| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1894 Lleida (Segrià) |
| Mort | 1974 (79/80 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Moviment | Modernisme català |
Joan Bergós i Massó (Lleida,1894 -Barcelona,1974). Va ser unarquitecte iassagistacatalà.
El seu pare, Joan Bergós i Dejuan, era corredor de comerç alBanc d'Espanya i treballava com a caixer a l'edifici de laCaja de Ahorros y Monte Piedad de Lleida. De jove havia combatut perCarles VII a latercera guerra carlina.[1]
Va estudiar a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona i va estudiar pintura a l'escola d'art deFrancesc d'Assís Galí i Fabra. Professor d'Art en fusta a l'Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona, de la qual va ser degà. També fou professor de Construccions Industrials a l'Instituto de Electicidad y Mecánica Aplicadas, de Construccions Rurals a l'Escola Superior d'Agricultura i Formigó Armat i Maçoneria, a l'Escola del Treball de Barcelona.
A Barcelona va conèixerAntoni Gaudí, amb qui va mantenir una gran amistat i que influiria en alguns aspectes de la seva obra arquitectònica, en la qual també s'observa la utilització d'elements delRenaixement italià i de la tradició catalana. Va executar diverses obres a Lleida i ala Seu d'Urgell. Va projectar l'Altar del Sagrament de l'església de Sant Llorenç (1919), el retaule major de laCatedral Nova de Lleida (1923) i diversos edificis comercials i d'habitatges a Lleida. És també autor delcol·legi Pitàgores aAlmacelles[2] (1919) i de l'escorxador municipal de la seva ciutat natal (1923) i de la reforma i eixamplament de la mateixa (1926). El1935, col·laborant ambLluís Bonet i Garí,Isidre Puig iFrancesc Quintana, va participar en el discutit empenyorament de continuar la construcció de laSagrada Família, a Barcelona, desafiant el perill de desvirtuar l'obra gaudiniana. Després de laguerra civil, va realitzar la cúpula del santuari del Cor de Maria (1940), la residència dels Pares Claretians (1946) i edificis d'habitatges a Barcelona. Va construir també a lesCanàries,Osca iCantàbria.
La seva primera obra d'arquitectura industrial fou lacentral hidroelèctrica de Cledes, encarregada el 1920. Gràcies a l'experiència que agafà, després en feu alguna més.[3]
A la seva obra escrita destaquen els seus texts sobre materials i tècniques de construcció:Formulari tècnic de construccions rurals (1936),Construccions rurals a l'abast de tothom (1938),Formulari tècnic de construccions (1939),Construccions urbanes i rurals (1945-1952),Fustes de construcció, decoració i artesania (1951),Materials i elements de construcció (1953).
Entre els seus llibres sobre art, destaquen:La Catedral Vella de Lleida (1928),L'escultura a la Seu Vella de Lleida (1935),Antoni Gaudí, l'home i l'obra (1954), etc.
