| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es)Juan Perucho Gutiérrez 7 novembre 1920 Barcelona | ||
| Mort | 28 octubre 2003 (82 anys) Barcelona | ||
| Sepultura | Incinerat, cendres escampades aPrades | ||
| Nacionalitat | Catalunya | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Literatura,poesia icrítica de l'art | ||
| Ocupació | escriptor, restaurador, jutge, crític d'art, poeta, jurista, novel·lista | ||
| Activitat | Segle XX | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Novel·la fantàstica i històrica, poesia, crítica d'art | ||
| Nom de ploma | Juan Perucho Joan Perucho | ||
| Premis | |||
| |||
Joan Perucho i Gutiérrez[1][2][3][4] (Barri de Gràcia,Barcelona,7 de novembre de1920 - Barcelona,28 d'octubre de2003) fou unnovel·lista,poeta icrític d'artcatalà, que va alternar la feina d'escriptor amb la seva professió dejutge.[3] Les seues obres de ficció pertanyen al gènere fantàstic amb una dosi d'ironia i requeriment d'un lector culte.[5]
Fill de Manuel Perucho i Monsó, mort a Barcelona el 23 de març de 1965,[6] amo d'una botiga de teixits, i de Jesusa Gutiérrez i Duque, nascuda aMedina del Campo. Va nàixer al carrer Torrent de l'Olla al barri de Barcelona de Gràcia.[5] Va créixer envoltat dels llibres del seu pare, un gran bibliòfil.[7]
Realitzà l'educació des de xiquet a les Escoles de la Doctrina Cristiana i passà a educar-se durant l'adolescència a l'Institut Salmerón. Durant laGuerra Civil va lluitar a l'exercit de la República a partir dels 17 anys,[2] on es formà als Serveis de Cultura al Front.[8]
Va estudiardret a laUniversitat de Barcelona.[1]
A la universitat, col·laborà amb escrits sobre literatura a la revistaPoesia, deJosep Palau i Fabra,[2] i des de l'agost del 1942, sobre art a la revista falangistaAlerta: revista delSindicato Español Universitario de Barcelona (1942-43),[9] amb el periodistaNèstor Luján (sobre literatura), el músicManuel Valls Gorina (sobre música) i el professor i crític literariAntoni Vilanova (sobre literatura i música).[1] Va col·laborar i després va ser redactor de la revista clandestina, catalanisa i antifalangistaAriel (1946-1951),[1][10] amb poemes i crítica d'art i de literatura. Allí publicà la que seria la primera crítica literària que es va fer de l'obraOcnos deLuis Cernuda.[11]
Des de 1948 va exercir com a jutge a Catalunya (La Granadella,Banyoles,Móra d'Ebre iGandesa).[12] Va viure a Banyoles des del 29 d’agost de 1951 fins a l’11 d’abril de 1955, on Perucho va exercir de jutge comarcal. Es va allotjar a l’antic Hotel Mundial, ubicat a la Plaça Major.[13] Des de 1976 fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
El 1949, es va casar amb la Maria Lluïsa Cortés Clavé (1922? - Barcelona 2023), amb qui va tenir 5 fills, un dels quals morí al poc temps de néixer.[14][15] Comprarien una segona residència aAlbinyana (Baix Penedès), a 4 kilòmetres del Vendrell, on vivien l'escultorApel·les Fenosa i la seva dona, l'escriptora i artistaNicole Florensa (Nicole Damotte), amb qui servaven amistat.[16][17]
Va col·labora regularment amb articles sobre art i literatura aLa Vanguardia,Destino,El Món,Avui,Diario de Barcelona,El Correo Catalán, Ínsula,El Periódico, etc.[2]
Afirma Julià Guillamon:[18]
| « | Perucho va ser un possibilista. No va ser franquista, tampoc antifranquista. Si m'insisteix, puc afirmar que estava còmode en el franquisme. De fet, va ser el primer escriptor de gruix que es va presentar als premis Ciudad de Barcelona, convocats el 26 de gener, que commemoraven la caiguda de la capital catalana | » |
L'any 1995 va ser investitdoctor honoris causa per laUniversitat Rovira i Virgili.[2][15][4] L'any1991 fou guardonat amb laCreu de Sant Jordi, concedida per laGeneralitat de Catalunya.[19]
Afirmà que havia vist fantasmes a sa casa d'Albinyana.[20]
Perucho va saber simultaniejar elements tradicionals i elementsavantguardistes en un mateix discurs literari, donant com a resultat una obra amb grans dosis d'originalitat. Destaca també l'ús de temàtica fantàstica en les seves obres, una característica poc comuna en laliteratura catalana.[cal citació]
El 1947 publicà el seu primer poemariSota la sang.[2] Aquest poemari tenia contingutexistencialista.[21]
Tingué un èxit considerable per primera vegada ambLlibre de cavalleries, publicat el 1957.[18]
La seva novel·la més aclamada,Les històries naturals,[2] una trama de vampirs ambientada en plena guerra carlina,[22] ha estat traduïda a més de quinze idiomes.[2]
