Els orígens del nomJava no estan clars. Una possibilitat és que l'illa rebé el nom de la plantajáwa-wut, que es deia que era comuna a l'illa durant l'època, i que abans de la indianització l'illa tenia noms diferents.[1] Hi ha altres fonts possibles: la paraulajaú i les seves variacions volen dirmés enllà olluny.[1] I, ensànscrit,yava significa ordi, una planta per la qual l'illa era famosa.[1]Yavadvipa s'esmenta a l'èpica més antiga de l'Índia, elRamayana. Sugriva, el cap de l'exèrcit deRama, va enviar els seus homes a Yavadvipa, l'illa de Java, a la recerca deSita.[2] Per això es va referir a l'Índia amb el nom sànscrityāvaka dvīpa (dvīpa = illa). Java s'esmenta a l'antic texttàmilManimekalai de Chithalai Chathanar que afirma que Java tenia un regne amb una capital anomenada Nagapuram.[3][4][5] Una altra font afirma que la paraulaJava deriva d'una paraula d'arrel protoaustronesia, que significallar.[6] La gran illa de Iabadiu o Jabadiu va ser esmentada ala Geographia dePtolemeu composta cap al 150 dC a l'Imperi Romà. Es diu queIabadiu significailla de l'ordi, és rica en or i té una ciutat de plata anomenada Argyra a l'extrem oest. El nom indica Java[7] i sembla derivar del nom sànscrit Java-dvipa (Yavadvipa).
Les notícies anuals de Songshu i Liangshu (segle V d.C.) es referien a Java com a 闍婆 (She-pó oShe-bó), He-ling (640–818), després l'anomenaven She-po de nou fins a ladinastia Yuan (1271). –1368), on van començar a esmentar 爪哇 (Zhao-Wa oChao-Wa).[8] Segons el llibre deMa Huan (el Yingya Shenlan), els xinesos anomenaven Java Chao-Wa, i l'illa es deia She-po en el passat.[9] Sulaiman al-Tajir al-Sirafi va esmentar dues illes notables que separavenAràbia ila Xina: una és l'Al-Rami de 800farsakh, que s'identifica com Sumatra, i l'altra ésZabaj (àrab: الزابج,indonesi: Sabak), 400 farsakh de llarg, identificat com a Java.[10] Quan Joan de Marignolli va tornar de la Xina aAvinyó, va romandre uns mesos alRegne de Saba, que segons ell tenia molts elefants i que estava dirigit per una reina; Saba pot ser la seva interpretació de She-bó.[11]Afanasij Nikitin, un comerciant deTver (a Rússia), va viatjar a l'Índia el 1466 i va descriure la terra de java, que va anomenar шабайте (shabait/šabajte).[12][13]
L'excepcional fertilitat i les pluges de l'illa van permetre el desenvolupament del cultiu d'arròs en camp humit, que requeria nivells sofisticats de cooperació entre pobles. A partir d'aquestes aliances de pobles, es van desenvolupar petits regnes. La cadena de muntanyes volcàniques i les terres altes associades al llarg de Java van mantenir les seves regions interiors i els seus pobles separats i relativament aïllats.[16] Abans de l'arribada dels estats islàmics i del colonialisme europeu, els rius eren el principal mitjà de comunicació, tot i que els nombrosos rius de Java són majoritàriament curts. Només el riu Brantas i el riu Solo podien proporcionar comunicació a llarga distància i d'aquesta manera les seves valls donaven suport als centres dels principals regnes. Es creu que a Java es va establir un sistema de carreteres, ponts permanents i portes de peatge almenys a mitjans del segle XVII. Els poders locals podrien interrompre les rutes com ho podria fer la temporada de pluja i l'ús de les carreteres depenia molt del manteniment constant. En conseqüència, la comunicació entre la població de Java era difícil.[17]
L'aparició de la civilització a l'illa de Java s'associa sovint amb l'arribada d’Aji Saka l'any 78 dC. Encara que es diu que Aji Saka és el portador de la civilització a Java, la història va rebre diverses objeccions i refutacions d'altres fonts històriques.El Ramayana de Valmiki, fet cap al 500 aC, registra que Java ja tenia una organització governamental molt abans de la història:
«
Yawadwipa està decorada amb set regnes, illes d'or i plata, riques en mines d'or, i hi ha la muntanya Cicira (fred) que toca el cel amb el seu cim.[18]
»
El geògraf grecPtolemeu va anomenar l'illa Yabadiou o Sabadiou (grec antic:Ιαβαδίου or Σαβαδίου ).[19][20]
Segons el registre xinèsMíng Shǐ, el regne javanès va ser fundat l'any 65 aC, o 143 anys abans que comencés la història d'Aji Saka.[21]
La història d'Aji Saka és una història neojavanesa. Aquesta història encara no s'ha trobat rellevant en el text javanès antic. Aquesta història explica esdeveniments del passat al regne de Medang Kamulan a Java. En aquell moment, el rei de Medang Kamulan Prabu Dewata Cengkar va ser substituït per Aji Saka. Aquesta història es considera com una al·legoria de l'entrada dels indis a Java. En referència a la informació de ladinastia Liang, el regne javanès es va dividir en dos: el regne pre-hinduisme i el regne post-hinduista, que va començar l'any 78 dC.[10]
Els regnes Taruma iSunda de l'oest de Java van aparèixer als segles IV i VII respectivament, mentre que el Regne Kalingga va enviar ambaixades a la Xina a partir de l'any 640.[22] Tanmateix, el primer principat important va ser el Regne de Mataram que es va fundar al centre de Java a principis del segle VIII. La religió de Mataram es va centrar en el déu hindúShiva, i el regne va produir uns quants dels primers temples hindúes de Java a l’altiplà de Dieng. Al voltant del segle VIII, la dinastia Sailendra es va alçar a la plana de Kedu i es va convertir en la patrona delbudismemahayana. Aquest antic regne va construir monuments comBorobudur iPrambanan del segle IX al centre de Java.
