Doctor de l'Església
Joan de la Creu |
| Biografia |
|---|
| Naixement | Juan de Yepes Álvarez
24 juny 1542
Fontiveros (Corona de Castella) |
|---|
| Mort | 14 desembre 1591 (49 anys)
Úbeda (Corona de Castella) |
|---|
| Causa de mort | infecció estreptocòccica |
|---|
| Sepultura | Convento dels Carmelites (Segòvia) |
|---|
| Religió | Església Catòlica |
|---|
| Formació | Universitat de Salamanca |
|---|
| Es coneix per | Cofundador delscarmelites descalços; poeta en castellà |
|---|
| Activitat |
|---|
| Ocupació | escriptor, sacerdot catòlic, poeta, frare |
|---|
| Orde religiós | Carmelites,carmelites descalços |
|---|
| confessor, fundador, Doctor de l'Església (1926) |
|---|
|
| Celebració | Església Catòlica Romana,Comunió anglicana,Església luterana |
|---|
| Pelegrinatge | Úbeda (S. Juan de la Cruz), Segòvia |
|---|
| Festivitat | 14 de desembre (fins al 1969, 24 de novembre) |
|---|
| Iconografia | Hàbit de carmelita, amb llibre i ploma, escrivint |
|---|
| Patró de | Teologia mística, místics; poetes en castellà (1952) |
|---|
| Obra |
|---|
Obres destacables |
| Família |
|---|
| Cònjuge | cap valor |
|---|
| Cronologia |
|---|
|
| 27 desembre 1726 | canonització |
| 25 gener 1675 | beatificació |
|
|
   
 |
Joan de la Creu —en castellàJuan de la Cruz— és elnom religiós deJuan de Yepes Álvarez (Fontiveros,Àvila,1542 -Úbeda, Jaén,1591), que va ser un frarecarmelita, prevere i místic que l'any 1568, pels consells de santaTeresa de Jesús, va emprendre la reforma entre els germans de l'orde, fundant la branca delscarmelites descalços.[1]
La seva obra escrita, especialment la poètica, és considerada un dels cims de la literatura en llengua castellana i el cim de la literatura mística de laContrareforma; els seus escrits van tenir un pes decisiu en l'espiritualitat moderna. Canonitzat en 1726, és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Juan de Yepes Álvarez va néixer al si d'una família de jueusconversos a Fontiveros, prop d'Àvila.[2][3][4] El seu pare morí quan ell era petit i la seva família va empobrir, veient-se obligada a desplaçar-se a uns quants llocs, entre els qualsMedina del Campo el 1551.[5][6] Hi va treballar en un hospici[7] i va estudiar arts al col·legi de laCompanyia de Jesús entre 1559 i 1563. El 24 de febrer de1563 va ingressar a l'Orde del Carme, prenent el nom deJuan de San Matías.[8]
L'any següent (1564) va fer-hi els vots solemnes i es traslladà aSalamanca, on estudiàteologia ifilosofia a laUniversitat i al Colegio de San Andrés. Va tenir-hi com a professor el frareagustiniàLuis de León, que impartia exegesi bíblica.[9]
Vinculació amb Teresa de Jesús
[modifica]Va ser ordenat prevere el1567.[10] Volia dur una vida més contemplativa i ascètica i pensà d'ingressar a l'Orde de la Cartoixa. Abans de decidir-ho, anà a Medina del Campo per trobar-hiTeresa de Jesús,[11] llavors dedicada a la reforma de l'orde carmelità. Teresa li parlà del seu projecte i li demanà que demorés la seva decisió de fer-se cartoixà; Teresa convencé el frare perquè l'ajudés en la seva tasca de reforma, estenent-la als convents de frares, com ella estava fent amb els de monges. L'any següent, Joan va començar la seva tasca de reforma, en la línia de Santa Teresa, perquè els convents carmelitans tinguessin una vida d'acord amb el carisma original de l'orde, molt més ascètica, austera i rigorosa que la que tenia en aquell moment.[12] El 28 de novembre, amb Antonio de Jesús de Heredia, va reformar la comunitat carmelita de Duruelo, que es convertí així en la primera casa masculina del que després serà l'orde delscarmelites descalços.[8]
Joan continuà col·laborant amb Teresa de Jesús fins al 1577, fundant monestirs arreu de laCorona de Castella i participant en el govern de la nova branca de l'orde. L'oposició de part dels frares carmelites, que consideraven la reforma massa estricta i que el procés podria suposar una divisió a l'orde, va anar creixent i arribà a provocar conflictes al si de l'orde.
La nit del 2 de desembre de 1577, després de refusar les ordres del superior de traslladar-se a un altre convent i deixar la tasca de reforma, va ser arrestat i empresonat aToledo, per ordre del superior carmelità, on havia de fer penitències setmanals i viure aïllat en una petita cel·la. Va aconseguir escapar-ne nou mesos després, el 15 d'agost de 1578.[13] Mentrestant, havia escrit una part important del seu poema més conegut, elCántico espiritual, mercès a un frare que li proporcionava paper, malgrat la prohibició que en tenia.
Va ser enviat aJaén on va continuar amb la tasca de reforma i fundació de conventscarmelites descalços i un col·legi per a la formació de novicis aBaeza. Després de la mort de Teresa de Jesús (1582), Joan va ser prior del convent reformat deGranada.[14] Continuà escrivint, datant de llavors les seves grans obres espirituals. Excel·lí com a superior dels convents reformats i mestre espirituals. Viatjava molt per a visitar els nous convents reformats.
En 1589 va ser triat prior del convent deSegòvia. El 1591, però, fou novament marginat, aquest cop pelscarmelites descalços: un capítol general el volia enviar aMèxic per tal que hi fundés convents. Joan es retirà a una ermita de La Peñuela, prop d'Úbeda, el 10 d'agost, ja malalt.[8] El 28 de setembre, en trobar-se pitjor, va al convent de l'orde a Úbeda, on morí la nit del 13 al 14 de desembre de1591 a causa d'una erisipela (cel·lulitis).
Les seves obres van ser editades el 1618. Va ser beatificat en 1675 i canonitzat el 1726. El 1926,Pius XI el feuDoctor de l'Església. La seva festa litúrgica és el 14 de desembre, tot i que entre 1738 i 1969 estava marcada el 24 de novembre. Venerat per l'Església d'Anglaterra, és consideratMestre de la Fe.
Convent dels carmelites de Segòvia, on hi ha les restes del sant
Sepulcre i reliquiari del sant, construït el 1926
Antiga tomba del sant, al convent de Carmelites de Segòvia
Oratori de S. Juan de la Cruz a Úbeda, edificat al convent on el sant va morir; hi va haver, fins al trasllat a Segòvia la tomba del sant.
Reliquiari a Úbeda, amb restes del sant.
La seva obra poètica, en castellà i seguint l'estil de la poesia lírica renaixentista, és breu: només suma un total de 999 versos; no obstant això, és reconeguda com un dels cims de la literatura castellana de tots els temps.
Els seus poemes principals són:
- Cántico espiritual del cuerpo y el alma, inspirat en elCàntic dels càntics.
- Noche oscura del alma, escrit durant l'empresonament a Toledo.
- Llama de amor viva.
A més, va escriure set poemes més, coneguts pels seus primers versos:Entréme donde no supe,Vivo sin vivir en mí,Tras de un amoroso lance,Un pastorcico, solo, está penado,Aquella eterna fonte está escondida,En el principio moraba iEncima de las corrientes.
La seva obra en prosa és, encara que menys coneguda, igualment valuosa literàriament. Són comentaris als seus poemes, que queden explicats des d'un punt de vista teològic. Aquests textos són considerats com a les obres més representatives de la mística cristiana de l'època. Porten títols similars als poemes comentats, essent, però, molt més extenses:Cántico espiritual,La llama de amor viva,Noche oscura del alma iSubida al Monte Carmelo, que tracta de la cerca de l'amat (Crist) per l'anima. Altres obres, més breus, permeten un coneixement més pregon de la persona i la doctrina de Joan de la Creu.
