 | Aquest article tracta sobre el polític català. Si cerqueu el músic català, vegeu «Joan Saura Martí». |
Joan Saura i Laporta (Barcelona,24 d'abril de1950) és un enginyer tècnic en química industrial ipolíticcatalà.[1] Ha estatconseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya de laGeneralitat de Catalunya de 2006 a 2010 iConseller de Relacions Institucionals i Participació de 2003 a 2006. També va ser el president d'Iniciativa per Catalunya Verds.
L'any 2025 va rebre laCreu de Sant Jordi atorgada per laGeneralitat de Catalunya com a reconeixement a la seva tasca.[2]
Va ser jugador dels equips juvenils delFutbol Club Barcelona. La seva companya és la també ex-dirigent d'ICVImma Mayol. Va començar la seva vida laboral a la companyia elèctricaFECSA, on l'any1973 va entrar a militar a la secció sindical deComissions Obreres. El1974 va ser un dels fundadors de l'Associació de Veïns de la Florida a l'Hospitalet de Llobregat.
El1979, en les primeres eleccions municipals democràtiques després delfranquisme va ser escollit regidor pelPartit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a l'Hospitalet de Llobregat, i per mitjà del Pacte de Progrés, va ocupar el càrrec de primer tinent d'alcalde. Així mateix també va ser diputat provincial. Entre els anys 1983 i 1987, Saura va presidir la Comissió de Transports de laCorporació Metropolitana de Barcelona.
El1987 Saura va participar en la creació d'Iniciativa per Catalunya (IC) com a federació de diversos partits, entre ells el PSUC. El1993 va ser elegit vicepresident d'IC. Entre el1988 i el1995 va ser diputat per Barcelona alParlament de Catalunya perIniciativa per Catalunya, realitzant una tasca destacada en nombroses comissions.
A les eleccions estatals de1996 i de2000 va ser escollit per Barcelona alCongrés dels Diputats, en la segona ocasió com a cap de llista. Durant aquest mandat va haver de viure el traumàtic trencament entre Iniciativa per Catalunya i l'organització estatalIzquierda Unida.
Durant la seva etapa al parlament espanyol va exercir l'acusació popular en la causa contra l'exdictador xilèAugusto Pinochet i també en la causa per un presumpte delicte d'alçament de béns perpetrat pels directius i gerents de la societatERCROS. La seva personació com acció popular va permetre que el cas sobre les cessions de crèdit emeses pelBanc de Santander continués obert i que, per tant, continuessin les investigacions.
Les seves iniciatives parlamentàries van anar encaminades a defensar la dignificació del salari mínim interprofessional, a la lluita contra la sinistralitat laboral, al retorn dels papers de la Generalitat de l'arxiu de Salamanca, al matrimoni de les persones homosexuals, a la paritat entre homes i dones, al permís de paternitat, a la imposició de la Taxa Tobin, o la denúncia de les subvencions a laFundación Francisco Franco i a la política fiscal delPartit Popular.
Saura també es va oposar alPlan Hidrológico Nacional, a l'enduriment del Codi Penal, a la involutiva reforma del mercat de treball, a laLOU i la llei de qualitat de l'ensenyament, a la il·legalització deBatasuna, a la gestió del casPrestige i a laGuerra de l'Iraq.
El novembre de2000, en el marc de la Sisena Assemblea Nacional d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), va ser elegit president de la formació, liderant una etapa de renovació i reconstrucció del partit. El juny de2002 Saura va tancar un acord electoral ambEsquerra Unida i Alternativa (EUiA), tancant la ferida oberta pel distanciament de les dues formacions l'any1997. Aquest acord, i la renovació i clarificació de la línia ideològica d'ICV vers l'ecosocialisme van portar la coalició ICV-EUiA a millorar substancialment els seus resultats electorals. Així Saura va encapçalar la llista a les eleccions del Parlament de Catalunya de2003 com a presidenciable i la formació va veure incrementat el seu nombre de vots i va passar de tres a nou diputats.
Durant el2004 va convocar unreferèndum intern per tal de consultar a la militància de l'organització el posicionament que aquesta havia de prendre davant elTractat Constitucional Europeu, en què va sortir vencedora la tesi del NO.
