| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr)Jean-François Henri Marcel Davy 3 maig 1945 13è districte de París (França) | ||
| Mort | 2 maig 2025 (79 anys) 2n districte de París (França) | ||
| Sepultura | Quiberville-sur-Mer | ||
| Formació | Lycée Henri-IV | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | productor de cinema, actor, director de cinema, guionista | ||
| Activitat | 1966 - 2025 | ||
   | |||
Jean-François Davy (13è districte de París, 3 de maig de1945 -2n districte de París, 2 de maig de2025) va ser undirector,guionista iproductor de cinema francès molt implicat en el gènere pornogràfic.[1]
El seu pare és mestre i la seva mare s'encarregà del catecisme. Freqüentà els escoltes.[2] Va ser en la seva joventut quan va descobrir la passió pel cinema, una passió que va satisfer assistint als nombrosos cineclubs que hi havia a finals dels anys cinquanta. Als 15 anys, estudiant alLycée Henri-IV, hi va crear una associació de cineastes aficionats, l'Equip de Cinema Independent, el tresorer del qual ésPatrick Balkany.[2] Va fer la seva primera pel·lícula,Vernay et l'affaire Vanderghen, que va fer amb la patrulla escolta a la que pertanyia. Multiplica els curtmetratges i s'embarca en un projecte de llargmetratge,Une mort joyeuse, que mai veurà la llum.
El 1965 va conèixerLuc Moullet, que, com altres crítics deCahiers du cinéma, va decidir fer la seva primera pel·lícula,Brigitte et Brigitte. Contractat com a ajudant, Jean-François Davy descobreix com fer una pel·lícula amb molt pocs mitjans, i es fa amic de l'actorClaude Melki, qui decideix ajudar-lo a muntar el seu nou projecte,L'Attentat.[2]
El guió de la pel·lícula està inspirat en els somnis del cineasta i en l'onada d'atacs perpetrats per l'OAS a principis dels anys1960.Claude Melki, aconsegueix reunir 30.000 francs i, el 1966, Davy fa la pel·lícula, molt influenciat per lanouvelle vague i el cinema deJean-Luc Godard.
Després, va marxar a fer el servei civil aOuagadougou, on va rodar pel·lícules educatives per a camperols africans i es va projectar a cinemes-arbust. Al mateix temps, va treballar en el guió d'un nou llargmetratge,Traquenards, que va dirigir el 1968, ambAnna Gael,Hans Meyer iRoland Lesaffre. El seu coproductor li demana que introdueixi elements d'erotisme a la trama. Rodada el 1971 però estrenada el 1974, la pel·lícula va portar Jean-François Davy a una primera fallida.[2]
Després de la comèdia sentimentalLa Débauche, estrenada el1971, va dirigirLe Seuil du vide, una pel·lícula fantàstica adaptada d'una novel·la de l'escriptorAndré Ruellan. Aclamada com un dels rars èxits francesos del gènere, la pel·lícula va ser seleccionada en diversos festivals i va guanyar el premi d'interpretació femenina al festival de Trieste.
A principis dels anys1970, també va rodar una trilogia eròtica-còmica:Bananes mécaniques (1972),Prenez la queue comme tout le monde (1973) iQ (1974), així com la comèdia dramàticaLe Désir (1974).Paul Vecchiali, que volia rodar un thriller paròdic que inclogués escenes sexuals no simulades, va entrar en contacte amb Jean-François Davy, que després va produir la seva pel·lícula pornogràficaChange pas de main (1975)[2]
El 1975, va aconseguir el seu major èxit ambExhibition, una pel·lícula d'investigació dedicada a l'actriu pornoClaudine Beccarie.
Seleccionada al28è Festival Internacional de Cinema de Canes a la secció Perspectives del cinema francès, la pel·lícula també es va presentar a la selecció oficial alFestival de Cinema de Nova York de 1975 i alFestival de Cinema de Los Angeles de 1976.
Exhibition va vendre més de tres milions d'entrades a França abans que la llei de laclassificació X d'obres de caràcter pornogràfic acabés amb la seva carrera a les pantalles (en 1974, el presidentValéry Giscard d'Estaing havia acabat efectivament amb la censura de les pel·lícules pornogràfiques, davant una llei que l'any següent regulava les pel·lícules sobre el tema).[2]
Continua sent l'única pel·lícula francesa que ha estat classificada d'Art i assaig, després classificada X, rebaixada Art i assaig, i finalment reclassificada Art i assaig. També és el primer treball que Canal+ va emetre a la seva caixa d'adults dissabte al vespre. Arran d'Exhibition, Jean-François Davy va dirigir altres pel·lícules d'investigació dedicades a la indústria del sexe:Prostitution,Les Pornocrates,Exhibition 2 i,Exhibition 79.Exhibition 2, que inclou l'actriuSylvia Bourdon, fou totalment prohibida pels censors i només es pot distribuir en una versió abreujada.[2]
Al costat de les seves activitats com a cineasta, Davy també va treballar com a productor, entre d'altres, per aClaude Miller (La Meilleure Façon de marcher),Paul Vecchiali (Change pas de main),Jean-Daniel Pollet (L'Acrobate),Jean Marbœuf (Le P'tit Curieux), etc. A finals dels anys1970, també va produirpel·lícules pornogràfiques[2] però el 1978 v canviar radicalment ambChaussette surprise, una comèdia absurda escrita ambJean-Claude Carrière. La pel·lícula reuneix un repartiment impressionant, que inclouBernadette Lafont,Anna Karina,Christine Pascal,Michel Galabru,Rufus,Bernard Le Coq,Claude Piéplu, però només aplega 250.000 espectadors, fet que provoca que Jean-François Davy torni a declarar-se en fallida.[2] El 1981, va rodar una nova comèdia,Ça va faire mal !, ambDaniel Ceccaldi,Bernard Menez iHenri Guybet, una sàtira del porno
Durant els seus anys d'absència de la gran pantalla, Davy va crear una editorial de vídeo, Fil à Film, que li va permetre desenvolupar la seva passió pel cinema, a través del llançament de col·leccions prestigioses com Les Films de ma vie, La collection Palme d'Or, i la publicació d'obres de cineastes comCharlie Chaplin,Louis Malle,François Truffaut, etc. Per donar suport a la demanda, va fer construir una fàbrica de cassets aChampenard, que va tenir cert èxit.
El 1993, Fil à Film, amb un deute de 150 milions de francs, es va veure obligada a vendre les seves accions de 800.000 cassets a deutors, mentre que la fàbrica es va vendre per un franc simbòlic, Jean-François Davy, però, conservava els drets de les pel·lícules sobre els processos tècnics. Quan es va crear elDVD, va crear l'empresa Opening i va poder tornar a publicar pel·lícules clàssiques.[2]
També es guanya la vida des dels anys noranta fent inversions immobiliàries.[2]
Després deLa Femme en spirale (1984), Davy va esperar més de vint anys abans de tornar darrere d'una càmera. Va tornar el 2005 ambEls Àguiles Roges, en què relata un episodi significatiu de la seva etapa amb els escoltes ambJules Sitruk,Damien Jouillerot i la participació deRufus,Richard Berry,Bernadette Lafont iPatrick Bouchitey. Continua tres anys després ambTricheuse, una comèdia romàntica ambHélène de Fougerolles iZinedine Soualem, que passa desapercebuda.
El 2014 es va estrenarTransgression, només distribuïda per Internet, que mostra la vida sentimental i sexual de Jean-François Davy durant tres anys, que va conviure durant dos anys amb l'hongaresa Kitty Kat[2] A ladècada de 2010, va tornar al gènere pornogràfic, amb pel·lícules emeses aCanal+.[2] El 2017 va estrenar la pel·lículaVive la crise !.
Pel·lícules dirigides perJean-François Davy | ||
|---|---|---|
|  | |
