 | No s'ha de confondre ambJordi Majó i Ruaix. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 maig 1939 (86 anys)Mataró (Maresme) | ||
| PresidentFundació Ernest Lluch | |||
| 2013 – ← Lluís Maria de Puig i Olivé | |||
 Director General de la CCMA | |||
| 2004 – 2008 ← Vicenç Villatoro i Lamolla –Rosa Cullell i Muniesa → | |||
.svg) Diputat al Congrés dels Diputats | |||
| 7 juliol 1986 – 26 gener 1988 –Manuela de Madre Ortega → Legislatura:tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral:Barcelona | |||
| Ministre d'Indústria i Energia | |||
| 7 maig 1985 – 25 juliol 1986 ← Carlos Solchaga Catalán –Luis Carlos Croissier Batista → | |||
 Diputat provincial de Barcelona | |||
| 26 abril 1979 – 7 juny 1983 | |||
 Alcalde de Mataró | |||
| 1979 – 1983 ← Francesc Salas Moret –Manuel Mas i Estela → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat Politècnica de Catalunya | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | polític, enginyer, emprenedor, empresari | ||
| Partit | Partit dels Socialistes de Catalunya(–2017) | ||
| Premis | |||
Joan Majó i Cruzate (Mataró,El Maresme,1939), és unenginyer ipolític català que fouMinistre d'Indústria i Energia entre1985 i1986.[1]
Va néixer el30 de maig de1939 a la ciutat deMataró, població de lacomarca delMaresme. Va estudiarenginyeria industrial a laUniversitat Politècnica de Catalunya, en la qual també es vadoctorar. L'any 1963, juntament amb Joan Peracaula i Antoni Clavell, va fundar l'empresa d'informàticaTelesincro, companyia que fabricaria el que es considera el primerordinador de l'estat espanyol, elFactor-P.[2] Entre1970 i1980 fou degà delCol·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.[1]
Membre delPartit dels Socialistes de Catalunya (PSC) fou escollitalcalde[3] de la ciutat deMataró en les eleccions municipals de1979. Nomenat director general d'Electrònica i Informàtica amb l'arribada al poder delPartit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en leseleccions generals de1982, fou nomenat l'any1985Ministre d'Indústria i Energia[4] en la remodelació delprimer govern deFelipe González, càrrec que ocupà fins a les eleccions de1986, any en què fou elegitdiputat alCongrés per laprovíncia de Barcelona, càrrec que abandonà poc després. El 2017 va donar-se de baixa del PSC en desacord amb la posició del partit durant elprocés independentista català.[5]
Va abandonar el govern l'any1986, dirigint la seva activitat cap a l'empresa privada on ha ocupat diversos càrrecs directius. A més de desenvolupar la seva labor en l'àmbit empresarial ha estat molt vinculat a la política detelecomunicacions, investigació, comunicacions i Ciència de laUnió Europea després de participar en el Comitè Organitzador delsJocs Olímpics de Barcelona 1992. És Conseller assessor de laComissió Europea en matèria de telecomunicacions iinformàtica, President del "Information Society Forum" deBrussel·les, del "European Institute for Media" deDüsseldorf i President del Comitè d'Experts que va avaluar la política científica i tecnològica europea per encàrrec delParlament Europeu i delConsell de la Unió Europea.
L'any 2004 va ser nomenat director general de laCorporació Catalana de Ràdio i Televisió, càrrec del qual va cessar el 29 de febrer de 2008 amb motiu de la transformació en Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals segons la nova legislació. És assessor d'Endesa a Catalunya.[6]
És president de laFundació Ernest Lluch,[7] vicepresident delCercle pel Coneixement,[8] de laFundació Jaume Bofill i membre numerari de laReial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.[9] Col·labora als diarisEl País[10] iAra.
| Cap de l'Estat | .jpg) | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | ||
| Ministres | José Barrionuevo (Interior) •Javier Moscoso (Presidència) •Fernando Morán López/Francisco Fernández Ordóñez (Afers Exteriors) •Narcís Serra i Serra (Defensa) •Fernando Ledesma Bartret (Justícia) •Miguel Boyer Salvador/Carlos Solchaga Catalán (Economia i hisenda) •Joaquín Almunia Amann (Treball) •Ernest Lluch i Martín (sanitat i consum) •Julián Campo Sainz de Rozas/Javier Sáenz de Cosculluela (Obres Públiques) •Enrique Barón Crespo/Abel Caballero (Transports, turisme i comunicacions) •Carlos Solchaga Catalán/Joan Majó i Cruzate (Indústria) •José Carlos Romero Herrera (Agricultura) •José María Maravall Herrero (Educació) •Javier Solana Madariaga (Cultura) •Tomás de la Quadra-Salcedo/Félix Pons Irazazábal (Administració territorial) | |
(← III CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← II GONZÁLEZ) | ||
.jpg)
