Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Jimmy Connors

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJimmy Connors
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 setembre 1952Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
East St. Louis (Illinois)Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSanta Barbara
BellevilleModifica el valor a Wikidata
FormacióEast St. Louis Senior High SchoolModifica el valor a Wikidata
Alçada177 cmModifica el valor a Wikidata
Pes70 kgModifica el valor a Wikidata
LateralitatesquerràModifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista (1972–1996), entrenador de tennisModifica el valor a Wikidata
Activitat1972Modifica el valor a Wikidata - 29 abril 1996Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat8.641.040 $Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats UnitsEstats Units
EsporttennisModifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis doblesModifica el valor a Wikidata
Mà de jocesquerràModifica el valor a Wikidata
ModalitatPartit de tennisHistorial d'individualsHistorial d'individualsNombre de victòriesRècord personal
Tennis individual1274–283Modifica el valor a Wikidata 109Modifica el valor a Wikidata1 (1974)
Tennis dobles174–78Modifica el valor a Wikidata16Modifica el valor a Wikidata370 (1973)
Hall of fameInfo HOF (1998)Modifica el valor a Wikidata
ATPInfo ATPModifica el valor a Wikidata
TrajectòriaModifica el valor a Wikidata
 EquipCompetició
-UCLA Bruins men's tennis
1976-1984equip de Copa Davis dels Estats Units
Família
CònjugePatti McGuire(1979–)Modifica el valor a Wikidata
Premis


X: JimmyConnorsModifica el valor a Wikidata

James Scott «Jimmy» Connors (Belleville,2 de setembre de1952) és un extennistaestatunidenc que va sernúmero 1 del rànquing mundial durant un total de 268 setmanes, de les quals 160 consecutives entre 1974 i 1977. Posteriorment va exercir com a entrenador de tennis i comentarista esportiu.

Va tenir una trajectòria molt prolífica i manté diversos rècords de l'Era Open com el major nombre de títols individuals amb un total de 109, major nombre de partits individuals disputats amb 1557 i el major nombre de victòries individuals amb 1274. En el seu palmarès destaquen vuit títols de Grand Slam individuals, cinc d'ells dellUS Open, però li va mancar elRoland Garros per completar el Grand Slam, el qual no va poder disputar durant els seu millors anys per una disputa contra l'ATP.

Biografia

[modifica]

Té un germà anomenat John «Johnny».

Connors va créixer aEast St. Louis,Illinois. Va començar a jugar de petit entrenat per les seves mare i àvia. Veient el seu potencial, es va traslladar amb la seva mare a Califòrnia per ser entrenat per l'extennistaPancho Segura.

Va esdevenir professional l'any 1972, coincidint amb la creació de l'ATP, però ell va preferir mantenir-se al marge inicialment per disputar altres torneigs menors. El nou circuit emergent li va limitar el nombre de torneigs que podia disputar per no formar-ne part, i Connors ho va haver de denunciar als jutjats. Durant la seva millor etapa al circuit, el torneig de Roland Garros i l'ATP li van denegar la participació al torneig i Connors no va poder completar mai el Grand Slam malgrat dominar el tennis masculí individual.

Va començar una relació sentimental amb la tennistaChris Evert l'any 1974. Ambdós tennistes van guanyar el torneig de Wimbledon individualment aquest mateix any, i la premsa estatunidenca els va anomenar «The Lovebird Double». Tot i que tenien planejat casar-se l'octubre de 1974, la boda es va suspendre i pocs mesos després van tallar la relació. Es van reconciliar en dues ocasions més però la relació tampoc fou reeixida. En l'autobiografia que va publicar l'any 2013, va explicar que Evert estava embarassada i que ella va decidir avortar unilateralment.[1][2]

Posteriorment va estar compromès amb l'exMiss MónMarjorie Wallace, però es va casar amb la modelPatti McGuire l'any 1979. El matrimoni tingué dos fills anomenats Brett i Aubree, i es van establir aSanta Bàrbara.[3]

A la tardor de 2005 va passar per la sala d'operacions delCedars-Sinai Medical Center per realitzar-se una substitució de maluc.

Torneigs de Grand Slam

[modifica]

Individual: 15 (8−7)

[modifica]
ResultatNúm.AnyTorneigOponentMarcador
Guanyador1.1974Open d'AustràliaPhil Dent7−6(7), 6−4, 4−6, 6−3
Guanyador2.1974WimbledonKen Rosewall6−1, 6−1, 6−4
Guanyador3.1974US Open Ken Rosewall6−1, 6−0, 6−1
Finalista1.1975Open d'AustràliaJohn Newcombe5−7, 6−3, 4−6, 5−7
Finalista2.1975WimbledonArthur Ashe1−6, 1−6, 7−5, 4−6
Finalista3.1975US OpenManuel Orantes4−6, 3−6, 3−6
Guanyador4.1976US Open(2)Björn Borg6−4, 3−6, 7−6(9), 6−4
Finalista4.1977Wimbledon(2) Björn Borg6−3, 2−6, 1−6, 7−5, 4−6
Finalista5.1977US Open(2)Guillermo Vilas6−2, 3−6, 5−7, 0−6
Finalista6.1978Wimbledon(3) Björn Borg2−6, 2−6, 3−6
Guanyador5.1978US Open(3) Björn Borg6−4, 6−2, 6−2
Guanyador6.1982Wimbledon(2)John McEnroe3−6, 6−3, 6−7(2), 7−6(5), 6−4
Guanyador7.1982US Open(4)Ivan Lendl6−3, 6−2, 4−6, 6−4
Guanyador8.1983US Open(5) Ivan Lendl6−3, 6−7(2), 7−5, 6−0
Finalista7.1984Wimbledon(3) John McEnroe1−6, 1−6, 2−6