La imatge de lanit fosca de l'ànima és recurrent en ella, representant el període de privacions de la vida terrenals, els dubtes i les proves a què ha de sotmetre la persona que busqui lail·luminació divina. En aquest procés el creient ha de renunciar a aspectes de la seva personalitat i al pecat, fet que causa dolor temporal i confusió, però que acaba amb la recompensa de Déu.
Les influències en l'escriptura de Joan estan subjectes a un debat constant. És àmpliament reconegut que a la universitat de Salamanca hi hauria existit diferents posicions intel·lectuals. En temps de Joan van incloure les influències deTomàs d'Aquino, d'Escòt i deDurand de Sant Porçan. Sovint se suposa que Joan hauria absorbit el pensament d'Aquino, per explicar el marc escolàstic dels seus escrits.
Tanmateix, s'ha posat en dubte la creença que Joan s'ensenyava tant al Col·legi Carmelites de Sant Andreu com a la Universitat de Salamanca. Bezares posa en dubte si Joan fins i tot va estudiar teologia a la Universitat de Salamanca. Els cursos de filosofia que va fer Joan probablement en lògica, filosofia natural i moral, es poden reconstruir, però Bezares argumenta que Joan va abandonar els seus estudis a Salamanca el 1568 per incorporar-se a Teresa, en lloc de graduar-se. A la primera biografia de Joan, publicada el 1628, s'afirma, a partir de la informació dels companys d'estudis de Joan, que el 1567 va fer un estudi especial dels escriptors místics, en particular del Pseudo-Dionís iel papa Gregori I. Hi ha poc consens dels primers anys de Joan o influències potencials.
Joan va ser influenciat fortament per la Bíblia. Les imatges escripturals són comunes tant en els seus poemes com en la seva prosa. En total, hi ha 1.583 cites explícites i 115 implícites de la Bíblia en les seves obres.[15] La influència delCàntic dels Càntics en elCanticle Espiritual de Joan s'ha notat sovint, tant en termes de l'estructura del poema, amb el seu diàleg entre dos amants, el relat de les seves dificultats per a reunir-se els uns amb els altres i elcor de l'escenari que comenta sobre l'acció, com també en termes de les imatges, per exemple, de magranes, cançons de vi, tortuga i lliris, que es fa ressò de la cançó.[15]
A més, Joan mostra de tant en tant la influència de l'ofici diví. Això demostra com Joan, impregnat de la llengua i els rituals de l'Església, es va inspirar de vegades en les frases i el llenguatge d'aquí.
Poques vegades s'ha discutit que l'estructura global de la teologia mística de Joan, i el seu llenguatge de la unió de l'ànima amb Déu, està influenciada per la tradició pseudodionisiana. Tanmateix, no ha quedat clar si Joan podria haver tingut accés directe als escrits dePseudo-Dionís, o si aquesta influència podria haver estat mediada per diversos autors posteriors.
És àmpliament reconegut que Joan pot haver estat influenciat pels escrits d'altres místics medievals, encara que hi ha debat sobre el pensament exacte que l'hauria pogut influir i sobre com podria haver estat exposat a les seves idees.
La possibilitat d'influència dels anomenatsmístics de Renània comMestre Eckhart,Johannes Tauler,Heinrich Seuse iJoan de Ruusbroec també ha estat discutida per molts autors.
També es pot fer un argument fort a favor de les influències literàries espanyoles contemporànies sobre Joan. Aquest cas el va fer primer Dámaso Alonso, que creia que, a més de dibuixar de les Escriptures, Joan estava transformant temes no religiosos i profans, derivats de les cançons populars (romanceros) en poesia religiosa.
Una teoria controvertida sobre els orígens de la imatgeria mística de Joan és que podria haver estat influenciat per fonts islàmiques. Això va ser proposat per primera vegada en detall perMiguel Asín Palacios i l'últimament ha estat proposat per l'estudiosaporto-riquenya Luce López-Baralt. Argumentant que Joan va ser influenciat per fonts islàmiques a la península, traça els antecedents islàmics de les imatges de lanit fosca, l'ocell solitari delCàntic espiritual, el vi i l'embriaguesa mística (elCàntic espiritual), les làmpades de foc (laflama viva). Tanmateix, conclou Peter Tyler, «hi ha suficients antecedents medievals cristians per a moltes de les metàfores que empra Joan per suggerir que hauríem de buscar fonts cristianes en lloc de fonts musulmanes». Com indica José Nieto, en intentar localitzar un vincle entre el misticisme cristià espanyol i el misticisme islàmic, podria tenir més sentit referir-se a la tradició comuna neoplatònica i a les experiències místiques d'ambdós, en lloc de buscar una influència directa.
