Joan Baez (Staten Island,9 de gener de1941) nom artístic deJoan Chandos Baez es unacantantestatunidenca de músicafolk, coneguda com «la reina de la cançó protesta». Caracteritzada per unaveu potent,aguda, pròxima a la d'unasoprano, i amb unvibrato controlat per a potenciar la dramatització de les lletres de les cançons, Joan Baez és la màxima figura de lacançó protesta sorgida en elsanys 1960 amb motiu de laGuerra del Vietnam. El seu repertori, no obstant això, abasta també lamúsica tradicional, elcountry i elfolk-rock. Baez ha actuat públicament durant més de 60 anys, publicant més de 30 àlbums. Dominant el castellà i l'anglès, també ha gravat cançons en català (Rossinyol que vas a França) i almenys cinc idiomes més.
Filla d'unfísic mexicà,Albert Baez, i d'unaprofessora deliteratura, Joan Chandos Baez (nascuda Bridge), cosina del físicJohn Baez, tenia dues germanes, Pauline Thalia Baez Bryan (1938–2016), a vegades coneguda professionalment com Pauline Marden, i Margarita Mimi Baez Fariña (1945–2001), generalment millor coneguda comMimi Fariña. En diferents graus, ambdues dones també eren activistes polítiques i músics com la seva germana. També destaquen per haver estat casades amb altres artistes nord-americans: Pauline (breument) amb el pintor Brice Marden i Mimi amb l'autor i músic Richard Fariña, amb qui va col·laborar durant diversos anys.
La família Báez es va convertir alquaquerisme durant la infància de Joan, i ella ha continuat identificant-se amb la tradició, especialment en el seu compromís amb el pacifisme i les qüestions socials.[7] Mentre creixia, Baez va ser sotmesa a insults i discriminació racials a causa de la seva herència mexicana. En conseqüència, es va involucrar amb una varietat de causes socials al començament de la seva carrera. Ella es va negar a tocar en qualsevol lloc d'estudiants blancs que estiguessin segregats, la qual cosa significava que quan feia una gira pels estats del sud, només tocaria a les universitats negres.[8]
A causa del treball del seu pare amb laUNESCO, la seva família es va traslladar moltes vegades, vivint a ciutats dels Estats Units, així com a Anglaterra, França, Suïssa, Espanya, Canadà i Orient Mitjà, inclòs l'Iraq. Joan Baez es va involucrar amb una varietat de causes socials al començament de la seva carrera, inclosos els drets civils i la no violència.[9] La justícia social, va afirmar a la sèrie dePBSAmerican Masters, és el veritable nucli de la seva vida, «que sembla més gran que la música».[10] Baez va passar gran part de la seva joventut formativa vivint a l'àrea de la badia de San Francisco,[11] on es va graduar a Palo Alto High School el 1958.[12]
A la seva adolescència, un amic seu li va regalar unukelele, amb el qual va aprendre a tocar quatreacords i va començar a tocarR&B, la música que solia escoltar a la ràdio. No obstant això, els seus pares tenien por que la música la portés a terrenys com la drogoaddicció.[13] Amb tretze anys, el seu oncle la va portar a un concert delmúsicPete Seeger, amb la música del qual Báez es va commoure.[14] Poc després va començar a practicar les cançons del seu repertori musical ia interpretar-les en directe. Una de les seves primeres aparicions públiques va ser en un retir espiritual deSaratoga (Califòrnia), amb un grup del Temple Beth Jacob, una congregació deRedwood City. Pocs anys després, el 1957, Báez va comprar la seva primeraguitarra acústica.
