Jean-Michel Jarre és unmúsic icompositorfrancès, un dels més importants a escala mundial en el camp de lamúsica ambient iNew Age. Després de l'enorme èxit del seu discOxygène (publicat el1976), Jarre va aconseguir portar la música planadora a les masses. Els seus concerts -acompanyats d'una espectacular posada en escena, plena d'efectes especials- sovint han trencat rècords d'assistència, com els que va fer aParís,Houston oMoscou. En total, les vendes dels seus discos i senzills superen els 60 milions d'exemplars.
Jean Michel Jarre nasqué el24 d'agost de1948 aLió; el seu pare és el famós compositor debandes sonoresMaurice Jarre. A causa dels múltiples compromisos professionals de Maurice Jarre, el compositor sovint passava llargues temporades separat de la seva família, i ja des de la seva infantesa Jean Michel va mantenir una relació bastant distant amb el seu pare. Des de ben petit, Jarre rebé lliçons depiano, però el seu interès per la música despertà després de visitar amb la seva mare un club dejazz quan tenia deu anys. Més endavant rebé lliçons decontrapunt iharmonia alConservatori de París.
Després de la publicació del seu primer senzill"La Cage"/"Erosmaschine" el1971, Jarre compongué la música d'unballet, que s'estrenà el1971 al Teatre de l'Òpera deParís, a més de diverses òperes demúsica electroacústica. Addicionalment realitzà diversos treballs com aproductor discogràfic, icompositor per a diversos artistes del moment, mentre anava augmentant el seu arsenal d'instruments electrònics, entre els quals ja hi figuraven unorgue Farfisa, unARP 2600, un VCS3 i unAKS. Amb aquest material publicà diversos senzills, el seu primer disc en solitari (Deserted Palace, de1972) i labanda sonora de la pel·lículaLes Granges Brûlées (1973).
El1974 Jarre va conèixer Michel Geiss, músic i expert en instruments electrònics; Geiss esdevingué el principal col·laborador de Jean Michel Jarre, amb qui va dissenyar nous instruments com elMatrisequencer, que Jarre utilitzaria posteriorment en molts dels seus discos.
El1976 va aparèixer el seu discOxygène, originàriament publicat al segellDisques Motors, però reeditat poc després aDisques Dreyfus, una branca de la multinacionalPolydor."Oxygène" aconseguí un enorme èxit de vendes a tot el món, que li donaria el reconeixement de bona part de la crítica i que ha estat considerat com el disc més important de la història de la música electrònica. Certament, Jarre va aconseguir amb aquest disc fusionar uns plantejaments musicals propers als dels grups pioners de la música planadora (comTangerine Dream) amb moltes melodies i les estructures típiques de lamúsica pop; d'aquesta manera, l'àlbum aconseguí seduir un públic molt nombrós, adscrit a cadascun d'aquests dos corrents, que li ha estat fidel des de llavors.
Dos anys més tard Jarre publicà el seu següent disc,Equinoxe, amb què continuà aprofundint en la fórmula que havia iniciat ambOxygène, si bé els avenços en matèria deseqüenciadors li permeteren de crear peces més complexes. Per promocionar el disc, Jarre va tocar enconcert a laPlace de la Concorde deParís l'any 1979; un milió de persones hi van assistir, i d'aquesta manera Jarre entrà per primer cop alLlibre Guinness dels Rècords.
Jarre continuà experimentant i renovant la seva fórmula musical, i d'acord amb aquestes premisses incorporà un nou element al seu so, elsamplerFairlight CMI, que tindria una gran importància en el procés d'enregistrament de bona part dels seus discos posteriors, comMagnetic Fields (1981). Després de dos anys d'intenses negociacions amb les autoritats locals, Jarre començà una gira de concerts al mes d'octubre de1981 per laXina, a ciutats comPequín oXangai; aquests concerts constituïren les primeres actuacions demúsica pop contemporània que tingueren lloc a la Xina. Jarre va editar el 1982 un àlbum en directe,The Concerts in China, que inclou peces seleccionades de cinc actuacions d'aquesta gira, durant la qual presentà diverses composicions noves i que comptà amb la col·laboració de l'orquestra simfònica delconservatori dePequín.
El 1983 Jarre enregistrà un nou disc, anomenatMusic for Supermarkets, que havia de ser labanda sonora d'una exposició artística. Segons Jarre, com que les obres de l'exposició serien subhastades, la seva música també ho havia de ser; Jarre cedí una còpia aRàdio Luxemburg, que la va emetre una única vegada (perAM); després la subhastà i destruí els màsters originals de l'enregistrament (si bé Jarre va reciclar part del contingut d'aquest disc en obres publicades posteriorment).
