| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 juliol 1890 el Raval (Barcelonès) | ||
| Mort | 17 gener 1959 (68 anys) Barcelona | ||
| Sepultura | cementiri de Montjuïc | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | esperantista, escriptor, etnòleg | ||
| Família | |||
| Mare | Teresa Gelats i Grinyó | ||
Joan Amades i Gelats[1] (Barcelona,23 de juliol de1890[2] -17 de gener de1959) fou un destacatetnòleg ifolklorista català.[3] Va treballar com a conservador alMuseu d'Indústries i Arts Populars de Barcelona i a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Va col·laborar en la premsa del moment, com aD'Ací i d'Allà oDiario de Barcelona, entre d'altres. El seu treball es va materialitzar amb una copiosa producció de llibres, com ara elCostumari català. El curs de l'any (5 volums), Barcelona 1950-1956, que ha estat referent en els estudis de folklore dels Països Catalans.[4]
Fill de Blai Amades i Barrobés, natural deBot (Terra Alta), i deTeresa Gelats i Grinyó, de Barcelona. De formació autodidacta, el seu primer contacte amb la cultura popular i obrera fou al barri delRaval on havia nascut.[3] Era llibreter de segona mà als Encants Nous de Sant Antoni, professió que li donà accés als llibres amb què es va formar, malgrat els aguts problemes de visió que tenia.[3] Com a membre de l'Ateneu Enciclopèdic Popular a partir de l'any1905, se li obriren les portes de l'esperantisme internacionalista, l'excursionisme llavors tant popular, i del coneixement del folklore.[5][6] Ja el1915 Amades va començar a registrar les primeres mostres del folklore comú escrivint versos i cançons de la literatura oral. També era un membre actiu delCentre Excursionista de Catalunya, del qual en va presidir la secció de folklore.[3]
Com a destacat promotor de l'esperanto cal dir que fou un dels fundadors de la secció d'esperanto de l'Ateneu Enciclopèdic Popular el1906, i de laFederació Catalana d'Esperantistes el1910, entitat que presidí a començaments delsanys 1920.[7] En aquesta llengua publicà una desena de revistes i monografies, entre les quals destaca la seva col·laboració ambJaume Grau Casas aLa kataluna popolkanto ("La cançó popular catalana",1925),[8] i l'entrada sobre el cançoner popular català a laKataluna Antologio ("Antologia catalana",1925).[9][10]
Va deixar el seu ofici de llibreter per dedicar-se a la investigacióetnogràfica quan va conèixer l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya i l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.[3] S'interessà llavors també per ladialectologia, la imatgeria popular, elllegendari i elcalendari tradicional.[11] Elsanys 30 va publicar els seus primers treballs d'entitat començant la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars (42 volums publicats entre el 1933 i el 1939).[3] Paral·lelament Amades col·laborava amb la ràdio i feia conferències cosa que contribuí a destacar-lo com a divulgador de la cultura popular.[3]
Quan va esclatar laGuerra Civil treballava a la secció d'etnografia delMuseu Arqueològic de Barcelona, essent el responsable d'ordenar els materials expropiats que s'enviaven alPoble Espanyol, i el1942 participava de la fundació delMuseu d'Indústries i Arts Populars.[3] També fou el responsable de gravats de l'Institut Municipal d'Història.[3]
El 1947 va patir unahemiplegia, però durant la dècada del 1950 continuà publicant. Col·laborà amb laUNESCO, que el va comissionar per recopilar el corpus bibliogràfic del folklore català, que va resultar en la publicació delCostumari Català (1950-1956,Editorial Salvat),[12] obra cabdal en l'estudi de lacultura popularcatalana, iFolklore de Catalunya, publicada pòstumament. Finalment li va arribar el reconeixement internacional amb el segon premi delconcurs G. Pitrè dePalerm del1958: Des de llavors va participar de molts congressos internacionals fet que va permetre el coneixement de la cultura catalana més enllà de les seves fronteres.[3]
Entre les moltes fonts que va utilitzar per a recuperar el Folclore i les tradicions populars, i concretament la música popular en un entorn urbà, es troba la seva mateixa mare,Teresa Gelats i Grinyó, una destacada cantadora de tonades populars.[13]
|
|
|
El Fons Amades és el recull documental aplegat per Joan Amades que constitueix un dels elements claus per a la interpretació i l'estudi de la cultura tradicional catalana, principalment dels segles XIX i XX. Està configurat per impresos, amb imatges i textos de les diferents manifestacions de la cultura popular i tradicional catalana dels segles XVII, XVIII i XIX. L'obra de Joan Amades com a folklorista se sustenta, en bona part, en aquest ampli compendi d'informacions i coneixements que s'atresoren en el fons documental que ell mateix va recopilar al llarg de la seva vida i que avui gestiona la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya.[14]
L'any 1989, el Departament de Cultura va iniciar el procés de recuperació del fons documental de Joan Amades, procés que s'ha implementat en fases successives. Després de diferents contactes i de la localització i comprovació de l'estat de conservació del fons documental, es va procedir a inventariar-ne el contingut, determinar el seu abast i magnitud i calibrar la seva importància. La recuperació del fons es va materialitzar a través de la compra al senyor Ròmul Gavarró, que n'era el propietari, i a través de l'Associació Cultural Joan Amades. Aquesta entitat privada, que va ser fundada l'any 1995 per la mateixa Consol Mallofré, dipositària dels drets d'autor de Joan Amades, amb la finalitat de completar la publicació dels materials inèdits d'aquest folklorista i de divulgar els materials que ella havia conservat fins a la seva mort.
El 1997 se signà un conveni entre el Departament i l'Associació Cultural Joan Amades sobre cessió i dipòsit de la documentació de l'entitat amb l'objectiu de reunificar els materials del Fons Amades i posar-los unitàriament a l'abast dels estudiosos.
Part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons aplega documentació generada i reunida per Joan Amades: d'una banda, fotografies de caràcter personal, com retrats de familiars i persones de l'entorn del folklorista que mostren un ambient íntim i proper; de l'altra, documentació reunida fruit de l'activitat i les inquietuds professionals de Joan Amades. Es troben fotografies de festes populars, balls i danses folklòriques dels Països Catalans. En alguns casos, les imatges són reproduccions de dibuixos. Destaca una sèrie de fotografies, classificades per poblacions, que podrien correspondre a les fetes per Joan Amades en una de les campanyes realitzades per tal de recollir documentació gràfica de les festes tradicionals celebrades a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. El fons també conté correspondència, en format postal, de Joan Amades i la seva esposa Enriqueta Mallofré.[4]
El febrer de 2014 l'Associació Cultural Joan Amades va donar el Llegat Consol Mallofré al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[14] El fons completa la Biblioteca-Arxiu Joan Amades. Aquest llegat consta de forma majoritària de mecanoscrits i proves prèvies a l'edició d'estudis sobre cultura popular i tradicional, contingudes en quatre capses d'arxiu. Està integrat pels títols inèdits següents:Carlemany; El teatre de titelles a Catalunya; Auca del sol i de la lluna; Cara, mans i vista; Romanços d'animals; Xarranques; Romanços; Ventalls; Contes; Insectes– entomologia; Dites dels avis; Folklore; Naips i tarots; Sants cristos i santes creus; Llegendes de la Catedral; Llegendes de Montserrat; Quan jo anava a estudi; Pa i vi; Procedències màgiques; Llegendes de Castells; El Graal; Llegendes de masies, iTeatre valencià de plaça.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquidites |
