Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Joan Casanova i Bartrolí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Casanova i Bartrolí
Biografia
Naixement28 juliol 1863Modifica el valor a Wikidata
Olot (Garrotxa)Modifica el valor a Wikidata
Mort9 desembre 1911Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Activitat
OcupaciócompositorModifica el valor a Wikidata
GènereSardanaModifica el valor a Wikidata

Joan Casanova i Bartrolí (Olot,28 de juliol del1863 -9 de desembre del1911) va ser un músic i compositor.[1]

Biografia

[modifica]

De família de músics (ho van ser el seu germà i el seu nebot), començà els seus estudis ja de ben jove. Va ser fundador i músic de les coblesEls Petits iLa Lira (que amb el temps esdevindriala Principal d'Olot). Des de finals del segle xix, i per més de vint anys (fins a la mort) dirigí laBanda Municipal d'Olot.

Les seves més de 300 sardanes beuen sovint de melodies populars, i moltes vegades estan instrumentades per als petits conjunts musicals propis de l'època, més que per acobla completa. La seva sardanaAdeu, vila d'Olot ha esdevingut[2] un himne de la capital de la Garrotxa. També estructurà o compongué les músiques d'alguns balls populars olotins: elball de gegants (música original d'en Miquel Sisè), el decabeçuts i el decavallets.

El seu nebotFrancesc Casanova i Estorch va ser flabiolaire, violinista i compositor de sardanes. Tant aquest, com el futur músic i compositorPere Aubert, van ser deixebles seus. L'ajuntament d'Olot li dedicà un carrer en homenatge.

Obres

[modifica]
  • Ball de cabeçuts

Sardanes

[modifica]
  • A l'amic Rafel (1966)
  • A punta de dia (1911?)
  • Adeu, vila d'Olot (1895?), enregistrada perla Principal de la Bisbal en elDCOlot en solfa (Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 1996 ref. AVS 251218). Té versió cantada, amb lletra d'una cançó del segle xviii.Honorat Vilamanyà va fer (1952) de la sardana un poema per a cobla.
  • Ahont està la Pepa
  • Ai, pobre de mi (1895?)
  • Els contrabandistes d'aquell temps
  • Dalt la serra
  • De bon matí
  • Descans etern
  • L'enfadosa,revessa
  • L'entrada d'hivern
  • La festa d'Olot
  • La font dels pastors (1910),obligada de flabiol
  • La font pudosa
  • Una gàbia de canaris, obligada de dos flabiols
  • L'home sense cap calé (1894)
  • La lletera de la Déu
  • La llúdriga
  • Ma pobra mare
  • La mort del pubill
  • La non-non, sardana cantada
  • La pedra foguera (1911?)
  • El plor de ma filla
  • La priora
  • La pubilla marinera
  • Quan jo era petitet (1895?)
  • Record de la mare
  • Records d'Olot
  • Un refilet a joc
  • La reina de les violes
  • Lazorrillista (1894?)[3]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Biografia, delDiccionari d'autors de sardanes[Enllaç no actiu]
  2. «Comarques - Diari de Girona - Hemeroteca 11-07-2007».
  3. Llista de sardanes
Registres d'autoritat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Casanova_i_Bartrolí&oldid=36243711»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp