| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es)Javier del Arco de Izco 17 abril 1946 Barcelona |
| Mort | 14 gener 2013 (66 anys) Barcelona |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, editor, periodista, enginyer, escriptor |
| Llengua | Castellà |
Javier del Arco de Izco (Barcelona, 17 d'abril de1946 -Barcelona, 14 de gener de2013)[1] fou unenginyer,editor,periodista,fotògraf iescriptor encastellà icatalà, especialitzat enautomobilisme. Considerat una autoritat en la matèria,[2] en publicà nombroses obres de referència i col·laborà amb diverses publicacions especialitzades. Entre el 1969 i el 1994 va cobrir 185Grans Premis deFórmula 1, a més de curses de tota mena. Va crear i dirigir la revista i l'anuari especialitzats4 Tiempos i va escriure obres que han esdevingut clàssics sobre la història dels esports del motor aCatalunya, com ara els dos volums sobre elcircuit de Montjuïc, publicats pelRACC i la Fundació Can Costa els anys 2000 i 2004.[2]
Resident aCabrils (Maresme) durant els seus darrers anys de vida, va morir als 66 anys després d'una llarga malaltia, uns anys més tard d'haver començat a patir els efectes delParkinson.[3]
Llicenciat enenginyeria industrial iciències de la informació,[1] Javier del Arco va ser redactor en cap de la revistaFórmula (1971-1975) i deSolo Auto Actual (1987-1991). El 1973, esdevingué el primer periodista català a ingressar a laInternational Racing Press Association.[1] Va crear i dirigir la revista4 Tiempos (1979-1980) i l'anuari del mateix nom (1981-1987).[3] Va fundar també una editorial familiar,Arcrís Ediciones (acrònim del seu cognom i el de la seva dona, Cristià), des de la qual publicà obres com araRicart - Pegaso: La Pasión del Automóvil de Carlos Mosquera y Enrique Coma-Cros (1998).[4]
Al llarg dels anys, va escriure diverses obres històriques per encàrrec del RACC, com ara «Història de l'automobilisme a Catalunya» (1990), «40 años de historia del automovilismo en el circuito de Montjuïc, 1933-1975» (2000, el títol que ell més valorava de tota la seva obra) i «55 años de historia del motociclismo en el circuito de Montjuïc, 1932-1986» (2004). Va col·laborar també en l'apartat esportiu de «RACC cent anys de passió, 1906-2006» (2006). El 2007, el RACC va reconèixer la seva obra dedicant-li un homenatge a la seva seu central de Barcelona i fent-li lliurament del casc d'argent.[4]
Javier del Arco és especialment recordat per la seva monumental història de les curses al circuit de Montjuïc, amb sengles toms de 600 pàgines dedicats alscotxes (2000) i lesmotos (2004), escrits tots dos mentre començava a estar afectat de Parkinson.[3] Fou l'autor també de moltes altres obres de referència, de les quals se'n llista una tria tot seguit:[5][6]
