| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 maig 1898 8è districte de París (França) |
| Mort | 21 juliol 1964 (66 anys) Châtenay-Malabry (França) |
| Formació professional | Royal Academy deLondres |
| Formació | Royal Academy of Arts Académie de la Palette Slade School of Fine Art |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura,il·lustració,gràfics iescultura |
| Ocupació | pintor, artista gràfic, litògraf, aquarel·lista, dibuixant, escultor, il·lustrador, pastelista |
| Art | Pintura |
| Moviment | Informalisme,Tachisme |
| Representat per | Artists Rights Society |
| Company professional | Miquel Villà Walter Sickert |
| Participà en | |
| 11 juliol 1959 | documenta 2 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Jean Fautrier (París,16 de maig de1898 –Châtenay-Malabry,21 de juliol de1964) fou unpintor iescultorfrancès. Fou un dels més importants representants deltaquisme, tendència dins de l'Art informel.[1]
Nascut aParís, després de la mort del seu pare marxà amb sa mare aLondres. Als 14 anys entrà a estudiar a laRoyal Academy, on tingué com a professor aSickert. També estigué a l'Escola d'Art Slade. El1917 tornà a França, en ser mobilitzat per a laPrimera Guerra Mundial. En el transcurs de la guerra es veié sotmès als gasos i fou desmobilitzat.
Després de la guerra, es quedà a viure a París. Començà a pintar l'any1921 i a l'any següent començaren les seves exposicions: Saló de Tardor de1922, Galeria Fabre el1923, Saló de les Teuleries el1924. El1927 pintà una sèrie de quadres (natures mortes, nus,paisatges) en els quals predomina el color negre. La seva obra s'emmarca en la tendènciaanticubista anàloga a la d'André Derain. El1928 començà a treballar en una sèrie degravats per a una edició il·lustrada de l'Infern deDante, preparada per Gallimard (que no tingué èxit).
En els anys1920 realitzà una sèrie de viatges que van fer evolucionar la seva obra, sobretot a partir de1926, creant quadres de tons freds i ombrius. Fins a1933, any en què acabà el seu contracte d'exclusivitat, dividí els seus esforços entre l'escultura i lapintura. Tingué el suport d'André Malraux i deJean Paulhan. Amb tot, no tingué èxit i passà cinc anys (1934-1939) com a hostaler i instructor d'esquí a Tignes (Tarentaise, Vall d'Isère).
Fautrier tornà a dedicar-se a la pintura el1937, i el1943 feu la seva última escultura: la granTête d'otage. Aquell mateix any, detingut per laGestapoalemanya, fugí de París i trobà refugi aChâtenay-Malabry, on començà a treballar en el projecte delsOtages (Ostatges). Aquests quadres s'exposaren el1945 a la Galeria Drouin i suposaren el seu primer èxit artístic. Als anys següents, Fautrier treballà en la il·lustración de diverses obres, entre elles laSenyora Edwarda iAl·leluia deGeorges Bataille (1947), i feu una sèrie de quadres dedicats a molts petits objectes familiars.
El1950 inventà amb l'ajut de la seva companya, Jeanine Aeply, un procediment complex barrejant reproducciócalcogràfica i pintura que permetia tirar les seves obres en nombrosos exemplars, tècnica que li permet la realització d'«originals múltiples» (enfrancès,Originaux multiples).
Com a reacció a la invasió soviètica d'Hongria l'any1956, sobre el motiu delsOtages pintà la sèrie deTêtes de partisans.
Obtingué el gran premi de laBiennal de Venècia l'any1960. La seva obra tardana ésabstracta, generalment de mida petita, sovint combinant tècniques mixtes sobre paper, amb un contingut geomètric. Morí en Châtenay-Malabry el1964. La Fundació Gianadda a Martigny organitzà una retrospectiva entre desembre de2004 i març de2005.[2]