Després de l'Acord del Tinell per a la formació d'un govern catalanista i de progrés aCatalunya, subscrit perPSC,ERC i la pròpiaICV-EUiA a l'inici de desembre de2003,[3] Saura va ser nomenat Conseller de Relacions Institucionals i Participació en el governPasqual Maragall. Des d'aquesta conselleria va posar en funcionament una campanya de participació ciutadana per a l'elaboració del nouestatut de Catalunya, campanya que va recollir més de 80.000 aportacions ciutadanes. Ha liderat el procés estatutari fins a la seva fase final de negociació entre les forces parlamentàries. Així mateix tots els membres del govern han destacat la seva habilitat per buscar posicions de consens en les diverses crisis que ha patit l'anomenat govern "tripartit".
Després de les eleccions anticipades alParlament de Catalunya de l'1 de novembre de2006,ICV-EUiA va passar de nou a dotze diputats. El7 de novembre va comunicar-se quePSC,ERC iICV-EUiA, havien tornat a pactar per formar govern. El29 de novembre va ser investit Conseller d'Interior i Relacions Institucionals, succeint per part de l'antiga Conselleria d'Interior, aMontserrat Tura,[4] i per part de la Conselleria de Relacions Institucionals i Participació havia estat renovat del càrrec.
Durant la «Manifestació per la Pau» del10 de gener de2009 en contra de l'operacióisraelianaPlom Fos, de final de2008 i principi de2009, Joan Saura va participar en una manifestació a Barcelona en la qual es van cridar consignes com «ViscaHamàs!»[5][6][7] «mort als infidels!» i es van exhibirpistoles per manifestants amb la cara amagada perpassamuntanyes.[5][8] La seva presència a la manifestació i les seves declaracions posteriors van rebre crítiques des de distints sectors polítics i periodístics, demanant-se inclús la seva dimissió.[5][6][8]
La repressió de la protesta dels estudiants universitaris contra elpla Bolonya el mes de març de 2009 va tenir com a resultat més de cinquanta ferits,[9] cosa que va provocar que des de CiU i el PP es responsabilitzés Saura de la violència,[10][11] a més a més que el PP va demanar també la seva dimissió.[12] ElCol·legi de Periodistes de Catalunya va demanar al conseller Joan Saura que obrís una investigació per aclarir les agressions que van patir almenys 31 informadors durant aquestes manifestacions d'estudiants a Barcelona. Diversos fotoperiodistes van rebre cops a les càmeres, van ser colpejats amb les porres en el braç on duien el braçal d'identificació i van patir cops a les cames i l'esquena. Alguns d'ells van ser agredits mentre caminaven fora de la manifestació.[13]
Amb motiu de ladiada nacional de2009, i com a part de les celebracions, va ser convidada la cantantisraelianaNoa, que va cantar acompanyada amb l'Orquestra Àrab de Barcelona. Hi va haver una polèmica, perquè diversos mitjans de comunicació van assenyalar que Noa "«a ser convidada i, alhora, els mateixos que la van convidar van emparar una protesta en contra».[14][15]
| Secretaris generals |
|  |
|---|---|---|
| Partits fundadors | ||
| Organitzacions relacionades | ||
| Escisions | ||
| Personalitats destacades | ||
| Barcelona | Narcís Serra i Serra · Jordi Solé i Tura · Josep Borrell i Fontelles · Salvador Clotas i Cierco · Mercè Aroz i Ibáñez · Joan Marcet i Morera · Anna Balletbò i Puig · Miquel Iceta i Llorens · Jordi Pedret i Grenzner · Isabel López i Chamosa · Pere Jover i Presa · Jordi Marsal i Muntalà · Josep Corominas i Busqueta · Joaquim Molins i Amat · Francesc Homs i Ferret · Carme Laura Gil i Miró · Josep Sánchez i Llibre · Lluís Miquel Recoder i Miralles · Carles Campuzano i Canadès · Ignasi Guardans i Cambó · Manuel Josep Silva i Sánchez · Carme Solsona i Piñol · Josep Maria Trias de Bes i Serra · Jorge Fernández Díaz · Manuel Milián Mestre · Guillermo Gortázar Echevarría · Jorge Trías Sagnier · Reyes Montseny Masip · Joan Saura i Laporta · Mercè Rivadulla i Gràcia · Pilar Rahola i Martínez · Jordi Jané i Guasch · Salvador Sanz Palacio · Francesc Xavier Tubert i Alsina · Lourdes Muñoz Santamaría · Maria Josep Atienza i Guerrero · Sergio Gómez-Alba Ruiz |  |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Barcelona | Narcís Serra i Serra · Josep Borrell i Fontelles · Maria Teresa Costa Campí · Raimon Martínez Fraile · Joan Marcet i Morera · Francesca Martín i Vigil · Salvador Clotas i Cierco · Isabel López i Chamosa · Joan Oliart i Pons · Carme Chacón Piqueras · Germà Bel i Queralt · Jordi Marsal i Muntalà · Xavier Trias i Vidal de Llobatera · Heribert Padrol i Munté · Mercè Pigem i Palmés · Josep Sánchez i Llibre · Jordi Jané i Guasch · Carles Campuzano i Canadès · Ignasi Guardans i Cambó · Manuel Josep Silva i Sánchez · Jordi Martí i Galbis · Josep Piqué i Camps · Jorge Fernández Díaz · Berta Rodríguez Callao · Guillermo Gortázar Echevarría · Sergio Gómez-Alba Ruiz · Salvador Sanz Palacio · Reyes Montseny Masip · Gloria Martín Vivas · Joan Saura i Laporta · Joan Puigcercós i Boixassa · Lourdes Muñoz Santamaría · Inmaculada Riera i Reñé · José Luis Ayllón Manso · Mònica Miquel i Serdà · Jordi Pedret i Grenzner · Rosa Zaragoza Juncá | |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Barcelona | | |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Designats pelParlament de Catalunya | Assumpta Baig i Torras · Carles Josep Bonet i Revés · Jordi Casas i Bedós · Coralí Cunyat i Badosa · Joan Josep Nuet i Pujals · Eva Parera i Escrichs · Joan Maria Roig i Grau · Joan Sabaté i Borràs · Alicia Sánchez-Camacho Pérez · Joan Saura i Laporta · Daniel Sirera Bellés · Jordi Vilajoana i Rovira | |
| Barcelona | | |
|---|---|---|
| Tarragona | ||
| Lleida | ||
| Girona | ||
| Designats pelParlament de Catalunya | ||
1977-1978:Frederic Rahola · 1978-1979:Manuel Ortínez · 1979-1980:Josep Maria Bricall · 1980-1982:Joan Vidal · 1982-1986:Macià Alavedra · 1986-1988:Agustí Bassols · 1988-1992:Josep Gomis · 1992-1995:Maria Eugènia Cuenca · 1995-1999:Xavier Pomés · 1999-2001:Josep Antoni Duran i Lleida · 2001-2002:Núria de Gispert · 2002-2003:Josep Maria Pelegrí · (2003-2006 :Joan Saura)* · 2003-2006 :Joan Carretero · 2006:Xavier Vendrell · 2006:Xavier Sabaté · 2006-2008:Joan Puigcercós · 2008-2010:Jordi Ausàs · 2010-2015.:Joana Ortega · 2015-2017:Meritxell Borràs |  | |
De 1977 a 1999: Conselleria de Governació. Del 1999 a 2003: Conselleria de Governació i Relacions Institucionals. Del 2003 a 2010: Governació i Administracions Públiques. *El 2003 es va crear unaConselleria de Relacions Institucionals i Participació, separada de Governació. El 2006, aquesta conselleria es va unir aInterior i al 2010 es va tornar a ajuntar amb Governació. | ||