El 1958, el seu pare va acceptar un treball alMassachusetts Institute of Technology i es va traslladar amb la seva família a la ciutat. Enmig d'un ressorgiment de l'escenafolk, Báez va començar a tocar prop de casa seva aBoston i aCambridge. També va tocar en clubs i va anar a la Universitat de Boston durant sis setmanes.[10] El 1958, al Club 47 de Cambridge, va oferir el seu primer concert. Durant el disseny del pòster del seu concert, Báez va considerar la idea de canviar el seu nom pel de Rachel Sandperl, en homenatge a Ira Sandperl, o pel de Maria, sobre la base de la cançóThey Call the Wind Maria. Tot i això, va optar per no fer-ho, per temor que la gent l'acusés de canviar el seu cognom per ser espanyol. Entre el públic hi havia els seus pares, la seva germana Mimi, el seu xicot i un petit grup d'amics, fins a un total de vuit clients. Després de cobrar deu dòlars, Báez va començar a fer concerts al mateix club dues vegades per setmana per 25 dòlars el concert.[15]
Uns mesos després, Baez i dos entusiastes del folk més van fer plans per gravar un disc al celler de casa d'un amic. Els tres van cantar solos i duets i un amic de la família va dissenyar la portada de l'àlbum, que es va publicar a Veritas Records aquell mateix any com aFolksingers 'Round Harvard Square. Més tard, Baez va conèixerBob Gibson iOdetta, que en aquell moment eren dos dels vocalistes més destacats que cantavenfolk igòspel. Baez cita Odetta com a influència principal juntament ambMarian Anderson i Pete Seeger.[16] Gibson va convidar Baez a actuar amb ell alNewport Folk Festival de 1959, on els dos van cantar dos duets,Virgin Mary Had One Son iWe Are Crossing Jordan River.[17] L'actuació va generar elogis substancials per a la «Madonna descalça» amb la veu d'un altre món, i va ser aquesta aparició la que va portar a Báez a signar ambVanguard Records l'any següent,[18] tot i queColumbia Records va intentar contractar-la primer.[19] Més tard, Baez va afirmar que sentia que li donaria més llicència artística.[20] El sobrenom de Baez en aquell moment, "Madonna", s'ha atribuït a la seva veu clara, cabell llarg i bellesa natural,[21] i pel seu paper com "Earth Mother".[22]
La seva carrera comença aBoston, on va aconseguir una gran repercussió amb la seva actuació al Newport Folk Festival de 1959. Com a resultat d'això, va gravar el seu disc de debut l'octubre de 1960, titulat només amb el seu nom, per a la companyia Vanguard Records. Compost de 13 cançons tradicionals, algunes d'elles balades infantils, les seves versions han resultat amb el temps gairebé canòniques. Va tenir un èxit moderat, però l'edició d'un segon volum de cançons el 1961 va fer recuperar per al gran públic aquell primer disc, i ambdós es van convertir en grans èxits, com també ho seria el seu tercer disc:Joan Baez in Concert (1962).
Entre 1962 i 1964, Baez va ser el rostre popular de lamúsica folk, es va convertir en l'estrella de festivals i gires i va cantar en actes polítics, entre els quals s'inclouen la Marxa sobreWashington de 1963 pelsdrets civils. Durant aquest període, va començar a estudiar el treball del llavors desconegutBob Dylan i, a poc a poc, el seu repertori es va desplaçar del material tradicional al de tipus socialment compromès, d'acord amb l'emergent generació d'artistes dels anys seixanta. El 23 de novembre de 1962, Baez va aparèixer a la portada deTime Magazine, un honor estrany llavors per a músics.
Baez tocant a la Marxa de Washington l'agost de 1963.
Va viure amb Bob Dylan entre 1963 i 1965, i junts es van guanyar el títol del «rei i la reina de la cançó protesta». Va lluitar en contra de la Guerra del Vietnam i a favor dels drets civils. Per a això va crearHumanitas, una organització internacional prodrets humans, i el 1963 va fundar aPalo Alto un institut d'estudis sobre lanoviolència.[23]
Tot i que principalment és un artista d'àlbums, diversos dels senzills de Baez han arribat a les llistes, el primer va ser la seva versió de 1965 deThere but for Fortune dePhil Ochs, que es va convertir en un èxit de les llistes de nivell mitjà als EUA i es va posar entre els deu singles més venuts al Regne Unit.
Baez el 1966.
