El nom "Jilin" potser ve deGirin ula, un termemanxú que vol dir "al llarg del riu"; fou transcritJilin wula (xinès tradicional: 吉林烏拉, xinès simplificat: 吉林乌拉) alxinès, i retallat aJilin. El significat literal de "Jilin" en xinès és "bosc auspiciós".
La zona de major altitud de Jilin es troba al sud-est. Des d'allí descendeix suaument cap al nord-oest. A lesmuntanyes Changbai, a la zona suroriental, està el cim més alt de la província, el mont Baiyun (2.691 metres). Altres cadenes muntanyenques són Jilinhada, Zhang Guangcai i Longgang. A Jilin hi ha diverses conques fluvials: les dels rius Yalu i Tume (que formen la frontera entre Xina iCorea del Nord) al sud-oest, les de diversos afluents del riu Liao a la frontera meridional i les dels rius Songhua i Nen, que desemboquen al riu Amur. El clima és continental monzònic amb hiverns llargs i molt freds i estius curts i càlids. La temperatura mitjana del mes de gener oscil·la entre els -20 °C i els -14 °C. Les precipitacions hi són escasses, amb una mitjana de 350–1000 mm.
A l'antiguitat van habitar Jilin diversos pobles, com elsMohe i elsWuji. El Regne de Balhae (Bohai en xinès) es va establir a la zona des de l'any698 fins al 926. La regió va caure successivament en mans de ladinastia Liao delsKhitan, la Jin dels Jurchen i la Yuan dels mongols. Durant ladinastia Qing gran part de la zona estava sota el control del general de Jilin, que governava fins al mar del Japó, abastant gran part de l'actual subjecte rus de Primorsky Krai. En aquesta època la immigració Han estava estrictament controlada, situació que va canviar després de la cessió aRússia dePrimórie. El govern de ladinastia Qing va començar a obrir llavors la zona als immigrants Han, la majoria dels quals procedien deShandong, i al començament del segle xx eren l'ètnia dominant en la regió. El1932, la zona va ser incorporada a l'estat titella japonès deManxukuo, amb capital aChangchun, que actualment ho és de Jilin. Després de la derrota del Japó el 1945, la regió, juntament amb la resta deManxúria, va ser lliurada pels soviètics als comunistes xinesos, que la van transformar en la plataforma des de la qual van ocupar la resta de la Xina.
El 1949, la província de Jilin era més petita, abastant només els voltants deChangchun i Ciutat Jilin, on estava la capital, mentre que aquella era una municipi independent. En els anys cinquanta, la província es va ampliar fins a la seva extensió actual. Durant laRevolució Cultural es va ampliar de nou per a incloure part deMongòlia Interior, fins a la frontera ambMongòlia, encara que aquests canvis van tornar posteriorment a la situació anterior. En els últims temps, juntament amb la resta del nord-est de la Xina, on hi ha la indústria pesant del país, la província s'ha enfrontat a dificultats econòmiques a causa de les privatitzacions, cosa que ha dut al govern central a emprendre la campanya Reactivació del Nord-est.
↑Department of Population, Social, Science and Technology Statistics of the National Bureau of Statistics of China (国家统计局人口和社会科技统计司) and Department of Economic Development of the State Ethnic Affairs Commission of China (国家民族事务委员会经济发展司), eds.Tabulation on Nationalities of 2000 Population Census of China (《2000年人口普查中国民族人口资料》). 2 vols. Beijing: Nationalities Publishing House (民族出版社), 2003. (ISBN 7-105-05425-5)
.svg%26amp%3blang%3dca)