Concert a Houston amb canons de llum i projeccions en edificis
Jarre tocant l'arpa làser durant un concert a BratislavaAcompanyament de focs artificials durant un concert a Santiago de Compostel·la (2010)
1986 va veure un retorn a les arrels musicals de Jarre en el seu següent disc,Rendez-Vous, treball realitzat per encàrrec de les autoritats de laNASA per commemorar el seu 25è aniversari. El disc inclou un tema que havia de ser tocat en conjunt amb l'astronauta isaxofonista Ron McNair. La idea era que McNair enregistrés la seva part des de l'espai, a bord deltransbordador espacial Challenger, però el 28 de gener de 1986 el Challengeresclatà en plena maniobra d'ascens i els seus set tripulants moriren; el tema fou anomenat"Ron's Piece" en memòria de McNair, i la seva part fou interpretada pel músic francès Pierre Gossez. Jarre oferí un espectacular concert a l'aire lliure a la ciutat nord-americana deHouston, amb un desplegament de tecnologia sense precedents, músics situats en diversos edificis, raigslàser,gratacels utilitzats com a projectors,focs artificials i un dels instruments més famosos de Jarre, l'arpalàser, aparell que enviava senyals luminosos que, en entrar en contacte amb les mans de Jarre, es transformaven en notes musicals d'un mòdulsintetitzador. El concert significà la seva segona entrada al Llibre Guinness dels Rècords, en registrar una assistència d'un milió i mig de persones. També per aquestes dates Jarre realitzà un concert a la seva ciutat natal deLió.
El1988 Jarre publicà el discRevolutions, un treball sònicament molt digital, realitzat amb abundosos samplers isintetitzadors digitals -com ara elRoland D-50, de recentíssima aparició- i que continuava l'orientació cap al pop mostrada ambZoolookologie tot incorporant-hi un toc ètnic en algunes composicions com"Revolution, revolutions" o"September", dedicada aDulcie September, lluitadora anti-apartheid deSud-àfrica assassinada aParís el 29 de març. El 8 i 9 d'octubre d'aquest mateix any Jarre realitzà dos concerts multitudinaris a lesdrassanes deLondres (publicats posteriorment en forma de nou àlbum anomenatDestination Docklands); malgrat els problemes derivats de les condicions meteorològiques del moment, els concerts van ser tot un èxit.
Dos anys després Jarre trencà novament un rècord personal amb un concert multitudinari celebrat al districte parisenc deLa Défense, que comptà amb l'assistència de dos milions i mig d'espectadors. També el1990 Jarre publicà un nou disc,Waiting for Cousteau, dedicat al seu amic, l'oceanògrafJacques-Yves Cousteau, i que combina elements ètnics amb peces més llargues i ambientals, com les dels seus primers discos. Un any després intentà organitzar un concert a lespiràmides mexicanes deTeotihuacan, però a causa de problemes logístics la idea s'hagué de cancel·lar posteriorment.Images, la primera recopilació de Jarre, veié la llum l'any1991, i incorporà rareses, inèdits i versions alternatives.
El1993 Jarre publicà l'àlbumChronologie, dedicat altemps, on Jarre actualitzava el seu so afegint-li elements rítmics que l'acostaven a diferents corrents de lamúsica dance, en especial lacaixa de ritmesRoland TR-909. Per promocionar-lo, Jarre inicià la seva segona gran gira (després de la que el portà a laXina el1981) amb diverses actuacions a diferents ciutats d'Europa (entre ellesLausana,Barcelona,Londres iManchester) i que acabà amb un concert final a la ciutat asiàtica deHong Kong, enregistrat i publicat en format doble el1994.
Possiblement com a reacció al caràcter "contemporani" deChronologie, el1997 Jarre decidí de revisar el seu primer gran disc,Oxygène, i de compondre'n una seqüela, utilitzant bona part dels instruments que havia emprat 21 anys enrere (com elMellotron o l'EMS VCS3) per recrear al màxim les vivències del seu enregistrament original; així nasquéOxygène 7-13, promocionat també per una petita gira que inclogué un concert a la ciutat deMoscou per commemorar el seu 850è aniversari. Aquest concert tornà a significar un nou rècord per a Jarre, amb una audiència de tres milions i mig d'espectadors.