Dobles masculins: 3 (2−1)

[modifica]
ResultatNúm.AnyTorneigParellaOponentsMarcador
Finalista1.1973Roland GarrosIlie NăstaseJohn Cooper
Neale Fraser
1−6, 6−3, 3−6, 7−5, 4−6
Guanyador1.1973Wimbledon Ilie Năstase John Cooper
Neale Fraser
3−6, 6−3, 6−4, 8−9(3), 6−1
Guanyador2.1975US Open Ilie NăstaseTom Okker
Marty Riessen
6−4, 7−6

Dobles mixts: 1 (0−1)

[modifica]
ResultatNúm.AnyTorneigParellaOponentsMarcador
Finalista1.1974US OpenChris EvertPam Teeguarden
Geoff Masters
1−6, 6−7

Carrera

[modifica]

El 1970, Connors jugava els seus primers partits internacionals i enregistrava la seva primera victòria significativa al superar la primera ronda de l'Obert del Pacífic Sud-oest aLos Angeles, derrotantRoy Emerson.

El 1971, Connors guanyava el títol d'individuals deNCAA mentre assistia a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA). També guanyava el seu primer torneig internacional aJacksonville,Florida com a amateur. El salt al circuit professional el faria el 1972 on tornaria a guanyar aJacksonville.

La competitivitat de Connors a la pista el feu destacar. Es negava a acceptar que se'l guanyés i donava el màxim del seu joc en tots els punts, més enllà que el partit estigués decidit o molt complicat. Tampoc no era advers a jugar davant de la multitud o insultant el seu adversari o àrbitres. El seu comportament insolent tant damunt com fora li va fer guanyar una reputació com l'entremaliat del món de tennis i fins i tot adquiriria popularitat a la premsa rosa, a conseqüència de la seva relació ambChris Evert.

Connors també adquiria una reputació com a esquirol el 1972 quan es negà a fer-se de l'ATP, el sindicat de la majoria dels tennistes.

L'any 1974 guanyà tots els torneigs delGrand Slam a excepció deRoland Garros. AAustràlia, derrotàPhil Dent en quatre sets a la final i aKen Rosewall aWimbledon i a l'Open dels Estats Units. La seva derrota aParís va impedir que fos el primer des deRod Laver a guanyar els quatre títols d'individuals de Grand Slam en un any. Connors mai no va poder guanyar aRoland Garros.

Connors arribava alnúmero 1 del circuit el juliol de 1974 i mantingué aquesta posició durant 160 setmanes. Durant tota la seva carrera, Connors fou número 1 del circuit durant 268 setmanes.

El 1975, Connors es va alçar amb els tres títols individuals de Grand Slam que havia guanyat l'any anterior. El 1976, guanyava aBjörn Borg a Wimbledon, i l'Open dels EUA, acabant per tercer any consecutiu com a número 1 del circuit.

El 1977 i després de diferents polèmiques, Connors perdria amb Borg a Wimbledon i ambGuillermo Vilas aNova York. El gener de 1978, i després d'haver irritat als patrocinadors per haver-se negat a jugar, Connors jugava per primera vegada el Master, guanyant la final contra Borg a Nova York.

L'any 1978, seria Borg qui batria Connors còmodament a la final de Wimbledon, però Connors es revenjaria del suec a Nova York. Aquell any, però, Connors perdia la seva condició de número 1, que passaria a ser per Borg.

Fins al 1982, Connors no tornaria a la final d'individuals de Wimbledon, on jugaria ambJohn McEnroe, aleshores número 1 del món. Connors salvaria tres pilotes de partit, per finalment endur-se de nou el torneig en una final mítica.

Connors llavors derrotava una altra llegenda del tennis, promesa en aquell moment, com el txecIvan Lendl, a la final de l'Obert dels EUA de 1982, victòria que repetiria el 1983.

L'última final de Grand Slam de Connors seria a Wimbledon el 1984, un altre cop contra John McEnroe, qui el batria amb facilitat. Preguntat després del partit, si John McEnroe era millor que ell, va respondre que "mai".

Començaria, aleshores, un autèntic calvari per Connors que no acabaria fins que el 1988 guanyaria elSovran Bank Tennis Classic aWashington DC. Era el 106è títol de la seva carrera. Connors havia jugat en 56 torneigs i 12 finals des de la seva última victòria aTòquio contra Lendl l'octubre de 1984.

Però, el moment que pot definir la confiança de Connors en el seu joc, fou el 1991. Tenia 39 anys i sent el número 936 del circuit havia superat una greu lesió de canell que l'havia portat a passar per la sala d'operacions. Amb el seu revés deteriorat, fou eliminat per retirada en tercera ronda de París, en un partit a 5 sets ambMichael Chang guanyador de l'edició anterior. Però a Nova York, Connors acabaria de forjar la seva pròpia llegenda. Sorprenentment, Connors arribaria a quarts de final, el dia del seu aniversari, on es batria ambAaron Krickstein de 24 anys i a qui guanyaria per 3-6, 7-6(8), 1-6, 6-3, 7-6(4) en 4 hores i 41 minuts, amb un marcador desfavorable al cinquè set de 2-5. A la semifinal, amb la pista a vessar i amb la presència de la número 1 del món femení,Steffi Graf, Connors perdria amb un dels millors jugadors d'aquell any i guanyador a París,Jim Courier. Finalment, Connors seguiria jugant a un nivell menor i es retiraria.

