| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 maig 1944 (81 anys)20è districte de París (França) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director de cinema, guionista, actor de cinema | ||
| Activitat | 1959 - | ||
| Família | |||
| Pares | Pierre Léaud i Jacqueline Pierreux | ||
| Premis | |||
     | |||
Jean-Pierre Léaud (París,28 de maig de1944) és unactor de cinemafrancès, conegut per la seva col·laboració amb el director francèsFrançois Truffaut (en set pel·lícules) iJean-Luc Godard (en nou pel·lícules).[1]
Encara que el 1957 ja havia intervingut en la pel·lículaLa Tour, Prends Garde! deGeorges Lampin, va assolir la fama com a actor quan tenia 14 anys en el paper d'Antoine Doinel, unalter ego del director francès François Truffaut, aLes Quatre Cents Coups.[2]
Al llarg d'un període de vint anys, va protagonitzar en quatre pel·lícules més de Truffaut, la vida de Doinel, en les tres últimes juntament amb l'actriuClaude Jade en el paper de la seva núvia i després esposa, Christine.
Aquestes pel·lícules van serAntoine et Colette (1962), episodi de la pel·lícula col·lectivaL'amour à vingt ans (1962),Baisers volés (1968),Domicile conjugal (1970) iL'Amour en fuite (1978).[3] També va participar en altres films de Truffaut en papers diferents del d'Antoine Doinel, com aLes dues angleses i el continent (1971) iLa nit americana (1973).[4]
Léaud ha actuat també en pel·lícules d'altres influents directors, com Jean Eustache,Jean-Luc Godard,Bernardo Bertolucci,Pier Paolo Pasolini,Aki Kaurismaki,Tsai Ming-Liang iOlivier Assayas. Amb aquests tres últims, la seva filmografia va ser ressuscitada.[5]
Kaurismaki li va donar papers diferents dels habituals de Léaud perquè, en paraules del director finès, sempre s'ha dit que Léaud fa de si mateix.[6]
El seu personatge en les pel·lícules del cicle Doinel pot considerar-se com un alter ego de Truffaut, ja que aquestes pel·lícules contenen molts aspectes autobiogràfics que remeten a la vida de Truffaut; així, per exemple, enEls 400 cops: el preadolescent amb seriosos problemes familiars i escolars, l'absentisme escolar (en el cas de Truffaut, per assistir al cinema), els petits robatoris... En les posteriors pel·lícules de la sèrie potser no són tan clares les referències a la vida de Truffaut, però s'endevinen en detalls com la deserció (i posterior empresonament) del protagonista, l'atzarosa vida sentimental d'aquest, el seu interès per la lectura...
La seva filmografia és valorada per la crítica com la millor d'un actor europeu.[7] No obstant això, l'actor no ha estat molt valorat per la crítica.[8][9]
|