Com altres intèrprets de folk, Baez es va veure influenciada per la visita delsBeatles alsEstats Units i pel folk-rock de Dylan. A conseqüència d'això, va augmentar el seu instrumental, que fins al moment es basava únicament en la sevaguitarra acústica. Va afegir altres instruments als seus enregistraments aFarewell, Angelina (1965), que inclou diverses cançons de Dylan intercalades amb temes més tradicionals, i va arribar a fer servir una orquestra sencera aJoan (1967), on presentava interpretacions de l'obra de compositors contemporanis, comJohn Lennon iPaul McCartney,Tim Hardin,Paul Simon iDonovan. Va continuar experimentant a la fi de la dècada del 1960, com es comprova en discos comBaptism (1968), en el qual recita poesia, i enAny Day Now (1968), un doble disc de cançons de Dylan amb ambient de country.
El març de 1968, Baez es va casar amb el líder antibel·licista David Harris, empresonat per negar-se a allistar-se a l'exèrcit. Atès que Harris era aficionat al country, Baez va tornar a aquest estil en diversos discos a partir deDavid's Album. També el 1968, Baez va publicar les seves primeres memòries,Daybreak (perDial Press). L'agost de 1969, la seva aparició aWoodstock al nord de l'estat de Nova York va augmentar el seu perfil musical i polític internacional, sobretot després de l'èxit de l'estrena del documentalWoodstock (1970).
A partir de finals de la dècada de 1960, Baez va començar a escriure moltes de les seves pròpies cançons, començant perSweet Sir Galahad iA Song For David, ambdues cançons que apareixien al seu àlbum(I Live) One Day at a Time de 1970;Sweet Sir Galahad va ser escrit sobre el segon matrimoni de la seva germana Mimi, mentre queA Song For David va ser un homenatge a Harris.One Day at a Time, comDavid's Album, presentava un so decididament country.
L'estil vocal distintiu i l'activisme polític de Baez van tenir un impacte significatiu en la música popular nord-americana. Va ser dels primers músics a utilitzar la seva popularitat com a vehicle de protesta social, cantant i marxant pels drets humans i la pau.Pete Seeger,Odetta i l'amic de dècadesHarry Belafonte van ser les seves primeres influències en defensa de la justícia social.[24] Baez va arribar a ser considerada el "cantant/compositor interpretatiu més complert de la dècada de 1960".[25] El seu atractiu es va estendre molt més enllà del públic de la música folk.[25] Dels seus catorze àlbums de Vanguard, tretze van estar entre els 100 millors de la llista popular de Billboard, onze van ser entre els quaranta primers, vuit entre els vint primers i quatre entre els deu primers.[26]
Després d'onze anys amb Vanguard, Baez va decidir el 1971 tallar vincles amb el segell que havia publicat els seus àlbums des del 1960. Va lliurar a Vanguard un últim èxit amb el disc d'orBlessed Are... (1971), que va incloure l'èxitThe Night They Drove Old Dixie Down, la seva versió de la cançó deThe Band. AmbCome from the Shadows (1972), Baez va canviar aA&M Records, on va romandre durant quatre anys i sis àlbums. Amb aquest disc es va aproximar alpop. A principis de la dècada del 1970, Baez es va centrar en elpop-rock i va començar a escriure les seves pròpies cançons, cosa que va culminar en el supervendesDiamonds & Rust (1975), al qual va seguirGulf Winds (1976), enterament escrit per ella. Després deFrom Every Stage (1976), un àlbum en directe que tenia Baez interpretant cançons "de totes les etapes" de la seva carrera, Baez va tornar a separar-se d'un segell discogràfic quan es va traslladar aCBS Records perBlowin' Away (1977) iHonest Lullaby (1979).
El 1980, Baez va rebre els títols honorífics de Doctora en Lletres Humanes per laUniversitat d'Antioquia i laUniversitat de Rutgers pel seu activisme polític i la "universalitat de la seva música". El 1983, va aparèixer alsPremis Grammy, interpretant l'himne de DylanBlowin' in the Wind, una cançó que va interpretar per primera vegada vint anys abans.