Al juliol de 2006,Andy Roddick va anunciar la seva contractació com a entrenador, amb el qual va disputar la final delUS Open tot i ser derrotat perRoger Federer. Aquesta relació va durar dinou mesos. A partir del juliol de 2013 es va encarregar de dirigir la russaMaria Xaràpova, però un mes després ja van anunciar la seva separació després d'haver disputat un únic partit.

Palmarès

[modifica]

Individual: 161 (109−52)

[modifica]
Títols per superfície
Dura (46−15)
Gespa (9−7)
Terra batuda (14−9)
Moqueta (40−21)
ResultatNúm.DataTorneigSuperfícieOponentMarcador
Finalista1.1 d'agost de 1971Columbus,Estats UnitsDuraTom Gorman7−6, 6−7, 6−4, 6−7, 3−6
Finalista2.26 de setembre de 1971Los Angeles, Estats UnitsDuraPancho Gonzales6−3, 3−6, 3−6
Finalista3.9 de gener de 1972Baltimore, Estats UnitsDuraIlie Năstase6−1, 4−6, 6−7
Guanyador1.16 de gener de 1972Jacksonville, Estats UnitsDura (i)Clark Graebner7−5, 6−4
Guanyador2.23 de gener de 1972Roanoke, Estats UnitsMoqueta (i)Vladimír Zedník6−4, 7−6
Finalista4.12 de març de 1972Washington DC, Estats UnitsMoqueta (i)Stan Smith6−4, 1−6, 3−6, 6−4, 1−6
Finalista5.13 d'agost de 1972Indianapolis, Estats UnitsTerra batudaBob Hewitt6−7, 1−6, 2−6
Guanyador3.24 de juny de 1972Londres,Regne UnitGespaJohn Paish6−2, 6−3
Guanyador4.23 de juliol de 1972ColumbusTerra batudaAndrew Pattison7−5, 6−3, 7−5
Guanyador5.8 d'agost de 1972Cincinnati, Estats UnitsTerra batudaGuillermo Vilas6−3, 6−3
Guanyador6.30 de setembre de 1972Albany, Estats UnitsDura (i)Roscoe Tanner6−2, 7−6
Guanyador7.7 de gener de 1973BaltimoreMoqueta (i)Sandy Mayer6−4, 7−5
Guanyador8.21 de gener de 1973Roanoke(2)Moqueta (i)Ian Fletcher6−2, 6−3
Finalista6.28 de gener de 1973Omaha, Estats UnitsDura (i) Ilie Năstase0−5, retirada
Guanyador9.11 de febrer de 1973Salt Lake City, Estats UnitsDura (i)Paul Gerken6−1, 6−2
Guanyador10.24 de febrer de 1973Salisbury, Estats UnitsDura (i)Karl Meiler3−6, 7−6, 7−6, 6−3
Guanyador11.3 de març de 1973Hampton, Estats UnitsDura (i) Ilie Năstase4−6, 6−3, 7−5, 6−3
Guanyador12.10 de març de 1973Paramus, Estats UnitsDura Clark Graebner6−1, 6−2
Finalista7.25 de març de 1973Washington DC(2)Moqueta (i) Ilie Năstase6−4, 4−6, 2−6, 7−5, 2−6
Guanyador13.23 de juliol de 1973Boston, Estats UnitsDuraArthur Ashe6−3, 3−6, 6−4, 3−6, 6−2
Finalista8.29 de juliol de 1973Bretton Woods, Estats UnitsTerra batudaVijay Amritraj5−7, 6−2, 5−7
Guanyador14.5 d'agost de 1973Columbus(2)Terra batudaCharlie Pasarell3−6, 6−3, 6−3
Guanyador15.23 de setembre de 1973Los AngelesDuraTom Okker7−5, 7−6(9)
Guanyador16.7 d'octubre de 1973Quebec,CanadàDura (i)Marty Riessen6−1, 6−4, 6−7, 6−0
Guanyador17.27 de novembre de 1973Johannesburg,Sud-àfricaDura Arthur Ashe6−4, 7−6, 6−3
Guanyador18.1 de gener de 1974Open d'Austràlia,AustràliaGespaPhil Dent7−6(7), 6−4, 4−6, 6−3
Guanyador19.20 de gener de 1974Roanoke(3)Moqueta (i) Karl Meiler6−4, 6−3
Finalista9.27 de gener de 1974Omaha(2)Moqueta (i) Karl Meiler3−6, 6−1, 3−6
Guanyador20.10 de febrer de 1974Little Rock, Estats UnitsMoqueta (i) Karl Meiler6−2, 6−1
Guanyador21.17 de febrer de 1974Birmingham, Estats UnitsMoqueta (i) Sandy Mayer7−5, 6−3
Guanyador22.24 de febrer de 1974Salisbury(2)Dura (i)Frew McMillan6−4, 7−5, 6−3
Guanyador23.10 de març de 1974Hampton(2)Dura (i) Ilie Năstase6−4, 6−4
Guanyador24.24 de març de 1974Salt Lake City(2)Dura (i)Vitas Gerulaitis4−6, 7−6, 6−3
Guanyador25.31 de març de 1974Tempe, Estats UnitsDura Vijay Amritraj6−1, 6−2
