Hans-Max Gamper Hässig (Winterthur, 22 de novembre de1877 -Barcelona, 30 de juliol de1930), conegut aCatalunya com aJoan Gamper,[1][2][3] fou un esportista suís que passà a la posteritat pel fet de ser el fundador delFutbol Club Barcelona, equip del qual va ser la primera figura (120 gols en 51 partits, comptant-ne també d'amistosos)[4] i president en cinc ocasions. Al llarg de la seva vida es dedicà a l'esport —amb la pràctica de diverses disciplines com araciclisme,natació,atletisme,rugbi ifutbol. AZuric i aLió fou considerat unatleta excepcional, per la seva classe i vitalitat. També fou col·laborador en publicacions esportives com l'helvèticaLa Suisse Sportive o la catalanaLos Deportes.[5]
Nat aWinterthur, Hans Gamper fou el germà gran i tercer de cinc fills del matrimoni entre August Gottlieb Gamper i Rosina Emma Hässig. La seva mare morí detuberculosi quan ell tenia 8 anys; i la família es desplaçà, aleshores, aBasilea.[6] Posteriorment Gamper s'establí aZuric per continuar amb els seus estudis, i amb dotze anys ja hi destacava com aciclista.[7]
Un cop en el món laboral, hagué d'abandonar l'esport de la bicicleta i fou aleshores quan decidí dedicar-se alfutbol. Considerat un dels millors jugadors suïssos, debutà l'any 1893 en el FC Excelsior de Zuric, essent-ne capità i proclamat millor davanter el 1895.[7] Però divergències amb aquest club l'obligaren a abandonar-lo i fou aleshores quan decidí fundar elFC Zürich, del qual també seria capità, i que ben aviat destacaria com un dels millors equips deSuïssa. La seva passió pel futbol no el feu recular —tot i pertànyer a les files de l'Excelsior, primer; i del Zuric, després— a l'hora de jugar a la vegada per altres equips de l'entorn. El 15 de novembre de 1896, Gamper retorna a Basilea per participar en el primer partit internacional delFC Basel, matx que coincidia casualment amb el tercer aniversari d'aquesta entitat.[3] I el 13 de març de 1897 jugaria amb l'equip de la seva ciutat natal, el FC Winterthur, marcant quatre gols.[6] A la tardor de 1897, Gamper es trasllada aLió per completar la seva formació professional en l'àmbit del comerç. Allà ingressa en la Union Athlétique, on practicarà elrugbi cedit alFC Lyon.[5]
.png)
El 2 de novembre de 1898 arriba aBarcelona per aprendre castellà, i ben aviat fa amistat amb la colònia estrangera que hi havia a la ciutat.[6] Home entusiasta i molt actiu, decideix de contribuir a difondre l'esport del futbol i comença a jugar-hi al barri deSant Gervasi de Cassoles, on resideix a casa del seu parent Émile Gaissert.[8] A poc a poc, va madurant el projecte que tenia de fundar un club de futbol a la ciutat. El 22 d'octubre de 1899 insereix a la revistaLos Deportes un petit anunci que convidava tots els aficionats a la pràctica del futbol a trobar-se. Només un mes i escaig més tard, el 29 de novembre, el Gimnàs Solé del carrer Montjuïc del Carme número 5, és l'escenari de la fundació delFootball Club Barcelona. En un altre moment (a finals de 1919) també ingressà com a soci al Centre Excursionista de Catalunya[9]
Hans Gamper (ben aviat amb el nom catalanitzat com a Joan Gamper) juga al primer equip del Barça des de1899 fins a1903, i n'exerceix decapità. Posteriorment assumirà en diverses ocasions la presidència del club (del2 de desembre de1908 al14 d'octubre de1909, del17 de setembre de1910 al30 de juny de1913, del17 de juny de1917 al19 de juny de1919, del17 de juliol de1921 al29 de juny de1923, i de l'1 de juny de1924 al17 de desembre de1925). Durant el darrer d'aquests períodes, en un partit amistós contra elCE Júpiter, el públic barcelonista va fer una sorollosaxiulada a l'himne d'Espanya. La reacció de les autoritats (en època de ladictadura de Primo de Rivera) va ser furibunda i van obligar-lo a dimitir com a president del club i a sortir del país, a més de clausurar elCamp de les Corts durant sis mesos. Va haver de passar un temps exiliat aAarau, Suïssa, en què va patir alguns problemes de salut.
El dia30 de juliol de1930, atabalat pels problemes econòmics i personals i víctima d'una gran depressió, Gamper decideix suïcidar-se. La notícia cau com una bomba inesperada en la societatbarcelonina i es decideix de silenciar la causa de lamort.[10] Gamper va ser enterrat alcementiri de Montjuïc, a la zona reservada per a funerals no catòlics, pel fet que Gamper eraprotestant.
La ciutat li va concedir el nom d'un carrer al barri deles Corts i elclub li va reservar a perpetuïtat el número 1 de soci.
L'any1966, l'aleshores presidentEnric Llaudet va instituir elTorneig Joan Gamper, que amb els anys ha aconseguit un rellevant prestigi internacional; i amb el qual tradicionalment s'inicia la temporada alCamp Nou, abans del començament delCampionat Nacional de Lliga d'Espanya.
L'1 de juny del2006, el FC Barcelona inaugurà aSant Joan Despí laCiutat Esportiva Joan Gamper, el nom de la qual ret homenatge al fundador del club.
El2004, l'empresa d'assegurancesWinterthur Group va ser l'espònsor oficial de lasecció de bàsquet. Així, la secció va dur el nom de Winterthur Futbol Club Barcelona, el lloc on Gamper va néixer.
D'altra banda, un dels millors homenatges a aquest esportista multidisciplinari és la reeixida existència de diverses seccions esportives, cosa que ha portat al terme:"Més que un Club". Avui el FC Barcelona compta amb seccionsd'atletisme,rugbi,bàsquet,handbol,hoquei patins,hoquei gel,futbol sala,hoquei herba, futbol femení o beisbol. També van existir altres seccions com ciclisme,voleibol,bàsquet femení o futbol americàBarcelona Dragons.
Com a jugador del FC Barcelona:
Una part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons està compost per 4 àlbums fets en homenatge a Joan Gamper. Els àlbums contenen 276 fotografies amb imatges d'equips de clubs de futbol de Catalunya, Espanya i Europa adherits a l'homenatge. L'acte de festeig es va celebrar el 25 de febrer de 1923 i es va viure com una gran festa ciutadana en la qual van participar la banda municipal i l'Orfeó Gracienc. Es va jugar un partit de futbol i, a la mitja part, es van entregar els àlbums a l'homenatjat i es va descobrir el bust de Gamper, obra de Llimona.[11]
| Precedit per: Vicenç Reig | 1r mandat 1908 -1909 | Succeït per: Otto Gmelin |
| Precedit per: Otto Gmelin | 2n mandat 1910 -1913 | Succeït per: Francesc de Moxó |
| Precedit per: Gaspar Rosés | 3r mandat 1917 -1919 | Succeït per: Ricard Graells |
| Precedit per: Gaspar Rosés | 4t mandat 1921 -1923 | Succeït per: Enric Cardona |
| Precedit per: Enric Caradona | 5è mandat 1924 -1925 | Succeït per: Joan Coma(interí) |
|
|