Al voltant del segle x, el centre de poder es va traslladar del centre a l'est de Java. Els regnes javanesos orientals de Kediri, Singhasari iMajapahit depenien principalment de l'agricultura de l'arròs, però també van exercir el comerç dins de l'arxipèlag d'Indonèsia, i amb la Xina i l'Índia. Majapahit va ser establert per Wijaya,[22] i al final del regnat de Hayam Wuruk (r. 1350–89) va reclamar la sobirania sobre tot l'arxipèlag indonèsia, encara que probablement el control es limitava a Java, Bali i Madura. El primer ministre de Hayam Wuruk, Gajah Mada, va dirigir moltes de les conquestes territorials del regne.[22] Els regnes javanesos anteriors tenien el seu poder basat en l'agricultura, però, Majapahit va prendre el control dels ports i les vies de navegació i es va convertir en el primer Imperi comercial de Java. Amb la mort de Hayam Wuruk i l’arribada de l'islam a Indonèsia, Majapahit va entrar en declivi.[22]
Expansió de l'islam i ascens dels sultanats islàmics
L'islam es va convertir en la religió dominant a Java a finals del segle XVI. Durant aquesta època, els regnes islàmics deDemak, Cirebon i Banten van ser ascendents. El sultanat de Mataram es va convertir en la potència dominant de Java central i oriental a finals del segle XVI. Els principats de Surabaya i Cirebon van ser finalment sotmesos de manera que només Mataram i Banten van quedar per enfrontar-se als holandesos al segle XVII.
El contacte de Java amb les potències colonials europees va començar el 1522 amb un tractat entre el regne de la Sonda i elsportuguesos a Malaca. Després del seu fracàs, la presència portuguesa es va limitar a Malaca i a les illes orientals. El 1596, una expedició de quatre vaixells dirigida per Cornelis de Houtman va ser el primer contacte holandès amb Indonèsia.[23] A finals del segle XVIII els holandesos havien estès la seva influència sobre els sultanats de l'interior a través de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals a Indonèsia. El conflicte intern va impedir que els javanesos formessin aliances efectives contra els holandesos. Les restes del Mataram van sobreviure com els principats de Surakarta (Solo) i Yogyakarta. Els reis javanesos afirmaven governar amb autoritat divina i els holandesos els van ajudar a preservar les restes d'una aristocràcia javanesa confirmant-los com a regents o funcionaris de districte dins de l'administració colonial.
El paper principal de Java durant la primera part del període colonial va ser com a productor d'arròs. A les illes productores d'espècies comBanda, l'arròs s'importava regularment de Java, per suplir la manca de mitjans de subsistència.[24]
Ocupació britànica de Java; homes dels sapadors i miners de Bengala cremen cases al poble de Bekasi com a represàlia per l'assassinat de cinc membres de la Royal Air Force i vint fusellers de Maharatta l'avió de transport Dakota dels quals es va estavellar a prop del poble.
Durant lesguerres napoleòniques a Europa, elsPaïsos Baixos van caure en mans deFrança, així com la seva colònia a lesÍndies Orientals. Durant l'efímera administració de Daendels, quan el mandatari francès governava a Java, la construcció de la Great Post Road es va iniciar el 1808. La carretera, que abastava des d’Anyer a Java occidental fins a Panarukan a Java oriental, va servir com a ruta de subministrament militar i es va utilitzar per defensar Java de la invasió britànica.[25] El 1811, Java va ser capturada pels britànics, convertint-se en una possessió de l'Imperi Britànic, i SirStamford Raffles va ser nomenat governador de l'illa. El 1814, Java va ser retornada als holandesos sota els termes delTractat de París.[26]
El 1815, potser hi havia cinc milions de persones a Java.[27] A la segona meitat del segle XVIII, els esclats de població van començar als districtes de la costa central-nord de Java, i al segle XIX la població va créixer ràpidament a tota l'illa. Els factors del gran creixement de la població són l'impacte del domini colonial holandès, inclosa la fi imposada de la guerra civil a Java, l'augment de l'àrea de cultiu d'arròs i la introducció de plantes alimentàries comla mandioca iel blat de moro que podrien mantenir poblacions que no podien sostenir. pagar l'arròs.[28] Altres atribueixen el creixement a les càrregues fiscals i a l'augment de l'expansió de l'ocupació sota el Sistema de Conreu, al qual les parelles van respondre tenint més fills amb l'esperança d'augmentar la capacitat de les seves famílies per pagar impostos i comprar béns.[29]El còlera va cobrar 100.000 vides a Java el 1820.[30]
Els japonesos es preparen per discutir els termes de la rendició amb les forces aliades britàniques a Java, 1945.
L'arribada de camions i ferrocarrils on abans només hi havia hagut búfals i carros, sistemes de telègraf i sistemes de distribució més coordinats sota el govern colonial van contribuir a l'eliminació de la fam a Java i, al seu torn, al creixement de la població. No hi va haver fams significatives a Java des de la Dècada de 1840 fins a l’ocupació japonesa a la Dècada del 1940.[31] No obstant això, altres fonts van afirmar que el sistema de cultiu holandès està relacionat amb fam i epidèmies a la Dècada de 1840, primer aCirebon i després a Java central, ja que s'havien de conrear cultius comercials com l'índig i el sucre en comptes de l'arròs.
L'illa és gairebé tota d'origen volcànic: conté 38volcans, uns quants dels quals actius. El riu principal és elBengawan Solo, d'uns 540 km de longitud; neix al centre de Java, vora el volcà Tawu, va cap al nord i després en direcció est, i desemboca a la mar de Java, prop deSurabaya.
Java és, de molt, l'illa més poblada d'Indonèsia: alberga gairebé el 60% de lapoblació total de l'estat. Amb una superfície de 126.700 km² i 124 milions d'habitants el2005, té una densitat de 981 hab/km². Si estiguéssim parlant d'un estat independent, seria el segon més densament poblat del món després deBangladesh i deixant de banda algunes minúscules ciutats estat.
D'ençà de ladècada del 1970, el govern indonesi porta a terme un programa de transmigració que pretén ressituar la població de Java en altres illes indonèsies menys poblades. Aquest programa està tenint resultats desiguals, i de vegades ha estat causa de conflictes entre els residents locals i els nouvinguts.
La població de Java parla principalmentjavanès,sondanès,balinès imadurès, juntament amb altres llengües minoritàries com elbetawi, les variants banyumasà i tenggerès (del javanès), elkanekès, el bantenès (variant del sondanès), l'osing i el kangeanès.[32] La majoria parlen també l'indonesi com a segona llengua.
Mapa de les llengües majoritàries parlades a l'illa de Java
La majoria de la població és de religiómusulmana (un 93%), amb una petita proporció (1-2%) de poblacióhindú escampada per tota l'illa, però sobretot concentrada a la costa oriental propera aBali. També hi ha algunes comunitatscristianes (2-3%) ibudistes.
↑Ricklefs, M. C..A History of Modern Indonesia since c.1300. 2a edició. MacMillan, 1990, p. 15.ISBN 978-0-333-57690-8.
↑Sastropajitno, Warsito.Rekonstruksi Sedjarah Indonesia. Zaman Hindu, Yavadvipa, Srivijaya, Sailendra. Yogyakarta: PT. Pertjetakan Republik Indonesia, 1958.
↑Ekspedisi Anjer-Panaroekan, Laporan Jurnalistik Kompas. Pnerbit Buku Kompas, PT Kompas Media Nusantara, Jakarta Indonesia, novembre 2008, p. 1–2.ISBN 978-979-709-391-4.
VU University Press.The Struggle of the Hindu Balinese Intellectuals: Developments in Modern Hindu Thinking in Independent Indonesia, 1993.ISBN 978-9053832219.
Benda, Harry J.; Castles, Lance «The Samin Movement». Bijdragen tot de Taal-, Land- en Volkenkunde, 2, 1969, pàg. 207–40.DOI:10.1163/22134379-90002844.ISSN:2213-4379.
J.H. Kok.Indonesianisasi, Het omvormingsproces van de katholieke kerk in Indonesië tot de Indonesische katholieke kerk (en neerlandès), 1991.ISBN 978-9024268023.
Brown, Iem «Contemporary Indonesian Buddhism and Monotheism». Journal of Southeast Asian Studies, 1, 1987, pàg. 108–17.DOI:10.1017/S0022463400001284.
Brown, Iem «Agama Buddha Maitreya: A Modern Buddhist Sect in Indonesia». Southeast Asian Anthropology, 9, 1990.
Chambert-Loir, Henri «Confucius Crosses the South Seas». Indonesia. Southeast Asia Program Publications at Cornell University, 99, април 2015, pàg. 67–107.DOI:10.5728/indonesia.99.0067.ISSN:2164-8654.