Guanyador26.8 de juny de 1974Manchester, Regne UnitGespaMike Collins13−11, 6−2
Guanyador27.6 de juliol de 1974Wimbledon, Regne UnitGespaKen Rosewall6−1, 6−1, 6−4
Guanyador28.11 d'agost de 1974IndianapolisTerra batudaBjörn Borg5−7, 6−3, 6−4
Finalista10.25 d'agost de 1974South Orange, Estats UnitsDuraAlex MetreveliRenúncia
Guanyador29.8 de setembre de 1974US Open, Estats UnitsGespa Ken Rosewall6−1, 6−0, 6−1
Guanyador30.23 de setembre de 1974Los Angeles(2)DuraHarold Solomon6−3, 6−1
Guanyador31.16 de novembre de 1974Londres, Regne UnitMoqueta (i)Brian Gottfried6−2, 7−6
Guanyador32.26 de novembre de 1974Johannesburg(2)Dura Arthur Ashe7−6, 6−3, 6−1
Finalista11.1 de gener de 1975Open d'AustràliaGespaJohn Newcombe5−7, 6−3, 4−6, 6−7
Guanyador33.18 de gener de 1975Freeport,BahamesDura Karl Meiler6−0, 6−2
Guanyador34.26 de gener de 1975Birmingham(2)Moqueta (i)Billy Martin6−4, 6−3
Guanyador35.16 de febrer de 1975Salisbury(3)Moqueta (i) Vitas Gerulaitis5−7, 7−5, 6−1, 3−6, 6−0
Guanyador36.23 de febrer de 1975Boca Raton, Estats UnitsDuraJürgen Fassbender6−4, 6−2
Guanyador37.16 de març de 1975Hampton(3)Moqueta (i)Jan Kodeš3−6, 6−3, 6−0
Finalista12.23 de març de 1975Nova York, Estats UnitsMoqueta (i) Vitas GerulaitisRenúncia
Guanyador38.27 d'abril de 1975Denver, Estats UnitsMoqueta (i) Brian Gottfried6−3, 6−4
Finalista13.5 de juliol de 1975WimbledonGespa Arthur Ashe1−6, 1−6, 7−5, 4−6
Guanyador39.10 d'agost de 1975North Conway, Estats UnitsTerra batuda Ken Rosewall6−2, 6−2
Finalista14.7 de setembre de 1975US OpenTerra batudaManuel Orantes4−6, 3−6, 3−6
Guanyador40.21 de setembre de 1975Hamilton,BermudesTerra batuda Vitas Gerulaitis6−1, 6−4
Guanyador41.5 d'octubre de 1975Maui, Estats UnitsDura Sandy Mayer6−1, 6−0
Finalista15.9 de novembre de 1975Estocolm,SuèciaDura (i)Adriano Panatta4−6, 3−6
Finalista16.15 de novembre de 1975LondresMoqueta (i)Eddie Dibbs6−1, 1−6, 5−7
Guanyador42.25 de gener de 1976Birmingham(3)Moqueta (i) Roscoe Tanner6−4, 3−6, 6−1
Guanyador43.1 de febrer de 1976Filadèlfia, Estats UnitsMoqueta (i) Björn Borg7−6, 6−4, 6−0
Finalista17.22 de febrer de 1976SalisburyMoqueta (i) Ilie Năstase2−6, 3−6, 6−7
Guanyador44.14 de març de 1976Hampton(4)Moqueta (i) Ilie Năstase6−2, 6−2, 6−2
Finalista18.21 de març de 1976La Costa, Estats UnitsDura Ilie Năstase6−4, 0−6, 1−6
Guanyador45.28 de març de 1976Palm Springs, Estats UnitsDura Roscoe Tanner6−4, 6−4
Guanyador46.25 d'abril de 1976Denver(2)Moqueta (i)Ross Case7−6, 6−2
Guanyador47.16 de maig de 1976Las Vegas, Estats UnitsDura Ken Rosewall6−1, 6−3
Guanyador48.26 de juliol de 1976Washington DCTerra batudaRaúl Ramírez6−2, 6−4
Guanyador49.8 d'agost de 1976North Conway(2)Terra batuda Raúl Ramírez7−6, 4−6, 6−3
Guanyador50.16 d'agost de 1976Indianapolis(2)Terra batudaWojtek Fibak6−2, 6−4
Guanyador51.12 de setembre de 1976US Open(2)Terra batuda Björn Borg6−4, 3−6, 7−6, 6−4
Guanyador52.7 de novembre de 1976Colònia,Alemanya OccidentalMoqueta (i) Frew McMillan6−2, 6−3
Guanyador53.21 de novembre de 1976Wembley, Regne UnitMoqueta (i) Roscoe Tanner3−6, 7−6, 6−4
Finalista19.19 de desembre de 1976Las VegasMoqueta (i) Ilie Năstase6−3, 6−7, 4−6, 5−7
Guanyador54.16 de gener de 1977Birmingham(4)Moqueta (i) Roscoe Tanner6−4, 3−6, 6−1
Finalista20.23 de gener de 1977Boca RatonTerra batudaBill Scanlon6−3, 6−3
Finalista21.30 de gener de 1977FiladèlfiaMoqueta (i)Dick Stockton6−3, 4−6, 6−3, 1−6, 2−6
Finalista22.20 de febrer de 1977Toronto, CanadàMoqueta (i) Dick Stockton6−5, retirada
Guanyador55.20 de març de 1977Saint Louis, Estats UnitsMoqueta (i)John Alexander7−6, 6−2
Guanyador56.1 de maig de 1977Las Vegas(2)Dura Raúl Ramírez6−4, 5−7, 6−2
Guanyador57.15 de maig de 1977Dallas, Estats UnitsMoqueta (i) Dick Stockton6−7, 6−1, 6−4, 6−3
Finalista23.2 de juliol de 1977Wimbledon(2)Gespa Björn Borg6−3, 2−6, 1−6, 7−5, 4−6
Finalista24.14 d'agost de 1977Indianapolis(2)Terra batuda Manuel Orantes1−6, 3−6
Finalista25.11 de setembre de 1977US Open(2)Terra batuda Guillermo Vilas6−2, 3−6, 6−7, 0−6
Guanyador58.9 d'octubre de 1977Maui(2)Dura Brian Gottfried6−2, 6−0
Guanyador59.23 d'octubre de 1977Sydney, AustràliaDura (i) Ken Rosewall7−5, 6−4, 6−2
Guanyador60.20 de novembre de 1977WCT Challenge Cup,Las Vegas, Estats UnitsMoqueta (i) Roscoe Tanner6−2, 5−6, 3−6, 6−2, 6−5
Guanyador61.8 de gener de 1978Masters Grand Prix,Nova York, Estats UnitsMoqueta (i) Björn Borg6−4, 1−6, 6−4
Finalista26.22 de gener de 1978Boca Raton(2)Terra batuda Björn Borg6−7, 6−3, 1−6
Guanyador62.29 de gener de 1978Filadèlfia(2)Moqueta (i) Roscoe Tanner6−2, 6−4, 6−3
Guanyador63.26 de febrer de 1978Denver(3)Moqueta (i) Stan Smith6−2, 7−6
Guanyador64.5 de març de 1978Memphis, Estats UnitsMoqueta (i)Tim Gullikson7−6, 6−3
Guanyador65.9 d'abril de 1978Rotterdam,Països BaixosMoqueta (i) Raúl Ramírez7−5, 7−5
Guanyador66.18 de juny de 1978Birmingham, Regne UnitGespa (i) Raúl Ramírez6−3, 6−1, 6−2
Finalista27.8 de juliol de 1978Wimbledon(3)Gespa Björn Borg2−6, 2−6, 3−6
Guanyador67.23 de juliol de 1978Washington DC(2)Terra batuda Eddie Dibbs7−5, 7−5
Guanyador68.13 d'agost de 1978Indianapolis(3)Terra batudaJosé Higueras7−5, 6−1
Guanyador69.20 d'agost de 1978Stowe, Estats UnitsDura Tim Gullikson6−2, 6−3
Guanyador70.10 de setembre de 1978US Open(3)Dura Björn Borg6−4, 6−2, 6−2
Guanyador71.22 d'octubre de 1978Sydney(2)Dura (i)Geoff Masters6−0, 6−0, 6−4
Guanyador72.21 de gener de 1979Birmingham(5)Moqueta (i) Eddie Dibbs6−2, 3−6, 7−5
Guanyador73.28 de gener de 1979Filadèlfia(3)Moqueta (i) Arthur Ashe6−3, 6−4, 6−1
Finalista28.11 de febrer de 1979Boca Raton(3)Terra batuda Björn Borg2−6, 3−6
Guanyador74.25 de febrer de 1979Dorado,Puerto RicoDura Vitas Gerulaitis6−5, 6−0, 6−4
Guanyador75.4 de març de 1979Memphis(2)Moqueta (i) Arthur Ashe6−4, 5−7, 6−3
Guanyador76.15 d'abril de 1979Tulsa, Estats UnitsDura (i) Eddie Dibbs6−7, 7−5, 6−1
Finalista29.29 d'abril de 1979Las Vegas(2)Dura Björn Borg3−6, 2−6
Guanyador77.12 d'agost de 1979Indianapolis(4)Terra batuda Guillermo Vilas6−1, 2−6, 6−4
Guanyador78.19 d'agost de 1979Stowe(2)DuraMike Cahill6−0, 6−1
Finalista30.4 de novembre de 1979Tòquio,JapóMoqueta (i) Björn Borg2−6, 2−6
Guanyador79.11 de novembre de 1979Hong Kong,Hong KongDuraPat Dupré7−5, 6−3, 6−1
Finalista31.9 de desembre de 1979Mont-real, CanadàMoqueta (i) Björn Borg4−6, 2−6, 6−2, 4−6
Guanyador80.20 de gener de 1980Birmingham(6)Moqueta (i)Eliot Teltscher6−3, 6−2
Guanyador81.27 de gener de 1980Filadèlfia(4)Moqueta (i) John McEnroe6−3, 2−6, 6−3, 3−6, 6−4
Finalista32.2 de març de 1980MemphisMoqueta (i)John McEnroe6−7, 6−7
Finalista33.16 de març de 1980San José,Costa RicaDuraJosé Luis Clerc6−4, 6−2, retirada
Guanyador82.4 de maig de 1980World Championship Tennis,Dallas, Estats UnitsMoqueta (i) John McEnroe2−6, 7−6, 6−1, 6−2
Guanyador83.3 d'agost de 1980North Conway(3)Terra batuda Eddie Dibbs6−3, 5−7, 6−1
Guanyador84.19 d'octubre de 1980Canton,XinaMoqueta (i) Eliot Teltscher6−2, 6−4
Guanyador85.2 de novembre de 1980TòquioMoqueta (i)Tom Gullikson6−1, 6−2
Guanyador86.22 de febrer de 1981La Quinta, Estats UnitsDuraIvan Lendl6−3, 7−6
Guanyador87.15 de març de 1981Brussel·les,BèlgicaMoqueta (i) Brian Gottfried6−2, 6−4, 6−3
Guanyador88.22 de març de 1981Rotterdam(2)Dura (i)Gene Mayer6−1, 2−6, 6−2
Finalista34.17 de maig de 1981Hamburg, Alemanya OccidentalTerra batudaPeter McNamara6−7, 1−6, 6−4, 4−6
Guanyador89.15 de novembre de 1981Wembley(2)Moqueta (i) John McEnroe3−6, 2−6, 6−3, 6−4, 6−2
Finalista35.31 de gener de 1982Filadèlfia(2)Moqueta (i) John McEnroe3−6, 3−6, 1−6
Guanyador90.28 de febrer de 1982Monterrey,MèxicMoqueta (i)Johan Kriek6−2, 3−6, 6−3
Finalista36.21 de març de 1982RotterdamMoqueta (i) Guillermo Vilas6−0, 2−6, 4−6
Finalista37.28 de març de 1982Milà,ItàliaMoqueta (i) Guillermo Vilas3−6, 3−6
Guanyador91.18 d'abril de 1982Los Angeles(3)DuraMel Purcell6−2, 6−1
Guanyador92.25 d'abril de 1982Las Vegas(3)Dura Gene Mayer5−2, retirada
Guanyador93.13 de juny de 1982Londres(2)Gespa John McEnroe7−5, 6−3
Guanyador94.4 de juliol de 1982Wimbledon(2)Gespa John McEnroe3−6, 6−3, 6−7, 7−6, 6−4
Guanyador95.8 d'agost de 1982Columbus(3)Dura Brian Gottfried7−5, 6−0
Guanyador96.12 de setembre de 1982US Open(4)Dura Ivan Lendl6−3, 6−2, 4−6, 6−4
Finalista38.26 de setembre de 1982San Francisco, Estats UnitsMoqueta (i) John McEnroe1−6, 3−6
Guanyador97.20 de febrer de 1983Memphis(3)Moqueta (i) Gene Mayer7−5, 6−0
Guanyador98.24 d'abril de 1983Las Vegas(4)DuraMark Edmondson7−6, 6−1
Guanyador99.12 de juny de 1983Londres(3)Gespa John McEnroe6−3, 6−3
Guanyador100.11 de setembre de 1983US Open(5)Dura Ivan Lendl6−3, 6−7, 7−5, 6−0
Finalista39.13 de novembre de 1983WembleyMoqueta (i) John McEnroe5−7, 1−6, 4−6
Guanyador101.12 de febrer de 1984Memphis(4)Moqueta (i)Henri Leconte6−3, 4−6, 7−5
Guanyador102.19 de febrer de 1984La Quinta(2)DuraYannick Noah6−2, 6−7, 6−3
Guanyador103.1 d'abril de 1984Boca West, Estats UnitsDura Johan Kriek7−5, 6−4
Finalista40.29 d'abril de 1984DallasMoqueta (i) John McEnroe1−6, 2−6, 3−6
Finalista41.8 de juliol de 1984Wimbledon(4)Gespa John McEnroe1−6, 1−6, 2−6
Guanyador104.16 de setembre de 1984Los Angeles(4)Dura Eliot Teltscher6−4, 4−6, 6−4
Guanyador105.21 d'octubre de 1984Tòquio(2)Moqueta (i) Ivan Lendl6−4, 3−6, 6−0
Finalista42.31 de març de 1985Fort Myers, Estats UnitsDura Ivan Lendl2−6, 3−6
Finalista43.7 d'abril de 1985Chicago, Estats UnitsMoqueta (i) John McEnroeRenúncia
Finalista44.23 de març de 1986Fort Myers(2)Dura Ivan Lendl2−6, 0−6
Finalista45.15 de juny de 1986LondresGespaTim Mayotte4−6, 1−2, retirada
Finalista46.24 d'agost de 1986CincinnatiDuraMats Wilander4−6, 1−6
Finalista47.28 de setembre de 1986San Francisco(2)Moqueta (i) John McEnroe6−7, 3−6
Finalista48.15 de febrer de 1987Memphis(2)Dura (i)Stefan Edberg3−6, 1−2, retirada
Finalista49.22 de març de 1987Orlando, Estats UnitsDuraChristo van Rensburg3−6, 6−3, 1−6
Finalista50.15 de juny de 1987Londres(2)GespaBoris Becker7−6, 3−6, 4−6
Finalista51.21 de febrer de 1988Milà(2)Moqueta (i) Yannick Noah4−4, retirada
Finalista52.27 de març de 1988Miami, Estats UnitsDura Mats Wilander4−6, 6−4, 4−6, 4−6
Guanyador106.23 de juliol de 1988Washington DC(3)DuraAndrés Gómez6−1, 6−4
Guanyador107.16 d'octubre de 1988Tolosa,FrançaDura (i)Andrei Chesnokov6−2, 6−0
Guanyador108.15 d'octubre de 1989Tolosa(2)Dura (i) John McEnroe6−3, 6−3
Guanyador109.22 d'octubre de 1989Tel-Aviv,IsraelDuraGilad Bloom2−6, 6−2, 6−1

