| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 abril 1419(Gregorià) |
| Mort | 20 març 1487(Gregorià) (67 anys) Navarra (Espanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | prior |
| Família | |
| Fills | Martí de Beaumont, Menaldo de Beaumont, Frantses Beaumont |
| Pare | Carles de Beaumont |
Joan de Beaumont (3 d'abril de1419 -28 de març de1487) fou el prior de l'orde de Sant Joan de Jerusalem alRegne de Navarra i canceller d'aquest regne. De la facció delsbeaumontesos, enfrontada amb la delsagramontesos, fou un fidel partidari del príncepCarles de Viana en laGuerra civil navarresa que aquest va conduir contra el seu pare,Joan II d'Aragó, i van partir presó després de la derrota.
El juny de 1455, el príncep li va concedir els títols de vescomte d'Abarca iAberoa, després que, un any abans, havia intentat obtenir el bisbat de Pamplona sense èxit, ja que, tot i ser monjo de l'orde de Sant Joan, tenia fills naturals.
El 1460 va anar a Catalunya amb el Príncep de Viana i, quan va esclatar laGuerra civil catalana, es va alinear amb elConsell del Principat, fins al punt que fou enviat amb 2500 homes alrescat de Barcelona, assetjada perJoan el Sense Fe fou ellloctinent de Catalunya del reiEnric IV de Castella,[1] al qual el Consell va oferir la corona el 12 de setembre de 1462. Amb tot, quan aquest renuncià la corona, el juny de 1463, fra Joan de Beaumont, que tenia al seu càrrec la defensa deVilafranca del Penedès, va rendir la ciutat i es va passar al bàndol reialista el 1464.[2]
Amb Maria de Cristi Erviti va tenir dos fills naturals: Martín de Beaumont i Menaldo o Manaut de Beaumont.