El1998 Jarre se separà de la seva segona esposa, l'actriuCharlotte Rampling, amb qui s'havia casat el 1977.
El31 de desembre de1999 Jarre celebrà un concert a prop de la ciutategípcia deGuiza, per celebrar l'any nou i els 5000 anys de la civilització egípcia. L'esdeveniment durà 12 hores i va fer servir lespiràmides com a projectors d'imatges, però a causa de laboira les imatges no es pogueren apreciar nítidament. Jarre feu dues actuacions durant aquest espectacle, una a la nit del dia 31 i una altra abans que sortís el sol, ja havent entrat l'any 2000. En aquest concert Jarre mostrà algunes de les composicions del que seria el seu següent àlbum,Metamorphoses, publicat l'any2000; estilísticament"Metamorphoses" significà un canvi radical, a causa de les seves influènciestechno i a l'ús decantants -entre ells, Sharon Corr (del grupirlandèsThe Corrs) i, per segona vegada,Laurie Anderson- a totes les cançons.
El2002 Jarre feu un nou concert (anomenatAERO) a la ciutat d'Aalborg (Dinamarca), en unparc eòlic; poc després llançà dos discos,Sessions 2000 (2002) iGeometry of Love (2003), on Jarre mostra la seva cara més ambiental i New Age, i una nova recopilació,AERO (2004), concebuda expressament per gaudir dels avantatges sonors del nou format Dolby 5.1, amb versions de temes coneguts i peces noves. Per octubre del 2004 Jarre feu dos concerts consecutius a la Xina, el primer a laCiutat Prohibida i el segon a laPlaça Tiananmen, que també foren editats en formatDVD iCD amb el nom deJarre in China.
El dia26 d'agost de2005 Jarre actuà en concert a l'"Espai de la Llibertat" deGdańsk (Polònia), davant de 170.000 persones, per commemorar el 25è aniversari de la fundació delsindicatSolidarność; el seu fundador,Lech Wałęsa, hi era present i va pujar a l'escenari amb Jarre. Durant aquest concert, Jarre va interpretar una versió deL'estaca enpolonès (per Jacez Kaczmarski), anomenadaMury, que esdevingué l'himne oficiós del sindicat. També l'any 2005 Jarre actuà en concert aLint (Bèlgica) per celebrar l'opertura de lEurocam Media Centre.
El2006 aparegué un disc doble amb versionsorquestrals de 20 peces de tota la carrera de Jarre, anomenat"The Symphonic Jean Michel Jarre"; una edició especial d'aquest disc inclou un DVD amb remescles de totes les cançons. A finals del 2006 Jarre actuà en directe alMarroc (a prop de Merzouga) com a Ambaixador de Bona Voluntat de la UNESCO. Un any després Jarre publicà un nou disc,Téo & Téa (publicat, com els anteriors, al segellWarner Bros. Records) i labanda sonora de la pel·lícula "Strijk - Die Heldin von Danzig" (Strijk, l'heroïna de Gdańsk). També el 2007 Jarre publicà una nova versió remasteritzada del seu primer gran èxit,"Oxygène", que publicà al seu segell actual,EMI; també en relació amb Oxygène, Disques Dreyfus edità un CD triple amb"Oxygène","Oxygène 7-13" i un disc de remescles d'"Oxygène 7-13". Finalment, Jarre efectuà 10 concerts en dues setmanes (del 12 al 26 de desembre de 2007) aParís, i l'any 2008, una nova sèrie de concerts el portà al Royal Festival Hall, deLondres. El 2010, Jarre decideix retre homenatge a l'escriptor i científicArthur C Clarke. Aquest va morir el 2008 i va manifestar que a l'hora d'escriure novel·les escoltava una vegada i una altra una obra de Jarre. Ja que Clarke havia estat autor de la novel·les2001: A Space Odyssey i 2010: Odyssey Two, va voler fer coincidir l'any de la gira amb el nom de la segona novel·la. La gira "2010" va allargar-se fins al 2011.
L'agost de 2013, Jean Michel Jarre va ser convidat a celebrar la 49 edició d'un dels festivals més grans i més antics del món, el FestivalCartago deTunísia. Milers de persones es van reunir per veure un concert únic que barrejava les noves tecnologies a l'amfiteatre romàPatrimoni de la Humanitat (UNESCO), construït al segle ii.
Els anys 2016 i 2017 es desenvolupa el cicle "Electronica World Tour".[1]
.png)
.jpg)