Períodes com a número 1

[modifica]
Núm.PredecessorDatesSuccessorSetmanesAcumulat
1.John Newcombe29/07/1974 − 22/08/1977Björn Borg160160
2. Björn Borg30/08/1987 − 08/04/1979 Björn Borg84244
3. Björn Borg21/05/1979 − 08/07/1979 Björn Borg7251
4.John McEnroe13/09/1982 − 31/10/1982 John McEnroe7258
5. John McEnroe08/11/1982 − 14/11/1982 John McEnroe1259
6. John McEnroe31/01/1983 − 06/02/1983 John McEnroe1260
7. John McEnroe14/02/1983 − 27/02/1983Ivan Lendl2262
8. Ivan Lendl16/05/1983 − 05/06/1983 John McEnroe3265
9. John McEnroe13/06/1983 − 03/07/1983 John McEnroe3268

Dobles masculins: 34 (21−13)

[modifica]
Títols per superfície
Dura (10−7)
Gespa (1−0)
Terra batuda (6−3)
Moqueta (4−3)
ResultatNúm.DataTorneigSuperfícieParellaOponentsMarcador
Finalista1.15 de febrer de 1971Nova York, Estats UnitsDuraHaroon RahimJuan Gisbert
Manuel Orantes
6−7, 2−6
Finalista2.1971Tanglewood, Estats UnitsDuraJeff AustinJim McManus
Jim Osborne
2−6, 4−6
Finalista3.2 d'agost de 1971Columbus, Estats UnitsDuraRoscoe Tanner Jim McManus
Jim Osborne
6−4, 5−7, 2−6
Guanyador1.26 de setembre de 1971Los Angeles,Estats UnitsDuraJeff AustinChico Hagey
Dick Bohrnstedt
6−4, 7−5
Guanyador2.9 de gener de 1972Baltimore, Estats UnitsDura (i)Haroon RahimPierre Barthes
Clark Graebner
6−3, 3−6, 6−3
Guanyador3.23 de gener de 1972Roanoke, Estats UnitsDura (i) Haroon RahimVladimír Zedník
Ian Crookenden
6−4, 3−6, 6−3
Guanyador4.24 de juliol de 1972ColumbusDuraPancho GonzalesRobert McKinley
Dick Stockton
6−3, 7−5
Guanyador5.1972Los Angeles(2)Dura Pancho GonzalesIsmail El Shafei
Brian Fairlie
6−3, 7−6
Guanyador6.7 de gener de 1973Baltimore(2)Dura (i)Clark GraebnerPaul Gerken
Sandy Mayer
3−6, 6−2, 6−3
Guanyador7.21 de gener de 1973Roanoke(2)Dura (i)Juan GisbertIan Fletcher
Butch Seewagen
6−0, 7−6
Finalista4.28 de gener de 1973Omaha, Estats UnitsDura (i) Juan GisbertWilliam Brown
Mike Estep
Renúncia
Finalista5.3 de març de 1973Hampton, Estats UnitsDura (i)Ion Țiriac Clark Graebner
Ilie Năstase
2−6, 1−6
Finalista6.25 de març de 1973Washington DC, Estats UnitsMoqueta (i)Ilie NăstaseJürgen Fassbender
Karl Meiler
Finalista7.3 de juny de 1973Roland Garros,FrançaTerra batuda Ilie NăstaseJohn Newcombe
Tom Okker
1−6, 6−3, 3−6, 7−5, 4−6
Guanyador8.8 de juliol de 1973Wimbledon,Regne UnitGespaIlie NăstaseJohn Cooper
Neale Fraser
3−6, 6−3, 6−4, 8−9(3), 6−1
Guanyador9.20 d'agost de 1973South Orange, Estats UnitsDura Ilie NăstasePancho Gonzales
Tom Gorman
6−7, 6−3, 6−2
Finalista8.17 de setembre de 1973Los AngelesDura Ilie NăstaseJan Kodeš
Vladimír Zedník
2−6, 4−6
Finalista9.7 d'octubre de 1973Quebec,CanadàDura (i)Marty RiessenRobert Carmichael
Frew McMillan
2−6, 6−7
Guanyador10.5 de novembre de 1973Estocolm,SuèciaDura (i) Ilie Năstase Robert Carmichael
Frew McMillan
6−3, 6−7, 6−2
Guanyador11.24 de febrer de 1974Salisbury, Estats UnitsMoqueta (i)Frew McMillanByron Bertram
Andrew Pattison
3−6, 6−2, 6−1
Guanyador12.1974Palm Beach, Estats UnitsTerra batuda Pancho Gonzales Clark Graebner
Pancho Segura
3−6, 6−2, 7−5
Guanyador13.24 de març de 1974Salt Lake City, Estats UnitsDura (i)Vitas GerulaitisIván Molina
Jairo Velasco
2−6, 7−6, 7−5
Guanyador14.11 d'agost de 1974Indianapolis, Estats UnitsTerra batuda Ilie Năstase Jürgen Fassbender
Hans-Jürgen Pohmann
6−7, 6−3, 6−4
Guanyador15.16 de novembre de 1974Londres, Regne UnitMoqueta (i) Ilie NăstaseBrian Gottfried
Raúl Ramírez
3−6, 7−6, 6−3
Guanyador16.16 de febrer de 1975Salisbury(2)Moqueta (i) Ilie Năstase Jan Kodeš
Roger Taylor
7−6, 6−2
Guanyador17.25 d'agost de 1975South Orange(2)Terra batuda Ilie NăstaseDick Crealy
John Lloyd
6−2, 6−3
Finalista10.26 de maig de 1975Roma,ItàliaTerra batuda Ilie Năstase Brian Gottfried
Raúl Ramírez
4−6, 6−7, 2−6, 1−6
Guanyador18.7 de setembre de 1975US Open, Estats UnitsTerra batuda Ilie Năstase Tom Okker
Marty Riessen
6−4, 7−6
Guanyador19.21 de setembre de 1975Hamilton,BermudesTerra batuda Ilie NăstaseVitas Gerulaitis
Sandy Mayer
4−6, 6−3, 6−3
Finalista11.15 de novembre de 1975LondresMoqueta (i) Ilie NăstaseWojtek Fibak
Karl Meiler
1−6, 5−7
Guanyador20.25 de gener de 1976Birmingham, Estats UnitsMoqueta (i)Erik van DillenHank Pfister
Dennis Ralston
7−6, 6−4
Finalista12.25 d'abril de 1976Denver, Estats UnitsMoqueta (i)Billy MartinJohn Alexander
Phil Dent
7−6, 2−6, 5−7
Finalista13.26 de juliol de 1976Washington DC(2)Terra batudaArthur Ashe Brian Gottfried
Raúl Ramírez
3−6, 3−6
Guanyador21.3 d'agost de 1980North Conway, Estats UnitsTerra batudaBrian GottfriedKevin Curren
Steve Denton
7−6, 6−2