1999-2002:Xavier Pomés · 2002-2003*:Núria de Gispert · 2003-2006:Montserrat Tura · 2006-2010**:Joan Saura · 2010-2012:Felip Puig · 2012-2015.:Ramon Espadaler · 2015-2017:Jordi Jané · 2017:Joaquim Forn · 2018-2020:Miquel Buch · 2020-2021:Miquel Sàmper · 2021-2024:Joan Ignasi Elena · 2024-2028:Nuria Parlon | | |
*Del 2002 al 2003 la conselleria d'Interior es va unificar amb laConselleria de Justícia sota el nom de Conselleria de Justícia i Interior **Del 2006 al 2010 s'anomenà Conselleria d'Interior, Relacions Institucionals i Participació | ||
| President | |
|---|---|
| Conseller en Cap | |
| Consellers | Joan Saura i Laporta (Relacions Institucionals i Participació) •Montserrat Tura i Camafreita (Interior) •Joan Carretero i Grau /Xavier Vendrell i Segura /Xavier Sabaté i Ibarz (Governació i Administracions Públiques) •Josep Maria Vallès i Casadevall (Justícia) •Antoni Castells i Oliveres (Economia i Finances) •Pere Esteve i Abad /Josep Huguet i Biosca (Comerç, Turisme i Consum) •Joaquim Nadal i Farreras (Política Territorial i Obres Públiques) / (Presidència) •Marina Geli i Fàbrega (Salut) •Anna Simó i Castelló /Carme Figueras i Siñol (Benestar i Família) •Josep Bargalló i Valls /Marta Cid i Pañella /Joan Manuel del Pozo i Àlvarez (Educació) •Carles Solà i Ferrando /Manel Balcells i Díaz (Universitats, Recerca i Societat de la Informació) •Caterina Mieras i Barceló /Ferran Mascarell i Canalda (Cultura) •Josep Maria Rañé i Blasco /Jordi Valls i Riera (Treball i Indústria) •Antoni Siurana i Zaragoza /Jordi William Carnes i Ayats (Agricultura, Ramaderia i Pesca) •Salvador Milà i Solsona /Francesc Baltasar i Albesa (Medi Ambient i Habitatge) |
| Portaveu | |
| President | |
|---|---|
| Vicepresident | |
| Consellers | Joan Saura i Laporta (ICV) (Interior i Relacions Institucionals-Participació) ·Montserrat Tura i Camafreita (PSC) (Justícia) ·Joan Puigcercós i Boixassa /Jordi Ausàs i Coll (ERC) (Governació) ·Antoni Castells i Oliveres (PSC) (Economia i Finances) ·Josep Huguet i Biosca (ERC) (Innovació, Universitats i Empresa) ·Maria del Mar Serna Calvo (PSC) (Treball) ·Marina Geli i Fàbrega (PSC) (Salut) ·Ernest Maragall i Mira (PSC) (Educació) ·Joan Manuel Tresserras i Gaju (ERC) (Cultura i Mitjans de Comunicació) ·Carme Capdevila i Palau (ERC) (Acció Social i Ciutadania) ·Joaquim Nadal i Farreras (PSC) (Política Territorial i Obres Públiques) ·Joaquim Llena i Cortina (PSC) (Agricultura, Alimentació i Acció Rural) ·Francesc Baltasar i Albesa (ICV) (Medi Ambient i Habitatge) |
| Portaveu | |
Josep Manuel Anglada i Nieto · Montserrat Baiget i Bastús · Eugènia Balcells · Rosa Maria Calaf Solé · Joan Caball i Subirana · Montserrat Colomé i Pujol · José Creuheras Margenat · Lluïsa Cunillé i Salgado · Mercè Ibarz Ibarz · Ramon Folch i Guillèn · Loles León · Marc Lloret i Isiegas · Isidor Marí i Mayans · Josep Maria Mata i Perelló · Francisco Javier Moll de Miguel · Mireia Montané i Tuca · Josep Pons i Viladomat · Laura Roigé Pons · Manuel Roure i Arnaldo · Joan Saura i Laporta · Carla Simón i Pipó | .svg) | |
1981 · 1982 · 1983 · 1984 · 1985 · 1986 · 1987 · 1988 · 1989 · 1990 · 1991 · 1992 · 1993 · 1994 · 1995 · 1996 · 1997 · 1998 · 1999 · 2000 2001 · 2002 · 2003 · 2004 · 2005 · 2006 · 2007 · 2008 · 2009 · 2010 · 2011 · 2012 · 2013 · 2014 · 2015 · 2016 · 2017 · 2018 · 2019 · 2020 2021 · 2022 · 2023 · 2024 · 2025 | ||
.jpg)
.svg)
