfons X que tradueix a l'espanyol un gran nombre de documents àrabs sobre jocs. Molts d'aquests documents àrabs originals s'han perdut, així el llibre d'Alfons X és la primera codificació coneguda de molts jocs clàssics.[9]
The Mansion of Happiness (1843)
L'associació de daus i cartes amb el joc va fer que tots els jocs de daus, tret del backgammon fossin d'apostes. Els naips van ser les primeres representacions que apareixeren amb el naixement de la impremta conjuntament amb la Bíblia, utilitzant en alguns casos les mateixes il·lustracions.[10] Els primers productors de jocs de taula de la segona meitat del segle xviii eren fabricants de mapes. La popularització mundial dels jocs de taula, amb temes i marques especials, va coincidir amb la formació del domini mundial de l'Imperi Britànic.Kriegsspiel és un gènere de joc de guerra desenvolupat a laPrússia del segle xix per ensenyar tàctiques de batalla als oficials. El joc de taulaTraveller's Tour Through the United States i el seu joc germàTraveller's Tour Through Europe van ser publicats per la llibretera de Nova York F. & R. Lockwood el 1822 i reivindiquen la distinció de ser els primers jocs de taula publicats als Estats Units,[11] iThe Mansion of Happiness, inspirat en la moralitat cristiana, va ser un dels més famosos dels Estats Units al segle xix.[12]
A principis del segle xx, amb els canvis de sistemes productius en la indústria que van dur a la producció en sèrie i l'eliminació de bona part de la producció artesanal, es van abaratir costos de produccions en sèrie i van desaparèixer gran part dels petits fabricants.[10] Els jocs es van anar adaptant als escenaris contemporanis, i els jocs que presentaven els desenvolupaments en comunicacions, transport i comerç en lloc de qüestions moral van anar guanyant terreny, i l'any 1934, durantLa Gran Depressió, Charles B. Darrow, a qui se sol atribuir la invenció del joc, va redescobrirEl joc del propietari, el va modificar lleugerament i el va repatentar com aMonopoly el 1935 sota el nom empresarial deParker Brothers.[13]
Entre 1960 i 1995 es van publicar alsEstats Units i laGran Bretanya una gran quantitat de jocs de tauler, que no es distribuïen en el gran comerç doncs que ho feien a través de les de botigues del mon delhobby, cosa que permetia als dissenyadors empènyer els límits dels jocs, que van de ser de pur conflicte a centrar-se en desenvolupar la temàtica (Ameritrash) o la mecànica (Joc d'estil europeu).[14]
La mecànica de joc es construeix de lesregles o els mètodes van dissenyar per interacció amb l'estat dejoc, per això proporcionajugabilitat.[16] Tota mecànica d'ús dels jocs; tanmateix, les teories i els estils difereixen tan a la seva importància definitiva al joc. En general, el procés i estudi de disseny de joc, oLudologia, és esforços per venir amunt amb mecànica de joc que permet per les persones que juguen un joc per tenir un comprometent, però no necessàriament diversió, experiència.
Hi ha diversos tipus de mecàniques de joc, per torns, punts d'acció, subhasta o aposta,cartes,[17] captura o eliminació, dificultat creixent, daus, gestió de recursos, risc i recompensa,rol, posicionament de caselles, o gestió de treballadors.
Elsjocs d'estil europeu es caracteritzen per unes regles relativament simples, uns components de qualitat i una durada de joc no excessivament llarga (habitualment inferior a les tres hores), però acostumen a ser més complexos i requereixen una estratègia més acurada que els anomenats «jocs de societat» (tipusMonopoly,Trivial Pursuit oPictionary).[7] A diferència dels jocs d'estratègia tradicionals, on el mecanisme de joc s'adapta a un tema determinat (especialment evident en els anomenats «jocs de guerra» owargames), en els jocs d'estil europeu és sovint el mateix mecanisme de joc la part més important i sobre aquest mecanisme s'hi adapta un tema; d'aquesta manera un mateix joc (per tant, un mateix mecanisme) pot adaptar-se amb relativa facilitat a temes diferents. Amb una certa simplificació es podria dir que en els jocs d'estratègia tradicionals el tema determina el mecanisme, mentre que en els jocs d'estil europeu el mecanisme determina els possibles temes.[18]
Els jocs de tipusAmeritrash són els que la temàtica és més important que la mecànica de joc, amb l'objectiu de ser immersius. Acostumen a estar ambientats en històries èpiques, situacions catastròfiques o mons de fantasia, en què els jugadors han d'aconseguir els seus objectius a qualsevol preu. Alguns dels jocs sonGloomhaven,Descent,Scyte,Zombicide oBlood Rage.[19]
En els jocs cooperatius tots els jugadors treballen per aconseguir un objectiu, i en ell, o bé tots els jugadors guanyen, o be tots els jugadors perden,[19]
Unjoc de miniatures, de vegades anomenatjoc de guerra de miniatures, és un tipus dejoc de guerra que incorpora miniatures com a components principals del joc, que se solen situar en un tauler amb escenografia, normalment unamaqueta o undiorama. Com tants altres jocs de guerra, se'l pot considerar un joc de simulació, generalment sobre combat tàctic.