- ↑«Joan de la Creu | enciclopèdia.cat». Arxivat de l'original el 2020-06-21. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑Egan, Keith J. «God Speaks in the Night: The Life, Times, and Teaching of St. John of the Cross. Translated by Kieran Kavanaugh. Washington, DC: Institute of Carmelite Studies, 1991. xii + 387 pages. $29.95.». Horizons, 19, 2, 1992, pàg. 315–315.DOI:10.1017/s0360966900026372.ISSN:0360-9669.
- ↑Thompson, 2002, p. 27.
- ↑Roth, Norman.Conversos, Inquisition, and the Expulsion of the Jews from Spain, Madison, WI: The University of Wisconsin Press, 1995, pàgines 157, 369
- ↑John of the Cross.The collected works of Saint John of the Cross. Rev. ed. Washington, D.C: ICS Publications, 1991.ISBN 978-0-935216-15-8.
- ↑Bell, Dom Luke «Review of Book: The Impact of God: Soundings from St John of the Cross». The Downside Review, 115, 401, 10-1997, pàg. 306–309.DOI:10.1177/001258069711540107.ISSN:0012-5806.
- ↑Thompson, 2002, p. 31.
- ↑8,08,18,2Kavanaugh, Kieran. Kieran Kavanaugh.The Collected Works of St John of the Cross, 1991.ISBN 0-935216-14-6.
- ↑Ryan, E. A. «Spirit of Flame». Thought, 19, 3, 1944, pàg. 532–534.DOI:10.5840/thought1944193157.ISSN:0040-6457.
- ↑E. Allison Peers (1943, pàg. 16) suggereix que el viatge era visitar una cartoixa propera; Richard P. Hardy,The Life of St John of the Cross: Search for Nothing (Londres: DLT, 1982), pàg. 24, argumenta que el motiu va ser que Joan digués la seva primera missa
- ↑E. Allison Peers,Spirit of Flame: A Study of St John of the Cross (London: SCM Press, 1943), p. 16
- ↑Hardy, 1982, p. 27.
- ↑John of the Cross, Saint; Lewis, David; Zimmerman, Benedict.The ascent of Mount Carmel. London : Baker, 1922.
- ↑Hardy, 1982, p. 90.
- ↑15,015,1Tyler, Peter.St John of the Cross. Nova York: Continuum, 2010. p. 116.
- Rodriguez, Jose Vincente. ICS Publications.God Speaks in the Night. The Life, Times, and Teaching of St. John of the Cross', 1991, p. 3.
- Hardy, Richard P.,The Life of St John of the Cross: Search for Nothing, London: DLT, 1982
- Thompson, C.P.,St. John of the Cross: Songs in the Night, London: SPCK, 2002
- Tillyer, Desmond.Union with God: The Teaching of St John of the Cross, London & Oxford: Mowbray, 1984
- Howells, E. Wiley-Blackwell.Blackwell Companion to Christian Mysticism. Oxford: Julia A. Lamm, ed., 2012.
- Kavanaugh, K.John of the Cross: doctor of light and love, 2000.
- Matthew, Iain. Hodder & Stoughton.The Impact of God, Soundings from St John of the Cross, 1995.
- Payne, Stephen.John of the Cross and the Cognitive Value of Mysticism, 1990.
- Edith Stein,The Science of the Cross (translated by Sister Josephine Koeppel, O.C.D.The Collected Works of Edith Stein, Vol. 6, ICS Publications, 2011)
- Williams, Rowan.The wound of knowledge: Christian spirituality from the New Testament to St. John of the Cross, 1990.
- Wojtyła, K.Faith According to St. John of the Cross (1981)
- "St. John of the Cross: His Prophetic Mysticism in Sixteenth-Century Spain" by Prof Cristobal Serran-Pagan
-John_of_the_Cross-1656.jpg)