Dobles mixts: 1 (0−1)

[modifica]
ResultatNúm.DataTorneigSuperfícieParellaOponentsMarcador
Finalista1.8 de setembre de 1974US Open,Estats UnitsGespaChris EvertPam Teeguarden
Geoff Masters
1−6, 6−7

Equips: 1 (0−1)

[modifica]
ResultatNúm.DataTorneigSuperfícieEquipOponentsMarcador
Guanyador1.16−18 de desembre de 1984Copa Davis,Göteborg,SuèciaTerra batuda (i)Jimmy Arias
Peter Fleming
John McEnroe
Stefan Edberg
Anders Järryd
Henrik Sunstrom
Mats Wilander
1−4

Trajectòria

[modifica]

Individual

[modifica]
Torneig1969197019711972197319741975197619771978197919801981198219831984198519861987198819891990199119921993199419951996TítolsV − D
Open d'AustràliaAAAAAGFAAAAAAAAAANCAAAAAAAAAA1 / 211−1
Roland GarrosAAA3R1RAAAAASFSFQFQFQFSFSFAQFA2RA3R1RAAAA0 / 1340−13
WimbledonAAAQFQFGFQFFFSFSFSFG4RFSF3RSF4R2RA3R2RAAAA2 / 2084−18
US OpenQ1R2R1RQFGFGFGSFSFSFGGSFSF3RSFQFQFASF2RAAAA5 / 2298−17
Grand PrixAAASFSFAAAGRRSFSFRRSFSFSFAARRAAAAAAAAA1 / 1118−17
WCT FinalsAAAAAAAAGASFGAAAFSFAAAAAAAAAAA2 / 510−3
Total Victòries−Derrotes5−420−1169−2488−1593−482−890−868−1166−679−1273−1561−1278−1052−1174−1448−1445−1552−1940−1031−130−319−1417−153−51−32−20−11274 − 282
Rànquing a final d'any31111123323248471493649843706724191300
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Dobles masculins

[modifica]
Torneig1970197119721973197419751976...1989TítolsV − D
Open d'AustràliaAAAA3R1RAA0 / 22 − 2
Roland GarrosAASFFAAA1R0 / 39 − 3
WimbledonA1R1RGSF4R2RA1 / 613 − 5
US OpenQF3R3RA1RGAA1 / 513 − 4
Total Victòries−Derrotes4−415−1025−1342−1031−1130−817−61−4174 − 78
Rànquing a final d'any24574
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Referències

[modifica]
  1. Stump, Scott. «Jimmy Connors on Chris Evert abortion: 'We were young'» (en anglès). Today.com, 10-05-2013. [Consulta: 25 novembre 2022].
  2. Chase, Chris. «Jimmy Connors implies Chris Evert was pregnant with his child» (en anglès). USA Today, 02-05-2013. [Consulta: 25 novembre 2022].
  3. «Connors still swaggering after all these years» (en anglès). The Guardian, 21-06-2006. [Consulta: 25 novembre 2022].

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Jimmy Connors
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
El rànquing ATP s'inicia el 23 d'agost de 1973 · (primer any que es va ostentar/últim any que es va ostentar – núm. de setmanes (s)) · Nº1 actual en negreta
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jimmy_Connors&oldid=35730787»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp