| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 agost 1945 Barcelona | ||
| Mort | 8 febrer 2005 (59 anys) Barcelona | ||
| Causa de mort | leucèmia | ||
| Sepultura | Cementerio Municipal de San Roque de Alcalá de Henares(en) | ||
 Regidor de l'Ajuntament de Madrid | |||
| 19 abril 1979 – 23 maig 1983 | |||
| Catedràtic d'universitat | |||
| |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat Complutense de Madrid | ||
| Director de tesi | José María Jover Zamora | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Història ipolítica | ||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | historiador, periodista, polític, professor d'universitat, escriptor | ||
| Ocupador | Universitat de València Escola Espanyola d'Història i Arqueologia a Roma | ||
| Partit | Unió de Centre Democràtic | ||
| Interessat en | Dictadura de Primo de Rivera,Restauració borbònica,Alfons XIII d'Espanya,Segona República Espanyola,Maurism(en),transició democràtica espanyola,franquisme irelacions internacionals d'Espanya | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Juan Avilés Farré,Abdón Mateos,Rosa María Pardo Sanz(en),Susana Sueiro,Isidro Sepúlveda Muñoz(en),Florentino Portero Rodríguez iJesús F. Salafranca Ortega | ||
| Premis | |||
 | |||
Javier Tusell Gómez (Barcelona,26 d'agost de1945 –8 de febrer de2005) fou unhistoriador ipolíticcatalà,[1] criat a Madrid, catedràtic d'Història Contemporània a laUNED. La seva extensa obra contribuí notablement a aclarir la història contemporània d'Espanya.
Assolí la llicenciatura defilosofia illetres i ciències polítiques i el doctorat enhistòria en laUniversitat Complutense de Madrid. Foucatedràtic d'història contemporània en laUniversitat de València (1977-1981) i en laUniversidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) (1981-2005). Afiliat el1977 a laUnión de Centro Democrático (UCD), va estar al front de laDirección General de Patrimonio Artístico, Archivos i Museos (1979-1982), institució des de la qual feu importants aportacions a la vida cultural i artística espanyola, entre elles el trasllat delGuernica dePablo Picasso des de la seu deNacions Unides aNova York aEspanya.
Nascut a Barcelona, es va traslladar ben aviat aMadrid amb la seva família. Va cursar el batxillerat alCol·legi dels Sagrats Cors de Madrid i va simultaniejar posteriorment les carreres de Filosofia, aconseguint premi extraordinari en la llicenciatura d'Història, i Ciències Polítiques a laUniversitat Complutense de Madrid, on va ser alumne deJosé María Jover. En la seva etapa d'estudiant universitari va militar en laUnió d'Estudiants Demòcrates i en laUnió de Joves Demòcrates Cristians, motiu pel qual se li va obrir un expedient acadèmic en1965 (posteriorment tancat), col·laborant a més en la supressió del SEU (Sindicato Español Universitario, organitzaciófranquista en la qual havien d'enquadrar-se els estudiants universitaris).
Després de doctorar-se i especialitzar-se en Història Contemporània, es va dedicar a la docència des de1966. Va ser professor ajudant en la Facultat de Filosofia i Lletres de laUniversitat Complutense. En1975 assoleix, per oposició, la plaça d'agregat d'Història Contemporània Universal i d'Espanya de laUniversitat Autònoma de Barcelona. El 9 de febrer de 1977, obté la càtedra d'Història de Contemporània en laUniversitat de València, on va començar a impartir classes en el curs 77–78. A més, va ser professor de l'Escola Diplomàtica i director del centre de Madrid de l'Institut de Cultura Política. En1981 va obtenir la càtedra d'Història Contemporània de laUniversitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), que des de llavors va ocupar.
Atret per la política, va ingressar en 1974 en la Federació Popular Democràtica, formació de caràcterdemocristià que lideravaJosé María Gil Robles (la FPD estava integrada en l'Equip de la Democràcia Cristiana d'Espanya, juntament amb elPartit Nacionalista Basc, laUnió Democràtica de Catalunya i laIzquierda Democrática deJoaquín Ruiz-Giménez). Després del desastre electoral a leseleccions generals espanyoles de 1977, Tusell abandona la FPD para ingressar alPartit Popular Demòcrata Cristià deFernando Álvarez de Miranda, integrat en laUnió de Centre Democràtic (UCD) (abril de1977). En1979, en les primeres eleccions municipals de la democràcia, fou escollit regidor de Madrid en les llistes de la UCD (encara que la UCD és la llista més votada en l'ajuntament de Madrid, elPCE i elPSOE s'uniren per a nomenar alcalde al socialistaEnrique Tierno Galván). Entre aquest any i 1982 ocupa la Direcció general de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus del Ministeri de Cultura, transformada posteriorment en Direcció general de Belles Arts. En aquesta etapa dirigeix les negociacions amb la família Picasso i elMuseu d'Art Modern de Nova York (Museum of Modern Art, MOMA) per al trasllat a Espanya delGuernica dePicasso, així com la seva instal·lació en elMuseu del Prado de Madrid, alCasón del Buen Retiro, el que va constituir tot un símbol de la normalització de l'Espanya democràtica (ja que Picasso havia establert que la seva obra només tornaria a Espanya quan existís en ella un règim democràtic).
Tot i això, el 28 d'abril de 1982 va ser destituït per la llavors ministra de Cultura,Soledad Becerril, amb la qual discrepava en matèries de biblioteques oficials i restauracions, i per la pretensió d'aquesta de posar-hi algú de la seva confiança. La seva destitució, per telèfon, va ser contestada pel món de la cultura espanyola amb un homenatge (11 de maig de 1982) al qual van assistir, entre d'altres,Joan Miró,Pablo Serrano,Tàpies iChillida. Després d'un breu pas pelPartit Demòcrata Popular (PDP), d'Óscar Alzaga, va abandonar la política i se'n va tornar a la seva càtedra de la UNED, que va ocupar fins a la seva mort. El Consell de Ministres el va nomenar en1999 patró en representació de l'Estat en laFundació Col·lecció Thyssen-Bornemisza.
A més de les seves activitats docents i com a escriptor, també va desenvolupar una abundant activitat periodística. Va col·laborar amb diaris espanyols comEl Mundo,El País,La Vanguardia o el desaparegutDiario 16 com també en la ràdio en laCadena SER. Al començament del març de 2002 va ser ingressat a causa d'una infecció bacteriana causada per unaleucèmia, la qual li provocà la mort el 8 de febrer de 2005. Estava casat amb la també historiadora Genoveva García Queipo de Llano i tenia dos fills, Javier i Genoveva.
Especialista en la història contemporània d'Espanya, Tusell va construir una producció ingent i imprescindible per al coneixement de la història política d'Espanya en el segle XX: eleccions i partits polítics,Alfons XIII, elcaciquisme, el cop d'estat dePrimo de Rivera, la democràcia cristiana a Espanya,Franco i el seu règim, Espanya i laII Guerra Mundial, les relacions entre Franco i elComte de Barcelona, els catòlics sota el franquisme, l'oposició democràtica a aquest règim,Carrero Blanco,Arias Navarro, la figura del príncep i després reiJoan Carles… Tot això per tal de tractar d'explicar un tema crucial i obsessiu per a la generació a què va pertànyer: la democràcia a Espanya, les raons per les quals no es va estabilitzar durant laSegona República i les conseqüències del seu fracàs —la dictadura franquista—, així com el restabliment de la democràcia i el caràcter de la Monarquia del rei Joan Carles I i de l'Estat de lesautonomies.
Crític amb els intel·lectuals, va afirmar que guardaven «massa silenci» en matèries delicades com elGAL o «els problemes reals de la nostra democràcia». L'any1989 va abandonar la reunió del jurat delPremi Espejo de España, juntament amb altres membre per considerar que el guanyador del premi estava ja decidit. Va ser un dels signants, en1995, del manifestEn defensa de la democràcia, que demanava la dimissió deFelipe González i la convocatòria d'eleccions. També va impulsar un manifest contra el projecte de Llei Orgànica d'Universitats del govern deJosé María Aznar que va reunir 8.500 signatures de professors universitaris però que va ser aprovada finalment al desembre de2001. El30 de juny de2000 va demanar públicament més mitjans per a l'ensenyament de la història.
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ramon Garriga Alemany Juan March y su tiempo | Premi Espejo de España 1977 | Succeït per: Baltasar Porcel i Pujol La revuelta permanente |
| Precedit per: Olegario González de Cardedal (1984) El poder y la conciencia | Premi Espasa d'Assaig (ex aequo ambJosé María de Areilza) 1986 | Succeït per: Salvador Giner i de San Julián El destino de la libertad |
| Precedit per: Gabriel Bello Reguera La construcción ética del otro | Premi Internacional d'Assaig Jovellanos 1997 | Succeït per: Carlos Castilla del Pino El delirio, un error necesario |
1993:Fernando Lázaro Carreter · 1994:Adolfo Suárez · 1995:Federico Mayor Zaragoza · 1996:Octavio Paz · 1997:Joaquín Ruiz-Giménez · 1998:Miguel Herrero de Miñon · 1999:Residencia de Estudiantes de Madrid · 2000:José María Martín Patino · 2001:Javier Tusell · 2002:Jorge Semprún · 2004:El poble de Madrid · 2005:Carmen Cervera · 2006:Antonio Garrigues Walker · 2007:Javier Pérez Royo · 2008:Esther Koplowitz · 2009:Benita Ferrero-Waldner · 2010:Iñaki Gabilondo · 2017:Vicente del Bosque · Nueva Economía Fórum |
