Musa deBuñuel iOrson Welles –la va considerar «la millor actriu del món»–, abanderada de lanouvelle vague, considerada gran dama del cinema gal,[3] va ser un dels símbols femenins de l'Europa dels 60 i una de les grans actrius de la seva era.
El seu rostre, ulls i enigmàtic somriure van ser l'emblema de la sensualitat francesa. El 1995, va ser escollida entre les 100 estrelles méssexys de la història del cinema perEmpire Magazine. Lligada sobretot al cinema d'autor, va gaudir de notable prestigi en el mitjà cinematogràfic. L'actriu, dotada d'una bellesa sensual i una profunda veu inconfusible, va fascinar els grans directors durant una carrera de seixanta-cinc anys i més de 130 films.[1] Va interpretar pel·lícules tan conegudes comLa notte, deMichelangelo Antonioni, oJules et Jim, deFrançois Truffaut.
La seva mare, Kathleen Sarah Buckley, va néixer aLancashire,Anglaterra i havia recalat a París com a part del grupTiller-Girls per actuar enel Folies-Bergère. El seu pare (Anatole Désiré Moreau) tenia un restaurant aMontmartre. Jeanne va anar al Liceu Edgar Quinet de París i es va formar al Conservatori de la mateixa ciutat.[4]
Va debutar al teatre el 1947 en el Festival d'Avinyó i ja als 20 anys integrava l'elenc de laComédie-Française com el membre més jove mai abans admès.
Entre els seus films posteriors, es trobaQuerelle, deFassbinder, la pel·lícula d'accióNikita iL'amant, deJean-Jacques Annaud. El 1995, es va destacar pel seu paper com a Elizabeth, emperadriu de Rússia, en la pel·lícula per a TVCatalina la Gran, amb Catherine Zeta Jones com a protagonista.
En el 2002 va interpretar la seva gran amiga, l'escriptoraMarguerite Duras, en el filmCet amour-là i és actualment favorita de directors comFrançois Ozon i l'israelià Amos Gitai, amb qui va rodarPlus tard,Disengagement iCarmel.
En teatre va destacar ambPigmalió, deBernard Shaw,La gata sobre la teulada de zinc calent iLa nit de la iguana, deTennessee Williams,La màquina infernal, deJean Cocteau i algunes altres.
El 2001 va encarnar memorablement l'escriptoraMarguerite Duras enCet amour-là.[4] Moreau va protagonitzar dos films basats en les seves novel·les i va ser dirigida per ella en un film de 1972.
Va fer una incursió en la cançó amb veu modesta, afinació perfecta i captivador encant. Va gravar discos, va fer populars cançons comLe tourbillon de la vie, J'ai la memoire qui flanche iOú-vas ta Mathilde i va cantar al costat deFrank Sinatra en elCarnegie Hall el 1984.
La minyona de Moureau en trobà el cos sense vida, aparentment per mort natural, el matí del 31 de juliol de 2017 al seu apartament del carrer delFaubourg-Saint-Honoré de París, a tocar de laplace des Ternes.[5][6]
Amos Gitai i Jeanne Moreau, durant el rodatge dePlus Tard, 2008
Condecorada pel govern francès comOfficier des Arts et des Lettres, Officier de l'Ordre National de la Légion d'Honneur i Commandeur de l'Ordre National du Mérite.
El 1960 va ser premiada a Cannes com amillor actriu perModerato Cantabile.
El 1965 va ser la primera actriu francesa a ser portada de la revistaTime.
En les edicions de 1975 i de 1995 va presidir el jurat delFestival de Cannes, l'única actriu a presidir-lo dues vegades.
_revised.jpg)