Baez també va tenir un paper important en el concertLive Aid de 1985 per alleujar la fam africana, obrint el segment dels Estats Units de l'espectacle aFiladèlfia, Pennsilvània. Ha fet gires en nom de moltes altres causes, inclosa la gira deAmnistia Internacional de 1986A Conspiracy of Hope i va tenir un paper com convidada a la seva gira posteriorHuman Rights Now!.
Baez es va trobar sense un segell nord-americà per al llançament deLive Europe 83 (1984), que es va estrenar a Europa i Canadà però no comercialment als EUA. No va publicar de nou als Estats Units fins a l'àlbumRecently (1987) ambGold Castle Records.
El 1987, la segona autobiografia de Baez, anomenadaAnd a Voice to Sing With, es va publicar i es va convertir en unNew York Times bestseller. Aquell mateix any, va viatjar a l'Orient Mitjà per visitar i cantar cançons de pau per a Israel i elpalestí.
Baez va gravar dos àlbums més amb Gold Castle:Speaking of Dreams, (1989) iBrothers in Arms (1991). Després va aconseguir un contracte amb un segell important,Virgin Records, gravantPlay Me Backwards (1992) per a Virgin poc abans que la companyia fos comprada perEMI. Després va canviar a Guardian, amb qui va produir un àlbum en directe,Ring Them Bells (1995), i un àlbum d'estudi,Gone from Danger (1997).
El 1993, per invitació de Refugees International i patrocinada per la Fundació Soros, va viatjar a la regió deBòsnia i Hercegovina devastada per la guerra de l'antigaIugoslàvia en un esforç per ajudar a cridar més l'atenció al sofriment que hi havia. Va ser la primera artista important a actuar aSarajevo des de l'esclat de lesguerres de Iugoslàvia. També el 1993, Vanguard Records va realitzarRare, Live & Classic, un triple disc de retrospectiva.
A l'octubre d'aquell any, Baez es va convertir en el primer artista important a actuar en un concert de presentació professional a l'illa d'Alcatraz a San Francisco, Califòrnia, en un benefici per a l'organització Bread and Roses de la seva germana Mimi. Més tard hi va tornar per a un altre concert el 1996.
A partir del 2001, Baez va tenir diversos compromisos a llarg termini amb èxit com a personatge principal al Teatre ZinZanni de San Francisco.[27] L'agost de 2001, Vanguard va començar a reeditar els primers 13 àlbums de Baez, que va gravar per al segell entre 1960 i 1971. Les reedicions, que es van publicar a través d'Original Master Series de Vanguard, inclouen so restaurat digitalment, cançons addicionals inèdites, obres d'art noves i originals, i nous assaigs de notes escrits per Arthur Levy. Així mateix, els seus sis àlbums d'A&M es van reeditar el 2003.
L'any 2003, Baez també va ser jutge de la tercera edició dels Independent Music Awards per donar suport a les carreres d'artistes independents.[28] El seu àlbum,Dark Chords on a Big Guitar (2003), presenta cançons de compositors de la meitat de la seva edat, mentre que la seva actuació de novembre de 2004 alBowery Ballroom de la ciutat de Nova York es va gravar per a un llançament en directe,Bowery Songs (2005).