Els orígens de l'afició començaren al voltant del segle xx, amb la publicació les regles de guerra naval deFred T. Jane iLittle Wars de H. G. Wells el 1913. El 1929 es publicà un llibre similar, titulatShambattle: How to Play with Toy Soldiers, per Harry Dowdall i Joseph Gleason. La comercialització de productes exclusius pels jugadors de jocs de miniatures es remunta als anys 50 amb els esforços deJack Scruby.[20] Després, els anys 60 i 70 els jocs de miniatures defantasia iciència-ficció cresqueren com a alternativa als jocs que estaven ambientats en conflictes històrics; tot seguit, emergiren companyies que s'hi dedicaven com araGames Workshop,Spartan Games,Battlefront,Foundry,Warlord Games iPrivateer Press.
Típic joc de guerra de tauler de nivell tàctic, amb un mapa de retícula hexagonal i fitxes planes de cartró.
Unjoc de guerra, també anomenatwargame ojoc de simulació de conflictes és un tipus dejoc, habitualmentde tauler ode miniatures, en què dos o més jugadors (anomenatswargamers o tambégrognards) simulen un conflicte militar, una campanya o una batalla concreta, ja sigui des d'un punt de vistatàctic,operacional,estratègic o gran estratègic.[21]
Els clàssics jocs de guerra de tauler van tenir un gran moment d'expansió a ladècada de 1980 i, després d'un període d'estancament i esgotament, van ressorgir a mitjandècada de 1990 amb jocs en què els moviments, combat o altres esdeveniments tenen lloc mitjançant cartes, d'estètica i concepte similar alsJocs de Cartes Col·leccionables, i els anomenatseurowargames, a mig camí d'un joc de guerra clàssic i unjoc d'estil europeu.[22]
Els jocs de taula de tipuslegacy segueixen una història narrada i evolucionen conforme ho fa la història, i les accions fetes en una partida afecten a la següent.[19]
Unjoc abstracte és un tipus de joc de tauler on la sort té un paper mínim enfront de lalògica o l'estratègia[23] i on els components del joc no tenen relació amb la vida real de forma necessària (són simplement "fitxes", per exemple) a diferència dels jocs temàtics.[24] Aquests jocs solen tenir una llarga tradició i grups d'aficionats que s'enfronten en campionats, el més important dels quals és laMind Sports Olympiad que agrupa diversos jocs abstractes. Un dels camps de recerca enintel·ligència artificial és aquell que programa ordinadors per poder jugar i guanyar aquests jocs, com el cèlebreDeep Blue. In principi, en un joc abstracte s'oposen dos jugadors (o dos èquips), cadascú juga per torn, totes les informacions són conegudes des de l'inici i l'atzar no té cap paper.
Elsjocs de festa són un tipus dejocs pensats per ser jugats en equips com a part d'una festa, basat en interaccions ràpides i breus que tenen un costat competitiu o còmic. Aquests tenen el seu equivalent en la informàtica i són anomenatsvideojocs de festa; poden basar-se enjocs de taula populars o creats específicament per a consola. Els diferents jocs generen sovint una atmosfera diferent de manera que el joc de taula pot servir per a trencar el gel (destensar l'ambient) o per a donar forma a una festa. Com a tal, els jocs de festa tenen per objectiu barrejar jugadors d'habilitat variada i rarament són eliminatoris.[25] Els jocs estan pensats per ser jugats socialment i estan dissenyats perquè siguin fàcils d'aprendre per als nous jugadors.[26]
↑Irving, Finkel."La tablette des regles du jeu royal d'Ur", Jouer dans l'Antiquité. Marseille: Musée d'Archéologie Méditerranéenne, 1991.
↑Meri, Josef W. «Backgammon». A:Medieval Islamic Civilization. An Encyclopedia. Nova York: Routledge, 2006, p. 88.ISBN 0-415-96690-6. «The use of dice for the game is another indication of its Indic origin, since dice and gambling were a favorite pastime in ancient India. The rules of the game, however, first appeared in the Middle Persian textWīzārisn ī Catrang ud Nihisn ī Nēw-Ardaxsīr (Explanation of Chess and Invention of Backgammon), composed in the sixth century during the rule of the Sasanian king Khousro I (530–571). The text assigns its invention to the Persian sage Wuzurgmihr (Arabic/Persian) Buzarjumihr/Buzorgmihr»»
↑Orbanes, Philip E.Game Makers: The Story of Parker Brothers, from Tiddledy Winks to Trivial Pursuit'. Harvard Business School Press, 14 novembre 2003.ISBN 978-1-59139-269-9.
↑Meyer, Ben (2009). "Fort Ancient: Ohio",Proceedings of the 3rd European Conference on Game Based Learning, p.259. Academic Conferences.ISBN 9781906638474
↑McGonigal, Jane (2011).Reality Is Broken: Why Games Make Us Better and How They Can Change the World, unpaginated. Penguin.ISBN 9781101475492
Board and table games from many civilizations de R.C. Bell, en què parla de jocs de tauler i alguns jocs de taula d'habilitat (tipuscarrom) o jugats amb peces tipusdòmino.
Chess in Iceland de Willard Fiske, que en realitat no parla ni d'escacs ni d'Islàndia.
History of board games other than chess deH.J.R. Murray, durant molts anys considerat la Bíblia dels jocs