Al llarg de la seva carrera ha estat guardonat amb diversos premis literaris: el1953 amb elPremi Ciutat de Barcelona ambEl mèdium, l'any1981 amb elPremi Joan Crexells de narrativa i la primera edició delPremi Ramon Llull de novel·la perLes aventures del cavaller Kosmas, obra per la qual també rebé elPremi de la Crítica de narrativa catalana. El1996 fou guardonat amb elPremi de la Crítica de poesia catalana perEls jardins botànics, el1995 amb elPremi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya i el2002 amb elPremi Nacional de les Lletres Espanyoles.[19]
D'ell, va dir enLuis Alberto de Cuenca amb motiu de l'obtenció del Premi Nacional de les Lletres Espanyoles de l'any2002:
| « | Joan Perucho ha escrito de todo -libros de prosa, espléndidos poemas- y siempre lo ha hecho con esa especie de mezcla de erudición socarrona y de vértigo expresivo que caracteriza su escritura y que hace de él uno de los escritores más originales que tenemos ahora en la literatura española, comprendiendo en ese concepto todas las demás literaturas peninsulares. | » |
Guillamon el lloa, dient:
| « | Pocs autors catalans d'aquest segle poden oferir la diversitat d'interessos i la varietat de la literatura de Joan Perucho, una relació tan estreta amb l'art del seu temps, una creació tan fecunda de mons imaginaris, la necessitat irrenunciable de mantenir la memòria de la gent i els paisatges que ha conegut, i incorporar-los a la tradició cultural al costat dels llibres i les obres d'art. (Julià Guillamon. «El món de Joan Perucho. L'art de tancar els ulls»,Serra d'Or, maig 1999, p. 54)[23] | » |
Joan Fuster considerà que com a escriptor en prosa, «no acaba de sortir-ne» del món de la poesia.[20] Però també diu que:
| « | La mena de literatura que va lligada al nom de Lovecraft —un tipus d'especulació imaginativa ben interessant— pesa vivament sobre Perucho. Es tracta del joc amb l'irracional: fantasmes, vampirs, estupors, mistagògies, suposicions arcanes, somni. [...] Joan Perucho es proposa, com s'ho proposava Lovecraft, l'especulació "premeditada" —racional— d'ingredients que provenen del pànic i de la perplexitat que l'home arrossega en la seva pretensió de ser home. La maniobra oscil·la entre l'espant i l'humor, i és, a cada plana, una temptativa de recobrar la faula a través de la intel·ligència. (Joan Fuster.Literatura catalana contemporània. Barcelona: Curial, 1971, p. 373)[23] | » |
Aquestes son algunes de les obres escrites per l'autor.
Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1991, el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1995, el premi Rosalía de Castro de la PEN gallega el 1996, el Premi de la Crítica de narrativa catalana el 1981, el Premi de la Crítica de poesia catalana el 1996, la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona el 2001, el Premi Nacional de les Lletres del govern d'Espanya el 2002, i el Premi Gabriel de l'Asociación Española de Fantasía y Ciencia-Ficción, també el 2002,[1] entre d'altres.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Miquel Batllori i Munné | Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2002 | Succeït per: Leopoldo de Luis |
| Precedit per: Lluís Faraudo i de Saint-Germain | Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XX 1976-2003 | Succeït per: José Martínez Gázquez |
1995:Joan Perucho · 1996:Josep Palau i Fabre · 1997:Pere Gimferrer · 1998:Miquel Martí i Pol · 1999:Jordi Pere Cerdà · 2000:Quim Monzó · 2001:Carme Riera · 2002:Baltasar Porcel · 2003:Màrius Sampere · 2004:Emili Teixidor · 2005:Toni Sala · 2006:Biel Mesquida · 2007:Francesc Serés · 2008:Joan Margarit · 2009:Jaume Pòrtulas · 2010:Miquel de Palol · 2011:Marta Pessarrodona · 2012:Enric Casasses |
1981:Joan Perucho · 1982:Ramon Folch · 1983:Pere Gimferrer · 1984:Ignasi Riera · 1985:Miquel Ferrà · 1986:Olga Xirinacs · 1987:Valentí Puig · 1988:Pau Faner · 1989:Carme Riera · 1990:Sebastià Serrano · 1991:Lluís Romero · 1992:Terenci Moix · 1993:Jaume Fuster · 1994:Nèstor Luján · 1995:Albert Manent · 1996:Josep M. Ballarín · 1997:Joan Corbella · 1998:Joan Barril · 1999:Maria de la Pau Janer · 2000:Maria Mercè Roca · 2001:Baltasar Porcel · 2002:Màrius Carol · 2003:Gemma Lienas · 2004:Alfred Bosch · 2005:Lluís-Anton Baulenas · 2006:Màrius Serra · 2007:Gabriel Janer · 2008:Najat El Hachmi · 2009:Carles Casajuana · 2010:Vicenç Villatoro · 2011:Núria Amat · 2012:Imma Monsó · 2013:Sílvia Soler · 2014:Care Santos · 2015:Xavier Bosch · 2016:Víctor Amela · 2017:Pilar Rahola · 2018:Martí Gironell · 2019:Rafael Nadal · 2020:Núria Pradas · 2021:Gerard Quintana · 2022:Empar Moliner · 2023:Andreu Claret i Serra · 2024:Ramon Gener Sala |
.svg)