L'1 d'octubre de 2005, va actuar al festival Hardly Strictly Bluegrass, aGolden Gate Park de San Francisco. El 13 de gener de 2006, Baez va actuar al funeral deLou Rawls, on va dirigirJesse Jackson, Sr., Wonder i altres en el cant d'Amazing Grace. El 6 de juny de 2006, Baez es va unir aBruce Springsteen a l'escenari del seu concert a San Francisco, on tots dos van interpretar l'himnePay Me My Money Down. El setembre de 2006, Baez va contribuir amb una versió en directe i remodelada de la seva cançó clàssicaSweet Sir Galahad a l'àlbum exclusiu d'unStarbucks XM Artist Confidential. En la nova versió, va canviar la lletra "here's to the dawn of their days" (aquí està a l'alba dels seus dies) per "here's to the dawn ofher days" (aquí està a l'alba dels dies d'ella), com a homenatge a la seva difunta germana Mimi, sobre qui Baez va escriure la cançó el 1969. Més tard, el 8 d'octubre de 2006, va aparèixer com a convidada sorpresa especial a la cerimònia d'obertura de la conferència internacionalFòrum 2000 aPraga. La seva actuació es va mantenir en secret per l'anticPresident de la República TxecaVáclav Havel fins al moment en què va aparèixer a l'escenari. Havel era una gran admirador tant de Baez com de la seva obra. Durant la propera visita de Baez a Praga, l'abril de 2007, els dos es van tornar a trobar quan va actuar al Lucerna Hall de Praga, un edifici erigit per l'avi de Havel. El 2 de desembre de 2006, va fer una aparició com a convidada al Concert de Nadal de l'Oakland Interfaith Gospel Choir al Paramount Theatre aOakland, Califòrnia. La seva participació va incloure versions deLet Us Break Bread Together iAmazing Grace. També es va unir al cor en el final deO Holy Night.
Concert de Joan Baez aDresden, Alemanya, juliol de 2008.
El febrer de 2007,Proper Records va reeditar el seu àlbum en directeRing Them Bells (1995), que comptava amb duets amb artistes que van des deDar Williams i Mimi Fariña a lesIndigo Girls iMary Chapin Carpenter. La reedició inclou un llibret de 16 pàgines i sis temes en directe inèdits de les sessions de gravació originals, inclosesLove Song to a Stranger,You Ain't Goin' Nowhere,Geordie,Gracias a la Vida,The Water Is Wide iStones in the Road, portant la llista de cançons total a 21 (en dos discos). A més, Baez va gravar un duet de "Jim Crow" ambJohn Mellencamp que apareix al seu àlbumFreedom's Road (2007). També al febrer de 2007, va rebre elGrammy a la carrera artística. L'endemà de rebre l'honor, va aparèixer a la cerimònia delsPremis Grammy i va presentar una actuació de lesDixie Chicks.[29]
El 9 de setembre de 2008 va publicar l'àlbum d'estudiDay After Tomorrow, produït perSteve Earle i amb tres de les seves cançons. L'àlbum va ser el primer disc de Baez en entrar a les llistes en gairebé tres dècades.[30][31] El 29 de juny de 2008, Baez va actuar a l'escenari acústic del Glastonbury Festival aGlastonbury, Regne Unit,[32] El 6 de juliol de 2008, va tocar alMontreux Jazz Festival aMontreaux, Suïssa. Durant el final del concert, va ballar espontàniament a l'escenari amb una banda de percussionistes africans.[33]
El 4 d'abril de 2017, Baez va publicar al seu perfil deFacebook la seva primera cançó nova en 27 anys,Nasty Man, una cançó protesta contra el president dels Estats UnitsDonald Trump, que va esdevenirviral.[34][35] El 7 d'abril de 2017 va ser inclosa alRock and Roll Hall of Fame.[36] El 2 de març de 2018, va publicar un nou àlbum d'estudi titulatWhistle Down the Wind,[37] que va arribar a les llistes de molts països i va ser nominat a un Grammy, i va emprendre la sevaFare Thee Well Tour per promoure l'àlbum.[38] El 30 d'abril de 2019, Baez va dir aRolling Stone que li havien demanat actuar al festival Woodstock 50, però havia rebutjat l'oferta perquè «era massa complicat fins i tot involucrar-s'hi» i els seus «instints» li deien «no».[39]
El 28 de juliol de 2019, després de fer gira arreu d'Europa, Joan Baez va fer el seu darrer concert alTeatro Real de Madrid.[39]
L'any 1956, Baez va escoltar per primera vegada aMartin Luther King parlar sobre la noviolència, els drets civils i elcanvi social, en un discurs que la va emocionar.[10] Diversos anys més tard, els dos es van fer amics,[10] amb Baez participant en moltes de les manifestacions delMoviment pels Drets Civils que King va ajudar a organitzar.
La seva gravació de la cançóBirmingham Sunday (1964), escrita pel seu cunyat, Richard Fariña, es va utilitzar a l'obertura de4 Little Girls (1997), el documental deSpike Lee sobre les quatre joves víctimes assassinades en l'atemptat de 1963 a l'esglèsia baptista de 16th Street.
El 1965, Baez va anunciar que obriria una escola per ensenyar la protesta noviolenta.[44] També va participar en lesmarxes de Selma a Montgomery de 1965 pel dret de vot.[45]
Baez també ha estat destacat en la lluita pelsdrets de gais i lesbianes. El 1978, va actuar en diversos concerts benèfics per derrotar laIniciativa Briggs, que proposava prohibir obertament a les personesgays l'ensenyament a les escoles públiques de Califòrnia.[46] Més tard aquell mateix any, va participar en les marxes commemoratives del supervisor de la ciutat de San Francisco assassinat,Harvey Milk, que era obertament gai.[47] La seva cançóAltar Boy and the Thief deBlowin' Away (1977) va ser escrita com a dedicatòria a la seva base de fans gais.[48] A la dècada de 1990, va aparèixer amb el seu amicJanis Ian en un benefici per alNational Gay and Lesbian Task Force, una organització de lobbying gai, i va actuar a la marxa de lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres de San Francisco.[49]
El desembre de 2005, Baez va aparèixer i va cantarSwing Low, Sweet Chariot a la protesta de Califòrnia a laPresó Estatal de San Quentin contra l'execució deTookie Williams.[50][51] Anteriorment havia interpretat la mateixa cançó a San Quentin a la vigília de 1992 en protesta per l'execució deRobert Alton Harris, el primer home executat a Califòrnia després de la reinstauració de la pena de mort. Posteriorment, va prestar el seu prestigi a la campanya que s'oposava a l'execució deTroy Davis per part de l'estat de Geòrgia.[52][53]
El 23 de maig de 2006, Baez es va unir una vegada més aJulia "Butterfly" Hill, aquesta vegada en una "assentada d'arbres" en un arbre gegant al lloc de laSouth Central Farm en un barri pobre del centre de la ciutat de Los Angeles, Califòrnia. Baez i Hill van pujar-se a l'arbre, on van romandre durant la nit. Les dones, a més de molts altres activistes i famosos, protestaven pel desallotjament imminent dels pagesos de la comunitat i l'enderrocament del lloc, que és la granja urbana més gran de l'estat. Com que molts dels agricultors del centre sud són immigrants d'Amèrica Central, Baez va cantar diverses cançons del seu àlbum en castellà de 1974,Gracias a la Vida, inclosa la cançó principal iNo nos Moverán.[54]
El 25 de juny de 2009, Baez va crear una versió especial deWe Shall Overcome[55] amb unes poques línies de lletres enpersa en suport de les protestes pacífiques del poble iranià. El va gravar a casa seva i va penjar el vídeo aYouTube[56] i al seu lloc web personal. Va dedicar la cançóJoe Hill al poble de l'Iran durant el seu concert alMerrill Auditorium aPortland, Maine el 31 de juliol de 2009.
El 2016, Baez va defensarInnocence Project iInnocence Network. En cada concert, Baez informa l'audiència sobre els esforços de les organitzacions per exhonrar els condemnats injustament i reformar el sistema per prevenir aquests incidents.[24]
El 21 de juliol de 2019, va qualificar els líders independentistes catalans empresonats com a presos polítics.[57] Uns dies després, el 26 de juliol de 2019, va visitar l'exPresidenta del Parlament de CatalunyaCarme Forcadell a la presó.[58][59] El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que van signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut perÒmnium Cultural i publicat aThe Washington Post iThe Guardian, a favor de l'amnistia delspresos polítics catalans i deldret d'autodeterminació en el context delprocés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.[60]
Molt visible a les marxes pels drets civils, Baez es va fer més vocal sobre el seu desacord amb laguerra del Vietnam. El 1964, va avalar públicament laobjecció fiscal retenint el seixanta per cent dels seus impostos sobre la renda de 1963. El 1964, va fundar l'Institut per a l'estudi de la noviolència (juntament amb el seu mentor Sandperl) i va encoratjar la resistència alreclutament obligatori en els seus concerts. L'Institut per a l'Estudi de la Noviolència es convertiria més tard en el Centre de Recursos per a la Noviolència.[61]
El 1966 es va publicar l'autobiografia de Baez,Daybreak. És l'informe més detallat de la seva vida fins al 1966 i va descriure la seva posició contra la guerra, dedicant el llibre als homes que s'enfronten a la presó per resistir-se al reclutament.[62]
Baez va ser arrestada dues vegades el 1967[63] per bloquejar l'entrada del Centre d'Inducció de les Forces Armades a Oakland, Califòrnia, i va passar més d'un mes a la presó.
«
(anglès) I went to jail for 11 days for disturbing the peace; I was trying to disturb the war
(català) Vaig anar a la presó durant 11 dies per pertorbar la pau; estava intentant pertorbar la guerra
»
— Joan Baez, 1967 entrevista a Pop Chronicles.[17]
Va ser una participant freqüent en marxes i mítings contra la guerra, incloent:
nombroses protestes a la ciutat de Nova York organitzades pel Comitè de la Fifth Avenue Vietnam Peace Parade, començant per la Fifth Avenue Peace Parade de març de 1966;[64]
una conversa amb el seu marit David Harris a laUCLA el 1968 discutint la resistència al reclutament durant la guerra del Vietnam.[65]
les protestesMoratorium to End the War in Vietnam (moratòria per acabar la guerra a Vietnam) de 1969.
N'hi va haver molts d'altres, que van culminar amb la celebració deThe War Is Over dePhil Ochs a la ciutat de Nova York el maig de 1975.[67]
Durant la temporada de Nadal de 1972, Baez es va unir a una delegació de pau que viatjava a Vietnam del Nord, tant per abordar els drets humans a la regió com per lliurar el correu de Nadal alspresoners de guerra nord-americans. Durant el seu temps allà, va ser atrapada en l'Atemptat de Nadal de l'exèrcit nord-americà a Hanoi, Vietnam del Nord, durant el qual la ciutat va ser bombardejada durant onze dies consecutius.[68]
Va ser crítica amb el govern del Vietnam i va organitzar la publicació el 30 de maig de 1979 d'un anunci de pàgina sencera (publicat als quatre diaris principals dels Estats Units)[69] en què es descriu que el govern ha creat un malson. La seva antiga aliada contra la guerra,Jane Fonda, es va negar a unir-se a les crítiques de Baez a Hanoi,[70][71][72] donant lloc al que es va descriure públicament com una enemistat entre totes dues.
A principis de 2003, Baez va actuar en dues manifestacions de milions de milers de persones a San Francisco per protestar contra lainvasió de l'Iraq.[73]
L'agost de 2003,Emmylou Harris iSteve Earle la van convidar a unir-se a ells a Londres, Anglaterra, al Concert per a un món lliure de mines.[74]
A l'estiu del 2004, Baez es va unir a la "Slacker uprising Tour" deMichael Moore als campus universitaris nord-americans, animant els joves a sortir i votar per candidats per la pau a lessegüents eleccions presidencials.[75]
L'agost de 2005, Baez va aparèixer en una protesta contra la guerra a Crawford, Texas, que havia estat iniciada perCindy Sheehan.[76]
L'11 de novembre de 2011, Báez va tocar com a part d'un concert musical per als manifestants d'Occupy Wall Street.[77] El seu conjunt de tres cançons va incloureJoe Hill, una versió deSalt of the Earth delsRolling Stones i la seva pròpia composicióWhere's My Apple Pie?.[78]
El 18 de març de 2011, Baez va ser homenatjada perAmnistia Internacional en la seva reunió general anual del 50è aniversari a San Francisco. L'homenatge a Baez va ser l'acte inaugural del Premi Joan Baez d'Amnistia Internacional[79] pel servei d'inspiració excepcional en la lluita mundial pels drets humans. Baez va rebre el primer premi en reconeixement de la seva tasca en matèria de drets humans amb Amnistia Internacional i més enllà, i la inspiració que ha donat als activistes d'arreu del món. En els propers anys, el premi s'ha de lliurar a un artista (música, cinema, escultura, pintura o un altre mitjà) que de manera similar hagi contribuït a promoure els drets humans.
Per premiar les seves dècades de dedicació a l'activisme, Baez va ser honrada amb el premi Spirit of Americana/Free Speech alsAmericana Music Honors & Awards de 2008.[80]
L'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències la va escollir com a companya el 2020.[81]
També va participar en la sèrieFame cantant en viuBlowin' in the Wind[85] i, amb la mateixa cançó va formar part de la banda de so de la famosa pel·lículaForrest Gump[86] amb Tom Hanks. Va participar en diverses ocasions aThe Muppet Show.
Cap a 2009 es va estrenar al Festival de Cinema de Toronto, Canadá, un documental sobre la seva vida titulatHow Sweet The Sound.[10]
↑Abbe A. Debolt, James S. Baugess – The Encyclopedia of the Sixties: A Decade of Culture 1440801029 Pàgina 48 "She received the nickname "Madonna" because of the soulful clarity of her soprano voice, long hair, and natural beauty."
↑Terrie M. Rooney Newsmakers 1998 : The People Behind Today's Headlines 0787612308 – 1999 pàgina 17 "With her pure, three-octave soprano voice, her long hair and natural good looks, and her unpretentious presence, she came to earn the nickname "Madonna" because she represented the "Earth Mother" for the 1960s generation."
↑Laura Moye – Director, Death Penalty Abolition Campaign.Open letter of May 4, 2011. Amnesty International. «"Dear (Recipients)Any day now, an execution date could be set for Troy Davis. On March 28, 2011 the U.S. Supreme Court declined to hear Troy Davis' appeals, setting the stage for Georgia to try to execute him again. Thousands of you have once again rallied to ward off the unthinkable. Music artists such as R.E.M.'s Michael Stipe, the Indigo Girls, and rapper Big Boi (all Georgians), as well as Steve Earle, Joan Baez, State Radio and actor Tim Roth have joined us by signing the petition ..."»
↑Montgomery, Paul L. «End-of-War Rally Brings Out 50,000; Peace Rally Here Brings Out 50,000». The New York Times, 12-05-1975.
↑Schwenkel, Christina.Building Socialism The Afterlife of East German Architecture in Urban Vietnam. Duke University Press, 2020, p. 45.ISBN 978-1-4780-1106-4.
↑ «Joan Baez starts protest on repression by Hanoi». The New York Times, 30-05-1979, p. A14.
Heller, Jeffrey, 1991.Joan Baez: Singer With a Cause (People of Distinction Series), Children's Press.
Jäger, Markus, 2003.Joan Baez and the Issue of Vietnam — Art and Activism versus Conventionality. ibidem-Verlag, Stuttgart, Germany. (The book is in English.)
Jaeger, Markus, 2021.Popular is not enough: the political voice of Joan Baez. Revised and updated edition. ibidem-Verlag, Stuttgart, Germany. (The book is in English.)
Romero, Maritza, 1998.Joan Baez: Folk Singer for Peace (Great Hispanics of Our Time Series). Powerkids Books.
Rosteck, Jens, 2017.Joan Baez: Porträt einer Unbeugsamen. Osburg Verlag, Hamburg, Germany. (The book is in German.)
Thomson, Elizabeth, 2020. "Joan Baez: The Last Leaf", Palazzo Editions, London, UK
%2c_March_2016_(cropped).jpg)
.jpg)
