 | Aquest article tracta sobre el metge, rector i polític. Si cerqueu l'avinguda homònima, vegeu «Avinguda del Doctor Joan Baptista Peset i Aleixandre». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 juliol 1886 Godella (Horta Nord) | ||
| Mort | 24 maig 1941 (54 anys) Paterna (País Valencià) | ||
| Causa de mort | pena de mort,ferida per arma de foc | ||
| Sepultura | Cementeri General de València | ||
.svg) Diputat a les Corts republicanes | |||
Representa:Esquerra Republicana 23 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Circumscripció electoral:València (capital) | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de València | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | Metge | ||
| Ocupador | Universitat de València | ||
| Partit | Izquierda Republicana | ||
| Família | |||
| Pare | Vicent Peset i Cervera | ||
| Germans | Mariano Peset Aleixandre | ||
| Parents | Marià Peset de la Raga (besavi) | ||
| Premis | |||
 | |||
Joan Baptista Peset i Aleixandre (castellà: Juan Peset) (Godella, 2 de juliol de1886 -Paterna, 24 de maig de1941) fou unmetge,científic ipolíticvalencià. Va serrector de laUniversitat de València. Fou afusellat pelrègim franquista a causa de la seua fidelitat a laSegona República Espanyola.
Joan Peset pertanyia a unafamília d'importants metges iintel·lectuals valencians, amb noms com els deMarià Peset de la Raga,Joan Baptista Peset i Vidal,Tomàs Peset i Aleixandre, entre d'altres. Son pare,Vicent Peset i Cervera, va ser metge i catedràtic deTerapèutica, son germàMarià Peset Aleixandre fou arquitecte. A més, la família tenia una tradició depensament liberal, des de Marià Peset de la Raga, qui fou perseguit a principis del segle xix, en els temps de l'absolutisme, per les seues idees liberals.
Va cursar diferents titulacions acadèmiques: perit químic i mecànic,doctor enMedicina, enCiències Químiques i enDret. Les seues excel·lents qualificacions acadèmiques el van fer mereixedor del diploma de cavaller de l'orde civil d'Alfons XII. El1908 va ser pensionat pelgovern espanyol per tal que ampliés els seus estudis a l'estranger. Va estudiartoxicologia ambJules Ogier aParís imedicina forense ambAlphonse Bertillon.
El1910 va obtenir lacàtedra de Medicina Legal i Toxicologia a laUniversitat de Sevilla i,l'any següent, la direcció dellaboratoribacteriològic de la ciutat. Hi va treballar en la lluita contra l'epidèmia detifus que el1912 atacà la capitalandalusa.
El1913 va participar en el I Congrés de Metges dellengua catalana, del qual son pare era un dels presidents d'honor. El1916 tornà aValència, on fou nomenat catedràtic de Medicina Legal. Se li va encarregar la creació de l'Institut Provincial d'Higiene, l'edifici del qual va pagar amb diners propis. Va descobrir un tractament contra lameningitis purulenta, que resultà d'una efectivitat absoluta, i hi va endegar una campanya antitífica. Fou membre de l'Institut Mèdic Valencià i va presidir l'Assemblea Mèdica Regional Valenciana de1918. Entre1928 i1939 va dirigir la tercera època de larevistaCrónica Médica.
Va ser escollit rector de la Universitat de València, càrrec que ocupà entre maig de1932 i juny de1934.
Peset va assolir un extraordinari prestigi dins de la seua especialitat. Alguns dels seus deixebles més destacats van serPedro Laín Entralgo iJuan José López Ibor. El seu caràcter i la seua mestria com a metge el van convertir en una persona molt popular entre el poble de la ciutat de València.
Joan Peset va ser un home d'idees republicanes i d'esquerra. Va ser militant d'Acción Republicana i, més tard, d'Izquierda Republicana, del qual fou president a València, tots dos partits fundats perManuel Azaña. Pel maig de1935 presidí un famós míting d'Azaña aMestalla.
La seua popularitat va fer que fora triat per encapçalar la candidatura delFront Popular perValència en leseleccions del 16 de febrer de 1936. Va obtenir 84 106 vots, guanyant clarament els comicis en aquestacircumscripció i aconseguint un escó a lesCorts espanyoles.
Una volta hagué esclatat laguerra civil del 1936, Peset fou nomenat inspector dels hospitals deguerra. Durant la contesa, va estudiar les repercussionspsicològiques del conflicte bèl·lic en l'individu. A més, va continuar amb la labor política i parlamentària. Assistí a la darrera sessió de les Corts republicanes aterritori espanyol, que tingué lloc aFigueres l'1 de febrer de1939. Com la resta de parlamentaris, isqué del país cap a França, però aviat, aTolosa de Llenguadoc, va decidir que el seu deure era tornar a l'Espanya republicana. Va haver de convèncer elcònsol espanyol a Tolosa, que li aconsellava que no tornés, i finalment hi regressà. Va acompanyar elpresident del govern de la República, el doctorJuan Negrín, iJosep Puche, rector de la Universitat de València durant la guerra, a l'aeròdrom d'Elda des del qual van marxar a l'exili, però es va negar a acompanyar-los, malgrat la insistència del president. Després de reunir-se amb els seus fills, que havien lluitat al bàndol republicà, va intentar abandonar lapenínsula amb la seua família pel port d'Alacant, que havia esdevingut l'única possibilitat de fugida per als republicans. Tanmateix, elsvaixells que haurien hagut de rescatar els milers de persones que s'hi reuniren no arribaren mai i tots van ser fets presoners pels soldats franquistes. Peset fou reclòs al camp d'ametlers de la carretera cap a València que va ser utilitzat com a camp de detenció i, després, alcamp de concentració d'Albatera, on es feu càrrec de lainfermeria. Posteriorment, fou traslladat aPortaceli i més tard a laPresó Model de València. Allà feia classes a companys de reclusió i intentà millorar les condicions higièniques dels presos.
Com molts altresprofessors universitaris republicans, Peset fou separat de la seua càtedra per mitjà d'unaordre ministerial "no només per les seues actuacions en les zones que han patit la dominaciómarxista, sinó també per la seua pertinaç política antinacional i antiespanyola en els temps precedents al Gloriós Moviment Nacional".[1] A més, va serjutjat per "auxili a la rebel·lió" icondemnat a mort, per bé que amb una recomanació d'indult peltribunal. Tanmateix, els elements més reaccionaris de la ciutat de València pressionaren perquè la sentència fos revisada i s'eliminés la recomanació d'indult. Immediatament, un gran nombre de persones, entre elles l'arquebisbe de València,Prudencio Melo, van demanar a les autoritats la commutació de la pena. Fins i tot es va arribar a demanar clemència al mateixFrancisco Franco, qui s'hi negà. Peset fou executat a Paterna el 24 de maig de 1941, de manera antireglamentària, ja que no es va avisar a l'auditor. El matí del dia de l'execució, Peset havia operat un company pres d'unahèrnia.
El primer acte de recuperació de la memòria del Dr. Peset es va efectuar a la presentació delCongrés de Cultura Catalana que tingué lloc a València l'abril de1976, en què participarenJoan Fuster,Manuel Sanchis Guarner,Vicent Andrés Estellés, entre d'altres.
També Estellés va publicar, el1979, el seu poema llargOfici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941, a l'editorial Tres i Quatre.
Actualment, la ciutat de València recorda el doctor Peset i Aleixandre amb els següentstopònims:
Algunes de les publicacions científiques de Peset i Aleixandre són:
| Precedit per: Mariano Gómez González |  Universitat de València 1932-1934 | Succeït per: Fernando Rodríguez Fornos y González |
